El projecte audiovisual Vides de Patum suma més vivències de patumaires per aprofundir en el coneixement del Corpus berguedà. L'edició d’enguany inclou tres noves peces audiovisuals protagonitzades per Núria Alàs Pérez, Josep Maria Fontquerni Rosell, i Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus, respectivament.
Aquesta iniciativa, impulsada per l'Ajuntament de Berga i el Consell Municipal de la Patum, té per finalitat recollir el testimoni oral de persones vinculades a la festa berguedana per deixar constància de la seva evolució, evocant els seus records i vivències en format d'entrevista breu. La proposta va arrencar l'any 2016, i des d'aleshores ja suma més d'una vintena de testimonis.
El pare de Josep Maria Fontquerni Rosell havia estat ballador dels Nans Nous, tot i que va accedir a la comparsa en un moment de renovació de la colla, l'any 1973. Recorda que el Miquel Moya, cap de colla dels nans nous i els nans vells alhora, els feia assajar a les pistes de frontó situades darrere del Teatre Patronat, reproduint la música en un radiocasset. Era el ballador de l'enterramorts, i desvetlla l'estratègia que utilitzaven els membres de la comparsa per no cometre errors al ball. També comparteix l'anècdota de com l'ajuntament va expedir-li un certificat per demostrar que formava part de la comparsa dels nans nous i obtenir un permís per venir a la Patum mentre feia la mili a Cadis. El seu fill Roger també ha seguit els seus passos.
Núria Alàs Pérez va conèixer qui seria el seu marit, el Ramon Sobrevias Victori (cap de colla dels Vestidors de Plens i Maces del 1998 al 2012) treballant a Cal Codina. No coneixia la Patum, però el Ramon va aconseguir un seient en una grada des d'on poder veure la festa per primera vegada. En veure la rauxa patumaire, va abandonar la grada per viure-ho des de la plaça. La Núria és l'autora de la col·lecció Els Contes de la Patum de la Patumaire Edicions. El protagonista és un nen que quan es posa un barret patumaire (el que portava el Ramon), la comparseria pren vida.
Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus es coneixen des de petits. Tots dos formaven part de la colla del llamp, un grup d'onze joves que quedaven per fer diferents activitats. A principis dels anys seixanta, els van oferir fer-se càrrec de la Guita Xica perquè calia un relleu. L'Antoni i el Jordi recorden les posicions que ocupaven quan portaven la guita, els recorreguts i la durada dels passacarrers, el trencament de la barra i dels fuets. Diuen que eren molt explosius portant la Guita perquè hi havia menys gent a la plaça i tenien més espai per córrer. Tots dos tenen un molt bon record com a guitaires i destaquen la companyonia de la colla.
