En els paisatges mediterranis la màxima biodiversitat es concentra en espais oberts i zones de transició entre boscos i conreus. Tanmateix, en la darrera dècada, s’està produint una davallada accelerada de la distribució i de les poblacions dels ocells típics d’aquests ambients. De fet, un estudi europeu liderat per científics catalans ha emès una alerta roja en constatar que quasi el 80% de les espècies d’ocells agraris estan en retrocés.
Menys distribució, menys població
La crisi de biodiversitat que amenaça en convertir-se en la sisena gran extinció viu en els camps i pastures del Vell Continent un dels escenaris més crítics. Una nova recerca del Consell Europeu de Cens d'Ocells (EBCC), liderada per investigadors catalans del CREAF, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), constata que el 77% de les espècies d'ocells vinculades a ambients agraris ha reduït la seva presència en la darrera dècada. L'estudi analitza 43 espècies emblemàtiques d'espais oberts i alerta que aquesta pèrdua de distribució territorial va estretament lligada a una davallada poblacional sense precedents.
L'anàlisi situa la conca mediterrània i Europa central com els punts en què la reducció és més evident. Zones com la mateixa península Ibèrica, França, Itàlia, Polònia o la República Txeca encapçalen les dades de declivi més alt.
Algunes espècies que mostren una clara regressió a la península Ibèrica són el torlit (Burhinus oedicnemus). “Molt probablement pateix els efectes de la intensificació agrícola”, explica Sergi Herrando, autor principal i president de l’organisme europeu.
Dues altres espècies en declivi són el capsigrany (Lanius senator) o el còlit ros (Oenanthe hispanica). En canvi, també hi ha casos com el gaig blau (Coracias garrulus) que, malgrat una tendència general negativa, han augmentat en algunes zones del nord-est de la península. “Aquesta millora s’explica, almenys en part, gràcies als esforços de conservació que s’han fet”, afegeix.
Una anàlisi de gran detall
El valor de l’estudi resideix en una metodologia que permet una visió de gran detall. En aquest sentit, els investigadors han desenvolupat mapes amb una resolució de només 10 per 10 quilòmetres al conjunt del continent. Una precisió que actua com una lupa i que permet identificar on s’estan produint pèrdues i on guanys entre els períodes 2013-2017 i 2018-2022.
Tot i que el treball no se centra a analitzar les causes de forma directa, els indicadors apunten a una combinació de diversos factors. L'ús intensiu de productes químics en l'agricultura i l'abandonament de les pràctiques rurals tradicionals -que comporta una colonització del bosc en detriment dels espais oberts- són motors decisius en el declivi. A aquests canvis en l'ús del sòl s'hi afegeix l'emergència climàtica, amb temperatures a l'alça i episodis de pluges torrencials que dificulten la nidificació.
- L'estudi destaca per l`elevada precisió del mapatge
- Conservation Biology
La nova eina ja té aplicacions pràctiques en la definició de polítiques de protecció urgents. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) ja disposa d'aquesta informació per avaluar l'estatus d'amenaça del botxí (Lanius meridionalis). Les dades indiquen que aquesta espècie, que es troba només a la península Ibèrica i sud de França, estaria en una categoria propera a l’amenaça. “La informació disponible mostra que no només no s’ha recuperat en els darrers deu anys, sinó que hi ha àmplies zones on l’espècie perd presència de forma destacada”, adverteix Guillem Pocull, investigador del CTFC i un dels autors principals.
Un altre cas és la tórtora de bosc (Streptopelia turtur), que l’estudi constata que havia reduït la presència entre 2013 i 2022, però gràcies a una moratòria de la caça dictada per la Unió Europea, ha experimentat una millora recent i actualment es pot tornar a caçar. “Amb la metodologia que hem desenvolupat, podrem vigilar la seva evolució a curt termini a una escala local, i alertar si torna a minvar”, afegeix l’especialista en ocells.
