La Unesco fa universal la Patum. Així titulava Dolors Clotet la seva crònica sobre l'acte a la seu de la Unesco de París que proclamava la celebració del Corpus a Berga com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, el 25 de novembre de 2005. Hi era com a periodista enviada de Regió 7, però es va acabar convertint en l'única berguedana present en aquella sala. D'aquell matí històric i ple d'anècdotes ja en fa 20 anys.

Clotet explica que la seva jornada havia arrencat ben d'hora aquell divendres. Sortia de casa, a Avià, entre les dues i les tres de la matinada en direcció a l'aeroport per agafar l'avió que la portaria a la Ciutat de la Llum. Només arribar a Charles de Gaulle, la primera sorpresa: l'acte de lectura i proclamació de les noves obres distingides per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, en la categoria d'expressions orals i intangibles, s'havia avançat i calia accelerar el pas. 

El seu destí era la Sala XI de la seu parisenca de la Unesco. Aquell dia es van mencionar 43 noms propis, i cap al final d'aquella llista (per la S d'inici de Spain) hi havia la Patum de Berga. Recollia el diploma que certificava el reconeixement el delegat adjunt de l'ambaixador espanyol a la Unesco, Miguel Arias, de mans del director general de la Unesco, Koichiro Matsura. De fet, aquest document va acabar sent notícia uns mesos després: la valisa diplomàtica enviada per fer arribar a l'Ajuntament de Berga el diploma es va perdre, i el consistori va haver de reclamar a la Unesco un altre d'original. "Del primigeni, no se sap què en va passar", indica Clotet.

L'espai es va omplir d'imatges de la Patum, per a molts dels presents el primer contacte visual amb la festa. No per Clotet, que reconeix que tot i estar treballant, va sentir "orgull berguedà". "La sensació d'entendre que era l'única berguedana, l'única que havia viscut la festa i l'única que havia saltat de ple, em va despertar molta emoció", declara. Ara bé, no va estar sola, ja que va compartir l'experiència amb l'assessora contractada pel consistori de cara a defensar l'expedient davant l'organització mundial, Carme Polo, que va acabar fent de pont de les felicitacions.

Sortint d'aquell núvol emocional, la realitat de la missió d'aquell viatge aterrava de nou en una periodista equipada amb la tecnologia de l'època: un portàtil amb problemes per connectar amb la xarxa i un mòbil que, lluny de WhatsApp, li permetia trucar i enviar SMS. Va acabar enviant les fotografies i el text de la crònica des d'un ordinador de la seu de la Unesco, que li va donar un cop de mà perquè pogués completar la feina. Unes 24 hores després, Dolors Clotet tornava a ser a casa, en un comiat especial de la capital francesa: la neu va acompanyar el seu trajecte en taxi fins a l'aeroport, deixant una imatge en la seva memòria que feia encara més especial aquella atípica jornada laboral.

Quatre anys de feina

El camí per a la proclamació de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat havia arrencat l'any 2001. Era el 20 de gener quan, en el marc de la inauguració de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, va plantejar la idea a l'Ajuntament de Berga. Així ho recorda l'historiador Albert Rumbo, que va ser l'encarregat d'elaborar el dossier que acompanyaria la proposta berguedana a la Unesco. "És una cosa que havia sortit feia molt poc, perquè aquell seria el primer any que es reconeixerien les primeres Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat", detalla.

El consistori, aleshores encapçalat per Josep Maria Badia, de seguida va començar a creure en el projecte, amb una entesa per fer el pas compartida amb la resta de grups polítics i els caps de colla. També es va treballar amb la idea des del nou Patront de la Patum, creat aquell mateix any. Rumbo va aprofitar la tasca feta per a la seva nova publicació sobre la festa, Patum (2001), per vertebrar la documentació que justifiqués la candidatura. L'únic referent a tocar era la campanya feta pel Misteri d'Elx, que a les acaballes d'aquell any es va convertir en la primera festa de l'Estat espanyol en ser distingida per la Unesco: "Era tot molt nou i anàvem aprenent de les coses sobre la marxa".

