Amaranta Energy, empresa del grup Capital Energy, ha presentat una sol·licitud de concessió d'aigües superficials procedents del riu Llobregat -a la Baells- amb l'emmagatzematge hidràulic d'energia com a finalitat. Es tracta del primer pas per a l'eventual execució de la central hidroelèctrica reversible projectada a l'embassament berguedà que la companyia, juntament amb l'austríaca Verbund, volen impulsar.
L'anunci s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) amb data d'11 de febrer, obrint un període de 30 dies durant els quals s'admetran altres peticions que "tinguin el mateix objecte o que siguin incompatibles dins l'àmbit de competència delimitat", s'exposa en la publicació. Aquest fet també s'ha compartit al Consell d'Alcaldies celebrat aquest dilluns a Berga per part d'una representació de L'Energètica, l'empresa pública de la Generalitat, que s'ha volgut presentar al conjunt de batlles i batllesses de la comarca.
Per a Santi Martínez, president de L'Energètica, les centrals hidroelèctriques reversibles són equipaments "imprescindibles" en el desplegament de les renovables. Tenint en compte que "no existeixen bateries químiques prou grans" per acumular l'energia sobrant i fer-ne ús quan falta, el sistema de les centrals hidroelèctriques reversibles esdevenen una solució d'emmagatzematge. I això, detalla el president, s'aconsegueix sense gastar aigua -només es produeix la pèrdua associada a l'evaporació- i amb més flexibilitat que altres sistemes com l'eòlica o la fotovoltaica, que depenen de factors meteorològics. És per aquest motiu que, actualment, una de les línies d'inversió que estudia l'empresa pública catalana es troba en aquestes infraestructures.
A finals de juliol de 2024, l'empresa pública va assumir la primera minicentral hidroelèctrica a Sant Quirze de Besora. Sobre la taula, hi ha el projecte de la Baells i un altre al riu Ebre. Ara bé, des de L'Energètica afirmen que el consens del territori respecte de les iniciatives és una línia vermella per invertir-hi. "Si els ajuntaments no hi estan a favor no farem el pas", compartia amb els alcaldes el president, parant especial atenció als consistoris de la Nou de Berguedà, Vilada i Cercs com a principals afectats en el projecte. Ara bé, Martínez també ha emfatitzat el valor de tenir un agent públic dins l'òrgan de presa de decisions en un equipament com el que es pot fer realitat a la Baells.
"Som una garantia participant en el Consell d'Administració", ha declarat el president de L'Energètica, afirmant que el seu paper seria el del "jugador local" a la defensa dels interessos dels municipis implicats. Aquesta reflexió ha sorgit de la pregunta de l'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, sobre la continuïtat que tindria el projecte sense la participació de l'empresa pública, i sobre la qual Martínez ha deixat clar que "nosaltres no fem falta". També van interpel·lar als ponents l'alcalde de la Nou de Berguedà, Josep Maria Peixó, insistint en la consulta que la corporació vol celebrar per conèixer l'opinió del poble respecte del projecte -el Pla de Clarà, on es construiria la bassa superior, està al seu terme municipal-, i la qual l'empresa pública també s'ha compromès a tenir en compte.
Més enllà dels fruits en matèria energètica, Santi Martínez ha posat sobre la taula l'oportunitat que suposa per al desenvolupament del Polígon Industrial d'Olvan, situant-hi la subestació elèctrica derivada de la central i que permetria obtenir l'alimentació elèctrica necessària per cobrir la demanda energètica a mesura que augmentin les naus. "Hem de buscar les maneres perquè ningú se senti perjudicat", culminava el president, plantejant possibles compensacions en paral·lel pels municipis implicats. Sigui com sigui, aquests acords, així com el detall de la iniciativa, no es donaran a conèixer fins que es confirmi l'adjudicació dels usos de l'aigua, per tal de mantenir la confidencialitat del projecte. Cal tenir en compte que la inversió total de la central hidroelèctrica reversible de la Baells podria ascendir als 500 milions d'euros.
Els ecologistes retreuen la manca d'informació
Dies abans de la compareixença de L'Energètica al Consell d'Alcaldies, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti Incineradora de Cercs van fer públic un comunicat conjunt denunciant "la vulneració del dret a la participació i a la informació que pateixen els veïns i veïnes de la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada" respecte del de la central hidroelèctrica reversible. Havent vist publicada la petició de concessió de l'aigua al DOGC, les dues entitats ecologistes han lamentat que cap dels actors implicats han presentat públicament el projecte mentre que la tramitació administrativa ha tirat endavant, considerant-ho una "falta de respecte greu" envers els veïns dels tres municipis més afectats i el conjunt de la comarca, a més d'un menysteniment a la consulta que la Nou vol desenvolupar.
És per aquest motiu que les dues agrupacions van avançar que interposarien al·legacions a l'Agència Catalana de l'Aigua "perquè revoqui aquesta petició fins que no s'hagi informat de tot el projecte als veïns dels tres municipis afectats, especialment als de La Nou de Berguedà" i que també presentarien escrits de súplica perquè no es concedeixi l'ús de l'aigua de la Baells "donada la manca de pluges crònica a les capçaleres del Llobregat i Bastareny". En paral·lel, van criticar "la connivència del Consell Comarcal del Berguedà", apuntant que "ja hauria donat el seu vistiplau a la construcció d'aquesta central"; van advertir de tirar endavant "mobilitzacions de protesta davant de les institucions competents locals, comarcals i nacionals davant del que considerem una violació del dret a la informació i a la participació dels veïns de la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada"; i van posar sobre la taula la possibilitat de portar el cas a la justícia ordinària "per demanar la suspensió de la tramitació".