Les trenes ja formen part de la imatge de la Patum. El que durant anys havia estat només una solució pràctica per aguantar la calor, les hores de salts i les aglomeracions, s'ha acabat convertint en un dels símbols estètics més recognoscibles de la festa, especialment entre les generacions més joves. Les populars "trenes de Patum" inspirades sovint en les trenes africanes o les anomenades "boxejadores", s'han consolidat fins al punt que l'Ajuntament de Berga ha tornat a omplir totes les places del taller gratuït per aprendre'n la tècnica.
La tendència no és nova, però sí cada vegada més visible. Ratlla al mig i dues trenes ben marcades a banda i banda del cap: aquest és la manera més habitual, tot i que moltes joves també opten per versions més elaborades. A les xarxes socials, els tutorials per aprendre a fer-les s'acumulen cada primavera i, a mesura que s'acosta el Corpus, moltes perruqueries de Berga multipliquen les reserves.
La tècnica de Joventut de l'Ajuntament de Berga, Janina Vilana, assegura que el fenomen ha deixat de ser anecdòtic. "És ja una tendència, una moda patumaire, un element més de la festa", explica. L'any passat, el consistori va impulsar per primer cop un taller específic per ensenyar a fer aquestes trenes arran de la demanda del jovent. La iniciativa va funcionar tan bé que aquest any s'ha ampliat de manera excepcional a dues sessions, però les places han tornat a esgotar-se ràpidament. En total, més d'una cinquantena de persones hi han participat.
El curs s'organitza conjuntament amb la perruqueria Blanc i Negre, i la responsable del taller, Rosa Rota, explica que la clau és sobretot la pràctica. "Haurem de practicar molt", reconeixia un dels participants, en Miqui, que va assistir-hi amb la seva filla Èlia per aprendre a pentinar-se abans dels dies grans de la festa.
Comoditat, calor i hores de salts
L’èxit de les trenes va més enllà d’una qüestió estètica. Moltes participants expliquen que el pentinat s’ha popularitzat perquè és més còmode per afrontar les llargues hores de Patum. “Vas més fresca i, a l’hora de saltar, en lloc de fer-se una cua, moltes noies ja opten directament per les trenes de Patum”, explica la perruquera Rosa Rota.
Durant els dies centrals de la festa, enguany, del 2 al 7 de juny, la plaça Sant Pere es converteix en un espai de calor intensa, fum i multituds. Els salts poden allargar-se durant hores i moltes persones busquen pentinats pràctics que els permetin seguir el ritme sense haver d’estar pendents dels cabells. Però, per a moltes joves, les trenes també s’han convertit en un símbol compartit. “Creen identitat de festa”, assegura la Bet, una de les assistents al taller.
Una festa dels petits rituals
La consolidació de les trenes coincideix amb un moment en què la Patum reivindica més que mai el paper de totes les persones que mantenen viva la celebració. Durant el ple extraordinari d'Ascensió, que dona oficialment el tret de sortida al compte enrere de la festa, l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, va valorar la gent que fa possible la Patum any rere any.
En el seu discurs, el batlle va recordar que la festa "no és només una tradició" sinó també "identitat compartida i memòria viva". Una idea que també es reflecteix en aquests petits rituals contemporanis que el jovent ha incorporat com a propis: preparar roba blanca, reservar els dies de festa i passar hores aprenent a fer les trenes abans de baixar a la plaça. Perquè, més enllà d'un simple pentinat, és una manera de reconèixer-se dins la festa.
