El final de l'any 2011 va suposar també el de la vida de la central tèrmica de Cercs. Després de funcionar durant 40 anys, l'equipament va tancar portes amb la idea de reconvertir-se en una planta de biomassa. El projecte no va quallar, i des d'aleshores s'han plantejat sortides com un centre de recerca, un parc d'energia, una incineradora de residus o un complex turístic i per produir hidrogen verd. Fins i tot, s'ha arribat a acollir un parc temàtic del terror, Horrorland. Tot plegat, mai ha avançat el desmantellament i demolició de les infraestructures, que excepte alguns treballs de desballestament, manté les grans construccions de quan va arrencar a cremar carbó l'any 1971.
"Mirar a la tèrmica és com veure una imatge dels temps en blanc i negre", ironitza l'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, que lamenta que la central presenta "un aspecte de deixadesa i degradació que no podem permetre". Des que el batlle va aterrar a l'alcaldia després de les eleccions locals del 2023, l'afer de la tèrmica ha estat una de les principals preocupacions de l'equip de govern, manifestant-se en contra de les darreres propostes presentades per la propietat, EM Spain Waste and Treatment, i incidint en la necessitat que les instal·lacions desapareguin definitivament. "Ens preocupa molt i no sabem què més hem de fer. L'única sortida és que s’elabori un pla de clausura ferm i amb terminis, amb el projecte d’enderroc", ha compartit en declaracions a NacióBerguedà.
El batlle va traslladar la qüestió personalment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en una reunió celebrada a Madrid el juny de 2024. Des d'aleshores, també han plantejat la problemàtica des del Congrés dels Diputats, amb les preguntes escrites de les diputades Júlia Boada(Sumar) i Teresa Jordà(ERC), i des de la Generalitat, que gràcies a la interacció de L'Energètica s'ha posat sobre la taula de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. "És un puzle que costarà molt de tancar perquè hi ha peces per tot arreu, però el més important és que tots s'hi han interessat i coincideixen que això ha d'anar a terra i s'ha de restaurar l’espai", detalla l'alcalde, que afirma que aquesta premissa és compartida "per L'Energètica, per la Generalitat, pel Govern espanyol, i pel conjunt de la societat berguedana".
La intervenció de l'empresa pública catalana sorgeix en el marc de la central hidroelèctrica reversible que es projecta molt a prop de Cercs, al Pla de Clarà (la Nou de Berguedà). Segons Malagarriga, en les reunions mantingudes tant amb la direcció de L'Energètica com amb representants de les empreses promotores del projecte, "els he dit que aquí no hi poden haver més infraestructures grans", al·legant que el municipi ja consta de l'embassament de la Baells, cinc línies d'alta tensió, dues subestacions elèctriques, quatre abocadors i un celobert a Sant Corneli. "El poble de Cercs ha pagat més del que li pertocava", defensa el batlle, que afirma que ha rebut el compromís exprés del president de L'Energètica, Santi Martínez, "de portar el tema on calgui". Dit i fet, el director general de l'ens públic, Daniel Pérez, ja ha plantejat la qüestió en una reunió amb el ministeri i han pogut avançar posant nom a l'empresa que, a priori, s'ha de fer càrrec de l'enderroc: Repsol.
Un garbuix de titularitats i un pla de clausura desaparegut
Mentre la central va estar operativa, queda clar quina va ser la companyia explotadora en cada període. Va arrencar amb Fecsa, després Endesa, i va agafar el relleu Enel per acabar els últims anys en mans d'E-ON. És a partir d'aquest moment que la central comença a fer canvis de propietat, a través de diferents fórmules i operacions, on també s'emboliquen alguns convenis signats amb la corporació local, i prenen part Viesgo, Infreemu i EM Spain Waste & Treatment. "Hem consultat juristes i advocats i ningú ho ha acabat de veure clar", assenyala Malagarriga, que també detalla que, per la mateixa raó, en la trobada amb el ministeri ja els van reconèixer que es tractava d'un tema amb "complexitat".
Sigui com sigui, Santi Martínez va exposar, en el decurs de la seva presentació en el Consell d'Alcaldies del Berguedà celebrat aquest dilluns que el ministeri els ha confirmat que el responsable d'enderrocar la central tèrmica és Repsol. L'alcalde, que va ser informat pel mateix Martínez uns dies abans, detalla que la parcel·la on s'alça la central està inscrita al registre de la propietat a nom de Viesgo, i com que l'empresa va ser adquirida parcialment per Repsol, aquesta n'hauria d'assumir l'enderroc. De fet, en la resposta facilitada pel Govern espanyol a les preguntes de Boada i Jordà al voltant del desmantellament complet de la central, el novembre de 2024, ja es feia constar que Viesgo no havia respost al requeriment d'informació sobre l'execució del desmantellament dels elements de la central i la seva clausura, fet amb data de setembre de 2014.
