Catalunya encadena quatre anys -i el 2026 serà el cinquè- “extremadament càlids”. És un període que, a l’escalfament sostingut de les darreres dècades, se li ha afegit un salt molt notable. “Si aquesta tendència es manté, és molt preocupant”, admet Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat. En aquest sentit, els valors d’aquest darrer quinquenni són els que la majoria dels models pronosticaven per al 2035-2040. “Ara mateix és difícil de saber si és una anomalia conjuntural o una expressió d’un escalfament superior al previst”, explica en declaracions a Nació.
L’actual Catalunya, 2 graus més càlida que l’època preindustrial
El planeta s’encamina cap a consolidar el temut 1,5 graus d’escalfament respecte a l’era preindustrial. A Catalunya, de fet, aquest escenari ja està superat i per quart any consecutiu el 2025 es va situar per sobre del llindar dels 2 graus. “La realitat ens situa a la banda alta de les projeccions, podem començar a pensar en increments molt elevats a llarg termini”, apunta el climatòleg del Meteocat.
L’any passat es va tancar com el tercer més càlid d’ençà que hi ha registres -empatat amb el 2024- i només superat pel 2022 i el 2023. “Tot apunta que enguany tornarem a tenir un any amb una anomalia brutal”, explica Cunillera. En aquest sentit, es comença a consolidar que l’actual Catalunya ja és 2 graus més càlida que l’anterior a la Revolució Industrial i a l’ús dels combustibles fòssils.
Aquesta és una de les principals -i preocupants- conclusions del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics que el Servei Meteorològic ha presentat aquest dimecres. Per arribar-hi, s’utilitzen un total de 28 sèries completes i homogènies que representin el conjunt del país des de mitjan segle passa fins a l’actualitat. “L’augment de la temperatura continua sent molt clar i estadísticament robust”, assegura el responsable del Meteocat, però admet que “encara no és clar” si la tendència iniciada el 2022 és conjuntural o un salt permanent en aquest escalfament tan consolidat.
Les nits roents deixaran de ser excepcionals
Fa temps que les nits tropicals ocupen bona part de l’estiu -i fins i tot part de la primavera i de la tardor-. Actualment, per exemple, a la franja litoral hi ha una mitjana de 39 nits tropicals més que fa 76 anys.
“Fa dues o tres dècades hauríem pensat que era una animalada un escenari on fos habitual mínimes per sobre dels 25 graus”, assegura Cunillera. En aquest sentit, la normalització de les nits tòrrides fa preveure que les roents, quan el termòmetre no baixa dels 30 graus, no sigui habitual, però que deixi de ser tan excepcional com ara.
La Catalunya on s’apaga el vent
En els darrers anys diversos estudis han començat a alertar d’una reducció del vent. A l’Empordà, per exemple, ja s’ha constatat que els dies de tramuntana van a la baixa. A Barcelona, a més, una investigació recent de l’ICTA-UAB apunta que la disminució de les brises marines comportarà un augment de la concentració d’ozó per la dificultat de dispersar-lo terra endins.
És realment significatiu i afecta el conjunt de Catalunya? El Meteocat, per primera vegada, n’ha analitzat l’evolució. Concretament, a partir de 29 sèries del període 1998-2025 arriba a una conclusió sorprenent: cada dècada la velocitat mitjana cau en 0,43 km/h. Una xifra que, en el conjunt dels anys analitzats arriba a un notable 14%.
Es tracta de valors estadísticament significatius i ara és el moment d’investigar-ho més a fons per intentar entendre-ho. De moment, sobre la taula s’han posat dues hipòtesis complementàries. La primera, més local, és precisament la reducció de brises marines per la menor diferència de temperatura entre un mar cada vegada més escalfat i la superfície terrestre. “Els estius sense marinades seran molt més difícils de suportar”, adverteix Jordi Cunillera.
L’altre element, de caràcter més global, són els canvis de circulació general de l’atmosfera. Els anticiclons han pujat de latitud -provoquen que les situacions d’estabilitat s’allarguin més- i això redueix l’impacte dels dos vents més forts, la tramuntana i el mestral.
