Catalunya, com qualsevol país, té una detalladíssima cartografia terrestre, tant del relleu físic com dels valors naturals i paisatgístics. Tanmateix, el fons marí sempre ha estat un gran desconegut. Ara, en un projecte pioner a la Mediterrània, ha completat el mapa d'hàbitats marins. “És un abans i un després en el coneixement del fons marí”, destaca Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. “Hem afegit posat llum a sota l'aigua”, afegeix Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura. El litoral català té fins a 26 hàbitats diferents, quatre dels quals d'interès comunitari.

Com és el fons marí català?

El mapa d'hàbitats marins de Catalunya -que ha esdevingut cartografia oficial- consta de quatre capes, explica Sara Pont, cap de Planificació de l'Entorn Natural del Departament de Territori. Concretament, detalla amb una precisió extrema tant el relleu, com la profunditat, el tipus de fons i els hàbitats.

El mapa identifica fins a 26 hàbitats marins. “No hem tingut grans sorpreses, però en molts casos no teníem clar exactament la seva localització”, apunta Pont. Mentre que entre la Costa Brava nord i el Maresme predominen les sorres i també les sorres fangoses, a la part sud, entre el nord de Barcelona i el Delta de l'Ebre, hi ha fons fangosos i fangs sorrencs, a causa de la presència de rius com l'Ebre, el Llobregat i el Besòs. El tercer ambient, per ordre d'importància, són els fons detrítics biogènics on es barregen graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles.

Dels 26 hàbitats, n'hi ha quatre d'interès comunitari, que requereixen una especial protecció. Es tracta de les coves submarines, estuaris i desembocadures deltaiques, els fons marins rocosos així com les praderies de posidònia oceànica. Els alguers, considerat l'ecosistema més importants de la Mediterrània per extensió i funció, són un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines. Ocupen més de 4.500 hectàrees -el 2,4% de les 190.000 hectàrees cartografiades- especialment al Parc Natural del Cap de Creus -precisament aquest divendres s'aprovarà el pla que regula activitats com la pesca, la navegació i el submarinisme-, però també en punts de la costa de Tarragona.

“Aquesta informació ens ha de permetre aplicar amb més coneixement les mesures de la conservació”, assenyala Paneque. Ara bé, la consellera assenyala que més enllà de la biodiversitat, aquests hàbitats tenen altres funcions clau com la capacitat de retenir sediments, però també de captar CO2, un element clau en ple canvi climàtic.

Vaixells i avions per cartografiar el fons marí

El mapa abasta tot el litoral del Principat, des de Portbou fins a les Cases d'Alcanar. S'ha cartografiat una amplada de 50 metres que acaben sumant un total de 190.000 hectàrees, una superfície superior a la Noguera, la comarca més gran de Catalunya.

Per completar el projecte s'ha tardat quatre anys i s'hi han destinat uns 4 milions d'euros. En el tram més proper a la costa -amb profunditats menors a 10 metres- ha calgut utilitzar una avioneta que, mitjançant tecnologia làser, obtenia informació 3D de molta alta resolució.

Per a zones més allunyades, s'han usat dos tipus de vaixells, un de petit i un de dimensions majors. Des de les embarcacions es feien servir dos tipus de sonars que transmetien en temps real les dades als ordinadors de bord.

Biodiversitat, però també residus i restes arqueològiques

La gran precisió de la cartografia generada permet tenir una informació molt detallada de la distribució d'hàbitats. “Ens ha de permetre millorar la gestió sostenible de la pesca i també la regulació de les activitats recreatives”, assegura la número 2 del Departament d'Agricultura. A més, segons destaca la consellera Sílvia Paneque, també permetrà avaluar millor les sovint polèmiques operacions de dragar el fons marí per restaurar les platges afectades pels temporals.

Tanmateix, no només s'ha obtingut informació de la biodiversitat. “Hem trobat des d'infraestructures de l'ACA a grans residus, però també restes arqueològiques”, destaca Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. En aquest cas, la informació se l'ha quedat l'Institut Cartogràfic, però s'ha eliminat dels mapes per evitar possibles saquejos.