06
de març
del
2023
Actualitzat
a les
18:29h
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti-incineradora de Cercs s'han posicionat públicament en contra del nou projecte que es planteja tirar endavant a l'espai de l'antiga Central Tèrmica de Cercs. Així ho han compartit els portaveus de les entitats en una roda de premsa conjunta, on han titllat de "bestiesa" la idea d'instal·lar una planta d'hidrogen verd i al·leguen que abans de tirar endavant cap projecte, primer han de quedar resolts els dos contenciosos judicials al voltant de l'espai.
"Considerem que no es pot fer cap projecte fins que es resolgui laproblemàtica dels emprius", ha posat sobre la taula la portaveu de la Plataforma Anti-incineradora, Martina Marcet, que ha instat a l'Ajuntament de Cercs a ser més proactius en la cerca d'un bé comú i deixi de mostrar-se amb una "posició a favor de l'empresa". Paral·lelament, la Plataforma també remarca que hi ha un segon element que cal que resoldre abans de moure fitxa com és la requalificació dels terrenys on s'ubica la tèrmica, ja que recorden que "no s'ha aprovat cap Pla Urbanístic" que estableixi els usos que se li poden donar i defensen que "cal que hi hagi un procediment participatiu amb tota la ciutadania de Cercs per decidir quins poden ser", o fins i tot, "si s'ha de fer una reparació del terreny".
En una línia similar, des de la Plataforma reivindiquen que l'aspecte de la preservació del patrimoni ha d'estar projectat des del conjunt del veïnat. I, finalment, en relació amb l'aspecte de l'establiment d'una planta de generació d'energia, destaquen que "ha de ser un projecte que neixi de l'àmbit públic i comunitari, i no com es planteja".
Ara bé, més enllà dels aspectes tècnics i legals, ambdues agrupacions ecologistes es mostren en contra del projecte perquè consideren que "s'oculten moltes coses", i que tal com s'ha venut, "és una patranya". Així s'ha expressat el portaveu del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Héctor Aranda, que ha exposat l'element principal que el grup rebutja del projecte és la planta d'hidrogen verd. En aquest sentit, Aranda n'ha destacat la seva perillositat indicant que es tracta d'un element "altament volàtil", i també ha compartit que és molt difícil de transportar.
Des de l'empresa, asseguren que l'equipament compta amb un aqüífer natural que pot sustentar l'aprovisionament d'aigua per al funcionament de la planta d'hidrogen. En canvi, des dels grups ecologistes argumenten que "no té sentit tenir un aqüífer tancat en temps de sequera", i que en tot cas, el que s'hauria d'aconseguir des de les administracions públiques és recuperar-lo per tal de proveir la Baells. "La Baells és un recurs imprescindible per a sis milions de persones", ha recalcat Aranda, que ha puntualitzat que els usos pels quals s'ha de limitar és "per a l'aigua de boca i regadiu".
I és que, tenint en compte les grans quantitats d'electricitat que requereix una planta d'aquestes característiques, i estimant que amb les plaques fotovoltaiques que volen instal·lar a la mateixa tèrmica tot just es cobriria el 2,5% de la demanda, des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti-incineradora de Cercs sospiten que aquest projecte pugui tenir vincles amb la iniciativa per construir una central hidroelèctrica reversible a la Nou del Berguedà. En definitiva, els portaveus auguren que el que l'empresa propietària de les instal·lacions vol tirar endavant és "neocolonialisme", pel fet que "venen, agafen els recursos, i se'n van".
Així, remarquen que cap institució ni organisme els donarà permís per situar un hotel o un restaurant "al costat d'una bomba de rellotgeria" com és el cas de la planta d'hidrogen, posant d'exemple altres instal·lacions on "a ningú se li acut posar-se a dormir al costat" com són les instal·lacions de Vandellòs o el complex d'indústries petroquímiques de Tarragona.
En definitiva, la Plataforma Anti-incineradora de Cercs i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà han instat al gerent d'EM Spain, Lluís Basiana, a fer públiques totes les dades i números del seu projecte; ha fet una crida a l'Ajuntament de Cercs i al Consell Comarcal del Berguedà a actuar pel bé comú i no a favor dels interessos privats; i ha anunciat que presentaran totes les al·legacions que calgui al projecte per tal que no es faci realitat.
"Considerem que no es pot fer cap projecte fins que es resolgui laproblemàtica dels emprius", ha posat sobre la taula la portaveu de la Plataforma Anti-incineradora, Martina Marcet, que ha instat a l'Ajuntament de Cercs a ser més proactius en la cerca d'un bé comú i deixi de mostrar-se amb una "posició a favor de l'empresa". Paral·lelament, la Plataforma també remarca que hi ha un segon element que cal que resoldre abans de moure fitxa com és la requalificació dels terrenys on s'ubica la tèrmica, ja que recorden que "no s'ha aprovat cap Pla Urbanístic" que estableixi els usos que se li poden donar i defensen que "cal que hi hagi un procediment participatiu amb tota la ciutadania de Cercs per decidir quins poden ser", o fins i tot, "si s'ha de fer una reparació del terreny".
