Els insectes pol·linitzadors són un gran grup d'espècies -bàsicament papallones, abelles i escarabats- clau per a les plantes i l'agricultura. Tanmateix, pateixen un declivi generalitzat tant al conjunt del planeta com a Catalunya. Per frenar-ho, la Generalitat impulsa per primera vegada un pla que en pretén frenar la caiguda, augmentar-ne el coneixement i impulsar mesures de gestió que en garanteixin la conservació. “La seva desaparició és un problema molt greu”, destaca Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica.

Un pla fins al 2030

Després de dos anys de feina, aquest dimecres s'ha presentat al Jardí Botànic de Barcelona el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya, conegut amb el curiós acrònim de Pipol. Es tracta d'un document elaborat pel Departament de Territori en col·laboració amb experts i representants de tots els agents implicats en la seva gestió i conservació. Pensat per al període 2025-2030, el seu desplegament anirà a càrrec del CREAF i de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

“Els pol·linitzadors silvestres són claus per als ecosistemes i l'agricultura”, destaca Santi Pérez, tècnic de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. En aquest sentit, el pla inclourà un programa anual d'actuacions per revertir l'actual situació. El primer any, es dedicarà precisament a la sensibilització i divulgació a la ciutadania, ja que es tracta d'espècies amb una funció ecosistèmica imprescindible, però que a diferència per exemple dels grans mamífers, tenen un grau de coneixement social molt reduït. “És més fàcil seduir amb una cigonya o amb una llúdriga que amb una abella. Però abelles i papallones també tenen una història natural que permet que la gent també se n'enamori”, apunta Sargatal. De moment, s'ha activat un portal web que pretén unificar tot el coneixement sobre aquests grups faunístics.

Xarxes de reserves naturals per a la conservació de pol·linitzadors

Els pol·linitzadors no només són uns desconeguts per al gran públic, sinó que tenen un nivell d'estudi científic limitat. En aquest sentit, el seu declivi a Catalunya està àmpliament estudiat en el cas de les papallones, gràcies al Catalan Butterfly Monitoring Scheme. Jordi Bosch, investigador del CREAF, espera que el pla serveixi per augmentar el coneixement en altres grups, especialment les abelles i sírfids, a través de l'elaboració de programes de seguiment i l'elaboració de catàlegs i mapes de distribució. En aquest sentit, aquest mateix 2025 s'engegarà un programa de seguiment d'algunes de les espècies més significatives.

La iniciativa presentada aquest dimecres inclou una trentena de mesures. Una de les més destacades és, precisament, la cartografia dels indrets naturals i seminaturals de gran importància per la seva conservació. Aquest document, que es començarà a elaborar enguany, també inclourà zones de connectivitat i acabarà amb la creació d'una xarxa de reserves naturals orientades a la protecció de comunitats senceres d'aquestes espècies clau per als ecosistemes i l'agricultura.

En els espais naturals protegits, els pol·linitzadors silvestres passaran a formar part dels objectius de gestió. “Fins ara no es tenien en compte”, admet Santi Pérez. Això suposarà accions de restauració dels seus hàbitats, treballar amb la compatibilització amb l'activitat apícola i protegir aquelles zones de vegetació que siguin especialment vulnerables a les pertorbacions, destaquen des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Els pol·linitzadors també són clau a l'entorn urbà

Bona part de les mesures estan pensades per actuar als espais naturals protegits i als vinculats a l'agricultura, però en una societat tan urbana com la nostra també és clau el paper dels pol·linitzadors al voltant de les ciutats.

• Paneroles, mosquits i paparres: totes les plagues d'aquest estiu a Catalunya
• Catalunya ja planteja la reintroducció de la foca monjo
• Nius i voltors negres «fake»: l'estratègia per aconseguir que criï a l'Empordà

En aquest àmbit, el pla inclou criteris per conservar-los tant en la infraestructura verda com al planejament, la formació dels responsables dels serveis de jardineria o la creació de microreserves de pol·linitzadors, seguint l'exemple del centenar de jardins de papallones que ja funcionen arreu del país.

La reducció de plaguicides en les zones verdes urbanes i periurbanes -una iniciativa que ja han impulsat diversos ajuntaments- hauria de ser, segons l'investigador Jordi Bosch, una “mesura emblemàtica” que serveixi com a demostració. Ara bé, considera que ha d'anar acompanyada d'altres accions com l'augment de recursos florals -sobretot d'espècies autòctones- i la presència de substrats de nidificació per a les abelles silvestres.

Ara bé, el gran repte és aconseguir aquesta reducció dels productes fitosanitaris en l'àmbit agrícola. Els impulsors del pla admeten que tenen poc marge de maniobra normatiu -la legislació la marca Europa-, però esperen avançar en difondre bones pràctiques entre el sector. “Els pagesos han de ser conscients que depèn de quins productes utilitzin no només afecta la biodiversitat sinó les seves pròpies collites”, apunta Sargatal.

Com hauria de ser un paisatge favorable per als pol·linitzadors?

El pla inclou molts objectius i mesures, però com es “dissenya” un paisatge favorable per als pol·linitzadors silvestres? Aquesta infografia ho resumeix en quatre tipus d'ambients: forestal, agrícola, urbà i infraestructures. En tots els casos, són claus la presència de flors silvestres, sòl nu i fusta morta.