02
de març
de
2023, 17:00
Actualitzat:
17:07h
Després de descartar definitivament el projecte de la incineradora, l'empresa manresana EM Spain Waste and Treatment, propietària de les instal·lacions, ha fet públic els nous usos que pretén donar a l'espai. Es tracta de NATTECH Park Nature, una proposta multidisciplinària i sustentada en quatre potes principals: el lleure, la natura, l'arqueologia industrial i l'energia. Així ho ha assegurat el gerent d'EM Spain, Lluís Basiana, que referma que la nova proposta "s'adapta al model que defensa la comarca".
Amb una inversió total que s'enfilarà del 100 milions d'euros i un llarg termini per fer-ho realitat (les estimacions optimistes situen l'inici de les obres el 2027), el primer bloc de la proposta que començarà a fer-se realitat és el de l'oci i la natura. Aprofitant les construccions ja disponibles, l'empresa vol crear un seguit de serveis adreçats a l'atracció turística amb l'objectiu que la tèrmica no sigui un lloc de pas pels que van a la Cerdanya o per una excursió d'un dia, sinó que "la gent vingui de tota Europa per visitar-la, com ja va passar amb Horrorland".
L'edifici de calderes esdevindrà un hotel, amb una capacitat aproximada de 50 habitacions, i la torre de refrigeració acollirà un restaurant que prometen "singular". Val a dir que l'empresa vol mantenir tant la torre com la xemeneia com a "símbol de la instal·lació i la comarca", però donant-li una nova aparença, aprofitant les façanes per decorar-les amb motius d'animals de la zona pintats a tot color. I, adjunt a la torre, s'hi alçarà un mirador que arribarà fins a la circumferència superior, per tal d'oferir un paisatge únic de l'embassament de la Baells i els voltants. A més, per completar la part del lleure, també s'hi projecten equipaments com tirolines, vies ferrades o un centre d'interpretació de fauna autòctona.
L'antic espai d'oficines serà l'edifici director del centre, és a dir, on es situaran les oficines i centres de gestió del parc. I la garita de recepció i vestuaris s'adequarà com a punt d'informació al visitant. Així mateix, el que havia estat l'edifici de tallers es reconvertirà en el Museu de l'energia i el patrimoni industrial, des d'on la promotora vol fomentar el coneixement de la generació energètica al llarg de la història, aprofitant precisament la naturalesa del lloc. En aquest sentit, Basiana ha confirmat que s'han iniciat els contactes per tal que aquest museu es pogués adherir a l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Paral·lelament, es completaria la finalitat de la divulgació reconvertint el que havia estat l'edifici de la turbina de la tèrmica en un Espai d'aprenentatge i formació.
L'altra branca que EM Spain projecta a l'antiga seu de la central tèrmica de Cercs és l'energia. A través de dues fonts renovables, fotovoltaica i hidrogen verd, l'empresa manresana vol generar electricitat que, d'una banda, garanteixi el subministrament propi de les instal·lacions, i de l'altra, permeti crear una comunitat energètica a la qual puguin subscriure's les empreses, administracions i veïns de Cercs.
Pel que fa a la planta d'hidrogen verd, Basiana apunta que s'aprofitarà la riquesa de recursos hidrogràfics per alimentar aquest espai, que segons calculen, pot produir 2.000 tones anuals. I en relació amb la planta fotovoltaica, la promotora estima una producció anual de 2,5 mW de potència. Així mateix, per tal de preservar energia, també s'ha projectat un camp d'emmagatzematge annex a la planta d'hidrogen amb capacitat de 10 mW.
.jpg)
El gerent ha confirmat que ja han tingut una presa de contacte amb diferents agents de la zona, com l'Ajuntament de Cercs, el Consell Comarcal del Berguedà i la Diputació de Barcelona, amb resultats força positius, doncs segons Basiana, haurien vist amb bons ulls la nova proposta. De fet, malgrat que la presentació d'avui ha tingut lloc a Manresa, la voluntat de la promotora és poder fer públic in situ el projecte un cop estigui més avançat.
De fet, EM Spain no s'ha mostrat preocupada pel que fa als possibles opositors, puntualitzant que "els ecologistes sempre fan les seves guerres", tot i posar en relleu l'important gir de guió que ha pres el projecte. En aquest sentit, des de la Plataforma Anti-Incineradora, principal opositora a l'anterior projecte, ja s'estan manifestant a través de les xarxes socials, declarant que "la transició energètica ens cal, però així i en mans dels mateixos monopolis i cacics, no!".