En paral·lel, l'alcalde apunta que no han pogut localitzar el pla de clausura de la central. "Una instal·lació com la central tèrmica ha de tenir fet el pla de clausura des que es posa en marxa la fase d'iniciació", afirma Malagarriga, afegint que "el document va desaparèixer, no sé per quins interessos". Amb tot, lamenta que si l'any 2011 s'hagués començat a treballar en la recuperació de l'espai, avui dia hi hauria la possibilitat que "tinguéssim l'espai sanejat". "Va ser un gran error", referma.
Una "bomba" que ha de desaparèixer
Fet i fet, per a l'Ajuntament de Cercs l'única sortida és eliminar completament el rastre de la central tèrmica, la qual titlla de "bomba ambiental i humana". Des del punt de vista ecològic, el batlle remarca que a l'equipament s'ha fet ús de materials tòxics i molt contaminants com àcids clorhídrics i sulfúrics, salfumants, soses càustiques i fuel. També hi ha fibrociment i centenars de pneumàtics col·locats en alguns accessos per evitar l'entrada de persones al recinte. Tots aquests productes que, segons apunta, encara es podrien trobar avui dia en el perímetre de la central tenen perill de traspassar al medi, tenint en compte la proximitat del pantà, del canal i del torrent de la Garganta, que si bé fa 25 anys que està sec "es podria reactivar amb un episodi de pluges fortes com els que hem vist darrerament i arrossegar el que trobi".
Sobre els efectes personals, Malagarriga fa referència als nuclis de Sant Josep i la Rodonella, per la proximitat a l'equipament, i també a les persones que, de forma reiterada, accedeixen a les instal·lacions. "S'ha de vallar bé i tapiar-ho, si cal, però no posar pneumàtics a les portes perquè la gent hi pot entrar igualment", denuncia l'alcalde, que lamenta que sumen un risc més. "Hem de posar el crit al cel i dir ben alt i fort que això és un perill", reclama. Només cal donar un cop d'ull als comentaris expressats per alguns visitants del lloc a través de Google Maps per comprovar la facilitat per accedir-hi: "Molt divertit d'explorar", "Perfecte per fer fotos i exploració urbana", "Hi ha aparcament i és fàcil d'entrar" o "No crec que sigui legal accedir, però hi ha diverses formes per colar-te i val la pena completament", són algunes de les ressenyes dels últims mesos i fins i tot setmanes.
La visió sobre el desmantellament total és compartida per la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs: "Està en una situació de degradació molt bèstia i ara mateix, l'única solució que té és la demolició", posa de manifest la portaveu, Martina Marcet, que insisteix que "el que és estrany és que no hagi passat res fins ara". Actualment, l'entitat ecologista i l'Ajuntament mantenen un "diàleg constant i directe", i de fet, la plataforma assenyala que es troba "completament alineada amb les demandes de l'Ajuntament". Per aquest motiu, remarquen les limitacions d'un consistori com el de Cercs per "posar-se a reclamar a totes aquestes empreses que es facin càrrec de la demolició", i defensen que el ministeri s'hauria de fer càrrec dels treballs de forma subsidiària i, posteriorment, carregar-ho a l'empresa responsable.
Cal tenir en compte que el procés serà "més difícil", segons Marcet, que en altres equipaments similars arreu del territori espanyol pel fet que, en aquest cas, la central està situada al costat d'una carretera i un polígon industrial, sobre d'un embassament i amb nuclis urbans a tocar. "S'haurà de desmuntar, així que pensem que caldrà una inversió important", declara la portaveu, que també considera que "cal que hi hagi voluntat institucional per resoldre-ho". Segons Urbici Malagarriga, el cost dels treballs podria ascendir als tres o quatre milions d'euros, però argumenta que "si per construir la central hidroelèctrica es parla d'una inversió de 500 milions d'euros, no vindria d'aquí".
Tot plegat, des de Cercs es mostren més esperançats respecte de la qüestió de la tèrmica per l'impuls que les darreres trobades han suposat a favor de les intencions del consistori. "Volem que tot això passi a la història", recalca l'alcalde, que apunta que "poder posar data a l'enderroc seria una satisfacció enorme". "Això es va construir en temps de Franco, quan es va dir que aquí hi aniria la central i ningú hi va poder dir res. Però el que no podem tolerar és que avui segueixi tot igual", sentencia Malagarriga.