La paradoxa Puigdemont: trencar era part de la negociació

Malgrat la ruptura amb Sánchez, episodis com l'aprovació de la llei sobre multireincidència i el diàleg soterrat sobre la situació judicial del líder de Junts constaten que la relació no s'ha acabat del tot

Publicat el 22 de febrer de 2026 a les 16:05

Un dirigent sobiranista defineix en aquests termes el paper de Carles Puigdemont en els últims mesos: "Està entre Josep Sánchez Llibre i Gonzalo Boye". El president de Foment del Treball, un dels marmessors de la legislatura a Madrid, és un dels qui mou fils perquè l'equilibri delicat que presideix el panorama a Madrid no s'acabi de trencar del tot. L'advocat del líder de Junts, més combatiu i encara pendent de la sentència sobre el cas Sito Miñanco, és una de les veus de l'entorn del partit que més ataca els socialistes. On està instal·lat Puigdemont, si es fa cas a aquesta dicotomia? En un punt proper al centre, si es té en compte com està actuant Junts des que va trencar amb el PSOE.

La ruptura amb Pedro Sánchez es va materialitzar a l'octubre, però en els mesos anteriors ja estava sobre la taula. Dirigents de Junts consultats per Nació assenyalen que, l'estiu de l'any passat, Sánchez Llibre emetia missatges a la cúpula del partit segons els quals el líder del PSOE estava acorralat -acabava d'esclatar el cas Santos Cerdán- i, per tant, calia allunyar-se'n per no sortir escaldats. Fins i tot s'especulava, de portes endins, amb un avançament electoral. En aquest context, Puigdemont i els membres del seu entorn més restringit -com Albert Batet, ben connectat amb el món empresarial- van començar a traçar l'estratègia per trencar amb Sánchez. Els incompliments ho van facilitar. 

"Ens van deixar sense alternativa", rememoren a la cúpula del partit. El català a Europa continuava -i continua- sense ser oficial, l'amnistia està pendent de l'aval de la justícia europea després del boicot del Tribunal Suprem, i ni tan sols es va tenir temps d'abordar a fons un model de finançament comparable al concert econòmic. "Han trencat l'acord d'investidura a consciència", va reflexionar Puigdemont a finals d'octubre. Tanmateix, a mitjans de novembre Junts va salvar la Moncloa amb una maniobra al Congrés que va permetre tombar unes esmenes del PP que pretenien allargar la vida de les centrals nuclears d'Ascó i Cofrents. Com és habitual, Sánchez Llibre hi va estar implicat

Uns dies més tard, Sánchez va ser entrevistat per dos mitjans catalans -RAC1 i el 2Cat- i va enviar missatges de penediment a Junts basats en el reconeixement dels incompliments. Són diverses les fonts que, passats els mesos, continuen assenyalant que tot això formava part d'una coreografia en la qual estava implicat José Luis Rodríguez Zapatero, que no ha acabat de perdre el contacte amb Puigdemont. Una cosa, en tot cas, no treu l'altra: Junts va bloquejar totes les iniciatives del PSOE que estaven en marxa, per donar credibilitat al trencament, mentre mantenia la mà estesa per anar aprovant qüestions que havien quedat pendents des del moment en què van partir peres. 

L'argumentari de la multireincidència

La setmana passada, després de mesos de tenir la iniciativa bloquejada, el PSOE va votar a favor de la proposta de Junts per abordar el fenomen de la multireincidència, carpeta especialment sensible per al món municipal del partit camí de les eleccions de l'any vinent. "Plantar-se té premi", repetien els dirigents del partit quan la proposició va tirar endavant. Tenint en compte el fracàs del "cobrar per avançat" que sobrevolava l'Acord de Brussel·les -signat la tardor del 2023 per investir Sánchez i que no es va acabar mai de complir del tot-, ara Junts posa en valor que haver-se apartat del PSOE ha mogut Sánchez a tenir gestos amb ells. Els pressupostos, en tot cas, serien una altra pantalla. 

Perquè, per ara, el diàleg -que existeix- se circumscriu a qüestions sectorials. Que hi ha converses soterrades sobre el futur judicial de Puigdemont? Per descomptat. Si l'any passat els interlocutors del PSOE traslladaven a Waterloo que a l'estiu ja podria ser a Catalunya, aquesta vegada el missatge és que el retorn podria ser possible a la primavera. Fins i tot hi ha membres de l'entorn de l'expresident de la Generalitat que insisteixen amb aquesta idea: "Serà ara o mai". Un dels problemes d'aquesta situació és que hi ha carpetes que es mantenen en stand by, com la del candidat a Barcelona o bé qui liderarà el partit a les properes eleccions catalanes. Voldrà repetir el líder de Junts?

Mentrestant, la legislatura continua viva a Madrid, almenys fins que Sánchez consideri que és el millor moment per anar a eleccions. Puigdemont continua amb l'estratègia de desgast contra el PSC: el mateix dia que el president Salvador Illa tornava a la feina després d'un mes de baixa, Junts registrava una petició de compareixença, un cop constatat que no s'avindria a la qüestió de confiança que li havien exigit uns dies enrere. Els acords a Catalunya apareixen com a inviables a curt termini, però a Madrid encara hi ha partida. Hi ha d'aterrar el finançament, s'hi ha de votar la condonació del FLA i Junts posarà la banya en la prohibició del burca. Paradoxalment, trencar era part de la negociació.