El Convent de Sant Francesc de Berga recull a les parets del claustre l'exposició dedicada a l'obra artística de Slim Safont. Una història per explicar fa un repàs per algunes de les darreres peces fetes per l'artista urbà local arreu del món, i es fixa en el relat de cadascuna més enllà del que plasma cada dibuix, mural i fotografia: parla dels protagonistes, del lloc on estan materialitzades, del procés de creació... Posa en relleu "les històries que hi ha darrere de cada projecte". I tot això, a la vegada, també es converteix en una crònica sobre Nil Safont.

Al Nil Safont (Berga, 1995) se'l coneix més bé pel seu nom artístic, Slim Safont. De la mà de Joan Pallé, amic i comissari de la mostra, han creat una proposta que viatja pels processos i experiències de les obres fetes els últims set anys pel muralista en 18 països d'arreu del món. "Tot ha passat molt de pressa", ha reconegut el jove en declaracions a l'ACN en relació amb la seva trajectòria, on a més d'afinar el seu procés creatiu, també ha pogut enfocar les temàtiques i motius que més li agrada treballar.

Així, ha evolucionat passant de crear a partir d'imatges que trobava per internet a crear les seves pròpies, i a interessar-se per qüestions com la joventut, la infància o l'adolescència, a més de planificar detalladament elements els colors, les ombres i la composició de la llum. "Les combino amb espais o paisatges que em semblen interessants a nivell visual", explica l'artista. D'aquesta manera, els seus murals recullen els testimonis de persones, de sectors productius o la història d'un indret.

En són exemples el dedicat al comerç local i més concret a la pastisseria, com el que presideix la cantonada on conflueixen la Ronda Moreta, la plaça de les Fonts, la Ronda Queralt i la plaça de la Creu a Berga; el que il·lustra un bloc d'habitatges al barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú evocant la migració i el teixit social de la ciutat; o el que parla sobre la pagesia en unes sitges de pinso situades a Torregrossa. Tot això és a Catalunya, però també ha transformat parets a Espanya, Alemanya, Itàlia, Escòcia, Portugal, Itàlia, Estats Units o Rússia, entre altres. De fet, els dos últims països són especialment importants per l'artista: el primer, per un viatge que hi va fer càmera en mà i amb escenes que va poder marcar per exemple a Los Angeles, i el segon perquè va ser a Moscou on va poder fer la seva primera gran peça, en una paret de 60 metres d'alçada.

Exposició inaugurada

El pati del claustre de Sant Francesc va quedar ple dissabte al vespre amb motiu de la inauguració d'aquesta mostra. L'acte va comptar amb la participació del muralista i el comissari, i també la representació de l'Ajuntament de Berga: l'alcalde, Ivan Sànchez, i el regidor de Joventut, Isaac Santiago. El consistori ha impulsat l'exposició amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Tal com va compartir Santiago a l'ACN, l'aposta de la corporació pretén "fer veure el talent jove" i donar reconeixement a un artista que està creant "per tot el món", a la vegada que vol acostar la cultura a tots els públics i especialment als més joves. 

L'esdeveniment es va complementar amb les actuacions musicals de Guillem Cardona, i va ser conduït per Anna Parcerisa i Eudald Feliu. Fets els parlaments, els presents van poder fer el primer recorregut per la mostra, que costa de gairebé una cinquantena de peces inèdites entre les fotografies dels murals gravat per tot el món i els seus suports de treball, a més de pintures, dibuixos i objectes personals. També s'hi pot descobrir la primera peça audiovisual de Safont, creat juntament amb l'artista i arquitecta Ana Maggioli. Està inspirat en la vida de tres adolescents d'una ciutat d'Alemanya amb qui van estar en contacte durant dues setmanes.

Una història per explicar romandrà exposada al Convent de Sant Francesc fins a l'1 de març de 2026.