El 15 de juliol comença tradicionalment la canícula, el període més càlid de l'any. I el temps complirà amb el que toca. Calor de ple estiu, màximes que tendiran a pujar i poques precipitacions -com a molt, xàfecs i tempestes de tarda al Pirineu i Prepirineu-. Això sí, una bona notícia: no s'esperen els valors extrems de finals de juny i principis d'estiu.
Quan dura la canícula?
La canícula és el període en què, tradicionalment, fa més calor. Malgrat que no hi ha una definició temporal exacta: es considera que s'allarga entre el 15 de juliol i el 15 d'agost. En aquest sentit, enguany es presenta ben puntual. Després de l'insòlit episodi de pluja del dissabte passat -el Meteocat no en té constància de cap similar en un mes de juliol els darrers 30 anys-, l'estabilitat i la calor han arribat per quedar-se.
Per què se'n diu canícula?
El terme canícula prové del llatí i vol dir gos petit. En aquest sentit, està relacionat amb l'estrella Sírius, la principal de la constel·lació del Ca Major (Canis Major) i una de les més brillants del cel. La presència d'aquesta estrella a l'horitzó en aquesta època de l'any es considerava que produïa un influx en el sol i això provocava que es visquessin els dies més càlids de l'any.
Patirem una nova onada de calor?
No, en cap cas. De moment, la canícula comença amb un temps de ple estiu. Força calor -per sobre de la mitjana climàtica- i temperatures que tendiran a l'alça els pròxims dies, però de manera força lleugera. En aquest sentit, en general no s'esperen valors extrems com els de finals de juny i principis de juliol. Això sí, de calor no en faltarà i, de fet, aquest dilluns a Ponent hi ha hagut moltes màximes entre els 35 i els 36,5 ºC. De cara al cap de setmana, a més, no es descarta una transitòria normalització de les temperatures.
Tornarà a ploure com dissabte?
De nou, en cap cas. L'episodi de dissabte va ser excepcional tant per les quantitats recollides com pel fet que va afectar quasi tot el país excepte l'Alt Pirineu. En aquest sentit, els pròxims dies només s'esperen xàfecs i tempestes de tarda al Pirineu i Prepirineu. Són fenòmens molt locals que, sovint, poden quantitats notables de pluja en un municipi mentre que a pocs quilòmetres no caigui ni una gota.