Nil Safont, popularment conegut com a Slim Safont, és un muralista amb una gran projecció internacional. Natural de Berga, ha deixat empremta amb el seu art en divuit països d'arreu del món. Juntament amb Joan Pallé i l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament de Berga, Safont recull una cinquantena d'obres i projectes culminats els darrers set anys en una exposició inèdita que balla entre la intimitat del procés creatiu i la magnificència de les peces a gran escala. La inauguració de la mostra, que se situarà al Convent de Sant Francesc, serà el 13 de desembre.

"Em fa molta il·lusió presentar l'exposició aquí a Berga perquè serà la primera vegada que puc mostrar com és la meva pràctica i com ha sigut la meva experiència durant els últims anys", ha compartit en la presentació Safont, qui avança que a través de la proposta "es veuran els secrets i tota aquesta part tan maca que hi ha abans de la foto final de l'obra". L'artista fa referència a la seva forma de treballar, desenvolupant una investigació social prèvia, analitzar els contextos en què se situarà el mural i traslladar-ho al seu món creatiu.

L'exposició ha estat comissionada per Joan Pallé, qui coneix al berguedà des de la primera classe a la carrera de Belles Arts. Pallé ha especificat que la mostra recull, sobretot, les imatges dels murals i les fotografies fetes durant el procés d'investigació i contextualització de cada peça. També hi haurà dibuixos, pintures a l'oli, objectes personals i un documental explicant el treball fet durant l'execució del seu darrer treball a Wuppertal (Alemanya). Cada peça s'acompanyarà amb textos explicatius que permetin situar el públic.

D'altra banda, Pallé també ha posat en relleu el doble sentit del conjunt de la mostra i amb el qual juga el títol. Una història per explicar, segons el comissari, vol jugar entre el significat de l'origen de l'artista, que coincideix amb la ciutat on es desenvolupa, i que té la llavor en el grafiti i el hip-hop. Des d'un punt de vista més literal, l'altra motivació és la de relatar les dinàmiques i la metodologia de Safont. "Hem intentat explicar que l'obra final és un mural, però el treball allí no és només un mural, sinó que hi ha un treball d'investigació, de recerca, de context i d'apropament als barris on treballa", ha incidit Pallé.

Així, l'exposició vol allunyar la visió de l'artista contemporani de la del "paracaigudista que aterra en un lloc, pinta i se'n va": "El Nil, d'una manera molt conscient i situada, intenta posicionar-se en un lloc fora d'aquesta circumstància, i es pren el temps necessari per conèixer i conviure amb les persones protagonistes". De fet, aquesta incidència en les històries de cada peça es pot palpar millor amb el documental que es podrà visualitzar durant la mostra, i que per a Safont, ha dotat d'un grau major de satisfacció amb la darrera obra acabada a Alemanya un cop acabada. 

Crida al públic jove

Per part de l'Ajuntament de Berga, el regidor de Joventut, Isaac Santiago, ha destacat la satisfacció per part de la corporació per poder posar en relleu la feina i trajectòria del berguedà. "Era molt important fer aquest reconeixement amb ell", ha declarat el regidor, asseverant que "hem de ser els primers que fem visible aquest talent de Berga a tot arreu".

És per aquest motiu que el titular de Joventut ha convidat a tota la ciutat a assistir a la inauguració oficial de la mostra, que tindrà lloc el 13 de desembre a partir de les 19.30 hores i que comptarà amb la presència tant de Slim Safont com de Joan Pallé. També hi haurà una actuació musical de Guillem Cardona. A més, Santiago ha fet una crida especial als joves "de Berga i del Berguedà" perquè s'acostin a Sant Francesc per gaudir de la mostra. "Els animem a venir, que sabem que a vegades els costa visitar les exposicions", ha reconegut, apuntant que s'incidirà en la difusió a través dels centres educatius de secundària per tal que puguin traslladar la invitació a l'alumnat.

La mostra romandrà al Convent fins a l'1 de març de 2026. Posteriorment, no hi ha cap destí programat, si bé el comissari ha assenyalat que la voluntat és "que es pugui moure".