El canvi climàtic no només suposa un empitjorament de les condicions de vida per a les societats humanes sinó que posa en risc la biodiversitat. Un dels grups de fauna més sensibles són els ocells i, en aquest sentit, un recent estudi internacional amb participació catalana n'ha volgut identificar les pitjors amenaces. En el cas de la Mediterrània, el risc climàtic més greu és la sequera mentre que les pluges torrencials provoquen una davallada a escala europea. En aquest sentit, els científics proposen com a mesura correctora la restauració o creació de petites basses d'aigua.
Estudi de l'evolució dels ocells durant 20 anys
La investigació, publicada a la revista Oikos, ha comptat amb grups de recerca de diversos països europeus entre els quals destaquen investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Un dels elements que el van motivar va ser l'impacte del temporal de neu Filomena a la península Ibèrica que va constar que les poblacions com la perdiu roja (Alectoris rufa) i l’alosa becuda (Chersophilus duponti) van patir una gran davallada.
Ara, aquest estudi demostra per primera vegada com la sequera i les pluges torrencials són les variables climàtiques que causen les majors reduccions a la població d’ocells a la conca Mediterrània. A més, també han trobat que l'impacte negatiu de les pluges abundants, no es limiten a aquest territori, sinó que provoquen un descens d’ocells a tota Europa.
Entre els motius que poden explicar aquest impacte, els autors assenyalen que la sequera augmenta la mortalitat d’insectes, com ara les erugues de les papallones, i fa que les plantes creixin menys i generin menys fruits i llavors. Això té un efecte en cascada, perquè els ocells tenen menys aliment per donar els seus pollets, que necessiten molta proteïna, i baixa la taxa de supervivència. En el cas de les pluges intenses -cada cop més freqüents al Mediterrani-, trenquen nius, poden provocar la pèrdua dels ous o mort de polls per refredament i, en situacions extremes com les pedregades, ferir també els adults.
“Amb aquest estudi hem demostrat una relació clara entre l’escassetat d’aigua al sud d’Europa amb la davallada del nombre d’individus d’ocells. A més, també detectem una altra amenaça, en aquest cas comuna per totes les regions d’Europa: les precipitacions extremes”, explica Sergi Herrando, investigador del CREAF, coautor de l’estudi i president de l'European Bird Census Council. En el cas del Mediterrani el fet que hi hagi menys ocells pot fer minvar les funcions clau que fan “com ara dispersar llavors o controlar plagues d’insectes”, afegeix.
Com influeix l'augment de temperatures?
Una altra de les troballes ha estat l’augment de temperatura afavoreix els ocells que viuen de manera permanent al nord d’Europa, segurament perquè hi ha un període més llarg favorable per a la cria. En canvi, perjudica els migradors de llarga distància que arriben al nord a la primavera, perquè el cicle vital de plantes i insectes es desincronitza i quan arriben no hi ha tant d’aliment. “Un cas que s’ha demostrat en altra recerca és el del mastegatxes (Ficedula hypoleuca), que quan arriba des de l’Àfrica es troba que el cicle de les erugues s’ha avançat i ja no n'hi ha tantes”, destaca el científic especialitzat en ocells.
Per dur a terme la recerca, l’equip investigador ha analitzat 20 anys d’evolució (2002–2022) de les poblacions d’aus tres grans regions climàtiques d’Europa -mediterrània, continental i boreal-, emprant Catalunya, la República Txeca i Suècia com a territoris representatius. “A Catalunya, les dades del Seguiment d’Ocells Comuns (SOCC) de l’ICO han estat claus per assolir aquestes conclusions”, afegeix. En total, s’ha estudiat la dinàmica poblacional de 141 espècies d’ocells procedents de diversos hàbitats -forestals, de prats, agrícoles i urbans-, i incloent-hi tant espècies residents com migradores de curta i llarga distància. Aquestes dades s’han creuat amb tres variables climàtiques: la temperatura, la disponibilitat d’aigua i els episodis de pluja intensa.
Les basses d’aigua poden ser la solució
Els investigadors expliquen que una mesura senzilla per ajudar als ocells de la regió mediterrània quan hi ha episodis de sequera és restaurar la xarxa de petites basses o construir-ne de noves. Aquestes basses poden tenir un efecte beneficiós directe perquè els ocells que tinguin set puguin beure, i també indirecte, perquè poden atraure insectes. Tot i això, alerten que la seva instal·lació ha d’evitar zones de depredació, especialment de gats domèstics. “Les basses, a més, poden ser molt beneficioses per a altres espècies d’animals, com ara els amfibis”, afegeix Sergi Herrando.
