Els infants passen la major part del dia en escoles. Tanmateix, les condicions ambientals no sempre són les millors. Ho demostra un estudi impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que assegura que quasi dos terços dels centres educatius tenen entorns deficients en àmbits com els patis, la densitat d'edificis, els espais oberts, el verd urbà o la vulnerabilitat al canvi climàtic. En el cas de la contaminació, a més, fins al 90% no compleixen els nous límits europeus que entraran en vigor el 2030.
Pacificar entorns escolars més enllà de Barcelona
Per primera vegada els 36 municipis metropolitans disposen d'una radiografia sobre els entorns escolars. L'estudi encarregat per l'AMB i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) l'ha dut a terme el despatx de Xavier Matilla, exarquitecte en cap de la ciutat durant el mandat d'Ada Colau.
“Cal trencar amb la idea que només grans ciutats com Barcelona es poden permetre projectes de pacificació i sostenibilitat urbana”, defensa Janet Sanz, vicepresidenta de l'administració metropolitana. En aquest sentit, reivindica la seva obra de govern al consistori barceloní -217 entorns pacificats en el marc del programa Protegim les Escoles- i lamenta que l'actual govern l'hagi paralitzat.
Per Sanz, que destaca l'esforç d'ajuntaments com Santa Coloma de Gramenet, les dades de l'estudi han de motivar a fer una passa endavant en les pacificacions dels entorns escolars. “És una qüestió estructural, no és puntual d'un municipi o l'altre”, assegura la vicepresidenta de l'AMB, administració que ha pactat amb l'executiu de Salvador Illa una línia de subvencions en aquest àmbit en el marc del nou pla de barris.
El 13% de centres tenen entorns molt deficients
L'estudi liderat per l'arquitecte Xavier Matilla i la geògrafa Helena Cruz ha dissenyat un índex a partir de 15 indicadors que hauria de permetre valorar en qualsevol moment una escola entre 0 i 50 punts. Tanmateix, a l'hora d'aplicar-ho només se n'han tingut nou -els que estan disponibles-, fet que limita la puntuació màxima -la pitjor- a 28 punts.
Dels 916 centres escolars analitzats -tots els que tinguin almenys educació infantil i primària independentment de la titularitat- només un 7% presenten unes condicions excel·lents. En canvi, el 57% tenen un entorn deficient, una xifra que inclou el 13% d'escoles -un total de 121- amb valors crítics. Les pitjors condicions es concentren en punts de Barcelona, de l'Hospitalet així com de l'entorn del Besòs.
Per Matilla, més enllà de l'índex agregat cal fer una anàlisi sectorial. Malgrat que només vuit escoles no compleixen els actuals límits de contaminació -que en el cas del NO2 és de 40 micrograms per metre cúbic-, el 90% superen els valors que la Unió Europea ha fixat per al 2030. Una situació que arriba a la pràctica totalitat dels centres per les partícules PM25. “Si es continua sense fer res, no es compliran els nous objectius”, lamenta Sanz. Tanmateix, cal tenir en compte que segons les dades oficials difoses per l'Ajuntament de Barcelona en els dos darrers anys ha continuat la tendència a la baixa en la concentració de NO2.
- Un 2% d'escoles d'educació infantil tenen patis menors de 75 m2 i un 31% no superen els 1.000 metres quadrats.
- Un de cada quatre centres tenen entorns amb menys de 5 m2 d’espai lliure per habitant.
- Una de cada tres escoles estan en barris amb menys de 5 m2 de verd urbà per habitant.
- El 37% de les escoles (37%) tenen un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic superior a 50.
Què es pot fer per millorar els entorns escolars?
L'objectiu de l'estudi és que els municipis i els mateixos centres escolars puguin fer millores que els permetin fer un salt en la qualitat del seu entorn. En aquest sentit, el document no només assenyala en quins àmbits es pot actuar sinó que indica bones pràctiques de ciutats com Barcelona, Dublín, París, Tirana, Bolonya, Milà i València, entre altres, però també poblacions mitjanes com Logronyo, l'Hospitalet, Mataró, Sabadell i Granollers.
Entre les mesures més efectives, segons l'estudi, hi ha tancar el carrer al trànsit de vehicles, instal·lar radars, prioritzar criteris de proximitat en l'escolarització, organitzar un bicibús així com situar mobiliari urbà per fomentar espais d'estada així com estratègies de renaturalització. “Malgrat que hi ha zones amb condicionants urbanístics molt desfavorables, no hi ha escoles condemnades”, assegura l'exarquitecte en cap de Barcelona.
Consulta l'estudi complet sobre la qualitat dels entorns escolars a l'àrea metropolitana de Barcelona.