En una línia similar, des de la Plataforma reivindiquen que l'aspecte de la preservació del patrimoni ha d'estar projectat des del conjunt del veïnat. I, finalment, en relació amb l'aspecte de l'establiment d'una planta de generació d'energia, destaquen que "ha de ser un projecte que neixi de l'àmbit públic i comunitari, i no com es planteja".
Ara bé, més enllà dels aspectes tècnics i legals, ambdues agrupacions ecologistes es mostren en contra del projecte perquè consideren que "s'oculten moltes coses", i que tal com s'ha venut, "és una patranya". Així s'ha expressat el portaveu del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Héctor Aranda, que ha exposat l'element principal que el grup rebutja del projecte és la planta d'hidrogen verd. En aquest sentit, Aranda n'ha destacat la seva perillositat indicant que es tracta d'un element "altament volàtil", i també ha compartit que és molt difícil de transportar.
La importància de reservar els recursos
No obstant això, l'aspecte que més els crida l'atenció és que l'electròlisi, que és la principal via actual d'obtenció de l'hidrogen verd, suposa, d'una banda, una gran quantitat d'aigua, i de l'altra, molta energia elèctrica per produir-lo. Pel que fa al recurs de l'aigua, el Grup de Defensa de la Natura assenyala que "en una situació de sequera com l'actual, és una bestiesa", remarcant que "l'aigua és un bé comú indispensable per a la vida". A més, Aranda ha fet èmfasi en el fet que la gravetat de la sequera no és només que l'embassament de la Baells estigui ara molt buit, sinó que "fa 30 mesos que estem per sota dels nivells de pluja i neu a les capçaleres del que hauríem de tenir". "No té sentit destruir cap gota d'aigua", ha sentenciat.Des de l'empresa, asseguren que l'equipament compta amb un aqüífer natural que pot sustentar l'aprovisionament d'aigua per al funcionament de la planta d'hidrogen. En canvi, des dels grups ecologistes argumenten que "no té sentit tenir un aqüífer tancat en temps de sequera", i que en tot cas, el que s'hauria d'aconseguir des de les administracions públiques és recuperar-lo per tal de proveir la Baells. "La Baells és un recurs imprescindible per a sis milions de persones", ha recalcat Aranda, que ha puntualitzat que els usos pels quals s'ha de limitar és "per a l'aigua de boca i regadiu".
I és que, tenint en compte les grans quantitats d'electricitat que requereix una planta d'aquestes característiques, i estimant que amb les plaques fotovoltaiques que volen instal·lar a la mateixa tèrmica tot just es cobriria el 2,5% de la demanda, des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti-incineradora de Cercs sospiten que aquest projecte pugui tenir vincles amb la iniciativa per construir una central hidroelèctrica reversible a la Nou del Berguedà. En definitiva, els portaveus auguren que el que l'empresa propietària de les instal·lacions vol tirar endavant és "neocolonialisme", pel fet que "venen, agafen els recursos, i se'n van".
Els equipaments de lleure i turístics, una cortina de fum
Per tot plegat, les dues entitats ecologistes consideren que la finalitat del projecte presentat la setmana passada per EM Spain és únicament la planta d'hidrogen verd, ja que segons han explicat, la resta d'equipaments turístics, de lleure i per a la formació són incompatibles amb aquest tipus d'indústria. "Pensem que és una estratègia de greenwashing i que la mare dels ous és la planta d'hidrogen", han apuntat durant la compareixença, incidint que tots aquests recursos complementaris "no se'ls creuen ni ells".Així, remarquen que cap institució ni organisme els donarà permís per situar un hotel o un restaurant "al costat d'una bomba de rellotgeria" com és el cas de la planta d'hidrogen, posant d'exemple altres instal·lacions on "a ningú se li acut posar-se a dormir al costat" com són les instal·lacions de Vandellòs o el complex d'indústries petroquímiques de Tarragona.
En definitiva, la Plataforma Anti-incineradora de Cercs i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà han instat al gerent d'EM Spain, Lluís Basiana, a fer públiques totes les dades i números del seu projecte; ha fet una crida a l'Ajuntament de Cercs i al Consell Comarcal del Berguedà a actuar pel bé comú i no a favor dels interessos privats; i ha anunciat que presentaran totes les al·legacions que calgui al projecte per tal que no es faci realitat.