De fet, l'historiador detalla que, abans d'arribar a l'roganisme internacional, hi havia un primer filtre considerable dins les fronteres espanyoles, pel fet que en aquesta convocatòria biennal només hi podia concórrer una proposta per estat membre de la Unesco. "Cada comunitat autònoma presentava la seva proposta perquè el Consell de Patrimoni Històric triés la candidatura. Per tant, el primer repte era imposar-se entre les candidates de l'Estat espanyol", recorda Rumbo, qui posa de manifest que "hi havia expressions molt potents, com els Sanfermines de Pamplona, el Pilar de Saragossa, l'Aste Nagusia de Bilbao o fins i tot el Flamenc". L'any 2003, l'escollida va ser les Festes de Sant Joan de Ciutadella, que no va ser acceptada, i seguida de la Patum de Berga l'any 2005, candidatura que sí que va reeixir.

Ara bé, malgrat la importància del fet com a tal, es validés o no la proposta, la corporació de la capital del Berguedà no va fer acte de presència a París. I no per voluntat pròpia, sinó per recomanació de les administracions superiors: "Se'ns va recomanar que no hi anés ningú perquè es podia entendre que s'anava a celebrar o que potser se sabia alguna cosa. Després resulta que cadascú havia fet una mica com li havia semblat, però si des de Berga no s'hi va anar va ser directament perquè tant des de la Generalitat com per part de l'Estat no es va recomanar", afirma Rumbo. 

L'impacte del reconeixement

Dues dècades després d'aquella jornada, la festa llueix amb orgull el reconeixement, tot i que ha mantingut la seva tradició segons els preceptes ancestrals. Deia aquest dilluns l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, que la declaració "ens va servir moltíssim perquè gràcies al fet que la Patum sigui Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat se'ns obren totes les portes, no només de Catalunya i Espanya, sinó del món". Dolors Clotet i Albert Rumbo coincideixen en la lectura sobre la rellevància del reconeixement, si bé veuen amb ulls diferents el seu impacte.

"Hi havia gent que es pensava que això representaria un guany immediat i començarien a ploure diners, però, en general, crec que el Patrimoni de la Humanitat ha afectat relativament poc", descriu l'historiador, qui situa el prestigi de la identificació com a principal avantatge. "Nosaltres vam defensar sempre que el benefici seria principalment pel reconeixement que suposa: situar Berga al mapa i distingir la festa com una cosa molt extraordinària", diu, sentenciant que "ens ha permès remarcar que tenim una festa única". En canvi, no veu impacte del nomenament en aspectes com l'afluència d'assistents, considerant que l'evolució social hauria provocat la presència de més visitants, amb patrimoni o sense. Sí que nota, per contra, més interès per donar-li cobertura dels mitjans de comunicació, arribat d'arreu del món per descobrir aquesta feta reconeguda per la Unesco.

Clotet sí que considera que el distintiu ha empès la massificació de la Patum, albirant un replantejament a curt termini sobre les mesures de seguretat. Així mateix, es mostra més crítica sobre l'evolució del treball de conservació i divulgació fet des de Berga en aquest període. "Quan vaig anar a París hi havia un projecte de Museu de la Patum que no s’ha fet realitat perquè penso que no hi ha hagut mai la voluntat política per tirar-lo endavant", lamenta la periodista, que també situa entre les mancances sostingudes el fet que la comparseria no disposi d'un espai propi per a la seva preserva i que no hi hagi una partida fixa i sostinguda per als treballs de conservació. "Tenim molts deures per fer. I sí, tot val diners, però crec que és cosa de proposar-s'ho i destinar les patides allà on sigui més necessari", sentencia.

La celebració dels 20 anys d'aniversari de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat serà aquets diumenge, 30 de novembre, a la plaça de Sant Pere. Consisteix en un acte de reconeixement institucional a un seguit de persones implicades en la festa i l'execució de l'espectacle inèdit Des del cor, dirigit pel músic berguedà Guillem Cardona.