Quin és l'arbre més alt de Catalunya? I la comarca amb els boscos més alts? Quin barri de Barcelona té els edificis de altura més alta? Són preguntes curioses, pràcticament per a friquis de les dades, però que ara tenen una resposta més fàcil i, sobretot, més exacte: investigadors catalans han desenvolupat un mètode revolucionari per mesurar alçades. “Té una precisió espectacular”, explica Xavier Pons a Nació. El catedràtic de geografia de la UAB destaca que, més enllà de les curiositats estadístiques, el sistema podrà ser aplicat per un nombrosos grups de recerca i servirà, per exemple, per avaluar el creixement de les masses forestals o, en plena crisi climàtica, la captació de carboni.
L'arbre més alt de Catalunya, a Girona
L'arbre més alt de Catalunya -que hagi pogut detectar la nova eina LidarTeam- és un plàtan d'ombra (Platanus x hispanica) del parc de la Devesa de Girona. Quan es va fer el mesurament -aquestes dades són del 2021- arribava a 54,55 metres, l'equivalent a un edifici de 18 pisos. Ara bé, aquest exemplar continua creixent i, per tant, ara ja està per sobre d'aquest valor.
I a Barcelona? Si ens fixem en el terme municipal, els exemplars més alts se situen a davant de la presa del pantà de Vallvidrera, en ple parc natural de Collserola. Es tracta de fins a 22 arbres alineats que assoleixen els 40 metres.
Al nucli urbà, per la seva banda, destaquen dos grups d'arbres del nord del parc del Turó de la Peira -26,3 metres- i a l'oest del parc del Laberint, amb almenys un exemplar de 31,3 metres. “És un fondal on no li deu mancar aigua ni terra profunda i que, a més, s'ha degut salvar de les podes”, explica Pons a aquest diari.
- L'arbre més alt de Catalunya es troba al parc de la Devesa de Girona
- Cedida per la UAB
Es tracta d'excepcions. I és que a la ciutat comtal hi ha fins a 145.000 arbres als carrers, 33.400 en parcs i jardins i uns 43.500 que els investigadors qualifiquen de “zona”, categoria on engloben, places, parterres, glorietes o petits espais enjardinats.
Per cert, per comarques destaca la Val d'Aran amb una mediana d'arbres de 13 metres, seguit del Pla de l'Estany (12) i el Ripollès (11,7). El responsable del projecte destaca que hi ha zones no forestals com el Pla d'Urgell amb valors força elevats perquè es tracta d'exemplars situats a tocar de canals o límits de finques que no s'exploten, però que tampoc es permet que en creixin d'altres al seu voltant. Entre els arbres que estan creixent més ràpid destaquen els avets (Abies alba) amb 27 centímetres per any en la meitat de la seva població, i els faigs (Fagus sylvatica), amb 24.
Els barris més elevats
En ple debat sobre si cal densificar més Catalunya -i si això suposa créixer en vertical-, té cert interès analitzar quins barris són els més alts. A la ciutat de Barcelona, el lideratge recau en els barris planificats per Ildefons Cerdà: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample, així com Sant Antoni, amb una mediana entre 22 i 23 metres -en estadística, i a diferència de la mitjana, és el valor central del conjunt de dades i, per tant, més representatiu-. Curiosament, i tot i no tenir grans torres, barris com el Gòtic, el Raval, Santa Caterina i la Ribera se situen al voltant dels 19-20 metres.
En canvi, en vuit barris hi ha puntes superiors als 100 metres. Vallvidrera amb la Torre de Collserola, la Barceloneta amb l'Hotel Arts, el Raval amb la Torre de Jaume I, el Poblenou-Diagonal Mar amb l'Hotel Melià Barcelona Sky) i, evidentment, el nou sostre de la trama urbana: la Sagrada Família amb la basílica que dona nom al barri.
Precisió sense precedents
El sistema LidarTeam l'han desenvolupat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). El mètode millora el coneixement de l’alçària de la vegetació, d’edificis i d’altres objectes del territori i permet obtenir models digitals d’extensió i d’evolució vertical, amb una precisió inèdita fins ara i amb una gran quantitat de metadades associades i consultables en accés obert.
El catedràtic Xavier Pons destaca el salt d'escala que suposa passar de treballar amb resolucions de 30x30 o 20x20 metres a només 2x2 metres. “És una quantitat brutal de dades”, assenyala a Nació. De fet, a diferència d'altres projectes existents, l'element singular és que aquest nivell de precisió s'aplica a tot Catalunya i amb la possibilitat de fer-lo multitemporal. En aquest sentit, ja s'han començat a creuar amb els mapes de cobertes del sòl per dur a terme anàlisis dels canvis que s'han viscut en les darreres dècades.
- Aplicació del nou mètode a la zona de l`Anella Olímpica de Barcelona
- Cedida per la UAB
LidarTeam es basa en el processament massiu de dades obtingudes amb tecnologia lidar a partir de vols de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquesta tecnologia permet captar informació densa i detallada i amb actualitzacions ràpides, i fins ara resultava molt complexa per a aplicacions de SIG (sistemes d’informació geogràfica).
Aquest enfocament evita errors habituals en procediments anteriors, per exemple, en àrees de pendents pronunciats o a causa del vol d’ocells, i assoleix una alta precisió gràcies a la combinació amb altres dades de teledetecció i diferents models del terreny i de pendents. A més, inclou metadades avançades que aporten context temporal i de qualitat per fer comparacions fiables i entendre la dinàmica vertical del país. “És tan important analitzar els canvis sobre el terreny com en alçada”, conclou Pons.
