Quan Míriam Nogueras, aquest dimarts, va confirmar que Junts votaria a favor del decret impulsat per Pedro Sánchez a l'hora de mitigar els efectes econòmics de la guerra a l'Iran, l'aparell del partit va tenir interès en negar que s'estigués "salvant" el president del govern espanyol. "La meitat de les mesures són nostres", es van afanyar a aclarir des de la formació que lidera Carles Puigdemont. Un dels arguments que esgrimia Junts és que, finalment, el PSOE s'ha avingut a aprovar el que es consigna en una proposició no de llei i en una moció -dues iniciatives que no són de compliment obligatori- sobre l'exempció l'IVA dels autònoms, sempre que facturin menys de 85.000 euros anuals.
La votació del decret, que també va comptar amb l'abstenció del PP, es va sumar a la validació definitiva de la proposta sobre multireincidència liderada per Junts. Dos episodis que indiquen que, després de trencar -via consulta amb la militància- a la tardor amb el PSOE, la relació mai s'ha acabat de trencar del tot. Hi ha carpetes en què no hi haurà acord -la gestió de l'habitatge, que fa encara més cru el pols amb Gabriel Rufián, n'és una-, però en altres carpetes existeix el diàleg sectorial. Ja no hi ha converses a Suïssa, ja no hi ha la relació formal que existia en el primer compàs de la legislatura, però de diàleg soterrat se'n continua produint. El factor Puigdemont, per descomptat, encara pesa.
Per què? Perquè en tots els cercles de poder -la Moncloa, el Palau de la Generalitat, els grans despatxos i les seus dels partits- persisteix l'expectació sobre què passarà amb l'expresident de la Generalitat. Fonts governamentals consultades per Nació remarquen que el veredicte de la justícia europea sobre l'amnistia es podria produir pels volts de Sant Jordi, a finals d'abril, mentre que dirigents ben connectats amb Waterloo situen el juny com a mes clau pel retorn. Fins ara, totes les càbales amb el calendari portaven a Setmana Santa, però el panorama és variable. L'aprovació de l'amnistia es va produir fa pràcticament dos anys, i per ara no ha beneficiat cap dels principals líders del procés.
Més enllà de les qüestions del dia a dia al Congrés, que s'han anat suavitzant malgrat la bel·ligerància exhibida per Junts quan es va trencar la relació, el diàleg més discret té a veure amb la figura de Puigdemont. La confiança a Junts amb el funcionament de la justícia estatal és escàs -en cap moment Pablo Llarena i Manuel Marchena s'han avingut a aplicar l'amnistia, més aviat el contrari-, i està estesa la percepció que, d'una manera o una altra, s'intentarà que "pagui" les conseqüències d'un referèndum que l'any vinent complirà deu anys, els mateixos que farà que és a l'exili. La relació amb Sánchez no ha reeixit, però les vies d'interlocució s'han mantingut malgrat la ruptura de l'octubre.
Sense suport als pressupostos (enlloc)
Res fa pensar, malgrat les votacions d'aquesta setmana, que Sánchez pugui tenir pressupostos generals de l'Estat, en cas que el substitut de María Jesús Montero els acabi presentant públicament. Per començar a negociar, Junts exigeix compensar el dèficit inversor històric en infraestructures, a banda del compliment de totes les mesures que, mentre estava vigent l'Acord de Brussel·les, no s'havien arribat a complir. En el cas de l'IVA dels autònoms, de moment, encara no hi ha data perquè sigui una realitat que no l'hagin de pagar si es factura menys de 85.000 euros. Dirigents de Junts fa mesos que, en privat, admeten no haver pogut concretar el "cobrar per avançat" promès el 2023.
Junts tampoc té intenció de fer costat als pressupostos de Salvador Illa, que espera tenir-los aprovats pels volts de Sant Joan -així ho va determinar la consellera Alícia Romero en una entrevista aquesta setmana a SER Catalunya- amb el suport d'ERC i dels Comuns. Malgrat la dificultat que hi ha hagut amb l'IRPF, el Govern no s'ha plantejat -així ho han indicat en públic i en privat diversos consellers- en cap moment un canvi d'aliances. Això no vol dir, però, que Albert Batet, adjunt a la presidència de Junts i home de la màxima confiança de Puigdemont, no tingui una via de diàleg oberta de manera permanent amb departaments de la Generalitat i amb sectors destacats de l'empresariat català.
Si durant l'Acord de Brussel·les hi havia una entesa estructural amb desacords puntuals, ara existeixen acords puntuals sense un marc estructural. Així serà fins que s'allargui la legislatura, sobre la qual perdura la incògnita sobre la durada que tindrà. Aguantarà Sánchez fins al 2027? Només ho saben a la Moncloa, i dependrà tant del cicle electoral autonòmic -la propera parada és a les andaluses- i de com pintin les municipals de l'any vinent. En tot cas, a diferència del que sectors empresarials deien a Puigdemont i a Batet l'estiu passat, Sánchez assegura tenir corda per estona. El no a la guerra li ha conferit l'enèsima mutació de pell i, per ara, compta amb el suport puntual de Waterloo.