Amb una inversió total que s'enfilarà del 100 milions d'euros i un llarg termini per fer-ho realitat (les estimacions optimistes situen l'inici de les obres el 2027), el primer bloc de la proposta que començarà a fer-se realitat és el de l'oci i la natura. Aprofitant les construccions ja disponibles, l'empresa vol crear un seguit de serveis adreçats a l'atracció turística amb l'objectiu que la tèrmica no sigui un lloc de pas pels que van a la Cerdanya o per una excursió d'un dia, sinó que "la gent vingui de tota Europa per visitar-la, com ja va passar amb Horrorland".
L'edifici de calderes esdevindrà un hotel, amb una capacitat aproximada de 50 habitacions, i la torre de refrigeració acollirà un restaurant que prometen "singular". Val a dir que l'empresa vol mantenir tant la torre com la xemeneia com a "símbol de la instal·lació i la comarca", però donant-li una nova aparença, aprofitant les façanes per decorar-les amb motius d'animals de la zona pintats a tot color. I, adjunt a la torre, s'hi alçarà un mirador que arribarà fins a la circumferència superior, per tal d'oferir un paisatge únic de l'embassament de la Baells i els voltants. A més, per completar la part del lleure, també s'hi projecten equipaments com tirolines, vies ferrades o un centre d'interpretació de fauna autòctona.
L'antic espai d'oficines serà l'edifici director del centre, és a dir, on es situaran les oficines i centres de gestió del parc. I la garita de recepció i vestuaris s'adequarà com a punt d'informació al visitant. Així mateix, el que havia estat l'edifici de tallers es reconvertirà en el Museu de l'energia i el patrimoni industrial, des d'on la promotora vol fomentar el coneixement de la generació energètica al llarg de la història, aprofitant precisament la naturalesa del lloc. En aquest sentit, Basiana ha confirmat que s'han iniciat els contactes per tal que aquest museu es pogués adherir a l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Paral·lelament, es completaria la finalitat de la divulgació reconvertint el que havia estat l'edifici de la turbina de la tèrmica en un Espai d'aprenentatge i formació.
Parc de l'energia
L'altra branca que EM Spain projecta a l'antiga seu de la central tèrmica de Cercs és l'energia. A través de dues fonts renovables, fotovoltaica i hidrogen verd, l'empresa manresana vol generar electricitat que, d'una banda, garanteixi el subministrament propi de les instal·lacions, i de l'altra, permeti crear una comunitat energètica a la qual puguin subscriure's les empreses, administracions i veïns de Cercs.Pel que fa a la planta d'hidrogen verd, Basiana apunta que s'aprofitarà la riquesa de recursos hidrogràfics per alimentar aquest espai, que segons calculen, pot produir 2.000 tones anuals. I en relació amb la planta fotovoltaica, la promotora estima una producció anual de 2,5 mW de potència. Així mateix, per tal de preservar energia, també s'ha projectat un camp d'emmagatzematge annex a la planta d'hidrogen amb capacitat de 10 mW.
Els representants d'EM Spain presents a la roda de premsa Foto: Lídia López
Sinergies amb la zona
Més enllà del NATTECH Park Nature, l'empresa promotora considera que aquesta instal·lació pot esdevenir "la porta d'entrada" a un "gran parc", fent referència a la possibilitat d'unir esforços i caminar plegats amb el parc regional que s'ha impulsat entre els municipis de Vallcebre, Fígols, Cercs i Castellar del Riu. A més, també asseguren que es pot englobar a la iniciativa conjunta l'entorn de la Baells i els seus serveis.El gerent ha confirmat que ja han tingut una presa de contacte amb diferents agents de la zona, com l'Ajuntament de Cercs, el Consell Comarcal del Berguedà i la Diputació de Barcelona, amb resultats força positius, doncs segons Basiana, haurien vist amb bons ulls la nova proposta. De fet, malgrat que la presentació d'avui ha tingut lloc a Manresa, la voluntat de la promotora és poder fer públic in situ el projecte un cop estigui més avançat.
De fet, EM Spain no s'ha mostrat preocupada pel que fa als possibles opositors, puntualitzant que "els ecologistes sempre fan les seves guerres", tot i posar en relleu l'important gir de guió que ha pres el projecte. En aquest sentit, des de la Plataforma Anti-Incineradora, principal opositora a l'anterior projecte, ja s'estan manifestant a través de les xarxes socials, declarant que "la transició energètica ens cal, però així i en mans dels mateixos monopolis i cacics, no!".