El Govern ha posat en marxa l'estratègia Catalunya IA 2030, que mobilitzarà 1.000 milions d'euros fins a l'any 2030 per enfortir la posició catalana en el panorama que s'obre per la irrupció de la intel·ligència artificial. Ho lideren els departaments de Presidència, Empresa i Recerca i Universitats, però hi participen també altres conselleries, com ara Educació o Política Lingüística. La prioritat d'aquest full de ruta és consolidar l'ecosistema propi de Catalunya en IA, millorar l'eficiència de l'administració pública, la competitivitat de les empreses, capacitar treballadors i ciutadans, i fer-ho respectant els principis ètics i democràtics, així com els valors europeus.
Ho ha anunciat aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el marc d'unes jornades sobre intel·ligència artificial que s'han fet a la Torre Glòries de Barcelona. Illa ha destacat que l'objectiu és "guanyar competitivitat, millorar la qualitat de vida i garantir una prosperitat compartida, responsable, ètica i segura". "És més que un full de ruta, és un compromís institucional, social i econòmic", ha afirmat. Entre les propostes, el president ha destacat l'aplicació de la IA a l'administració pública, amb un pressupost de 60 milions d'euros, o els 200 milions per garantir la connectivitat d'alta capacitat de fibra i 5G arreu del país.
L'estratègia del Govern té vuit eixos i 88 actuacions, de les quals se'n prioritzen 26 que ja suposen el gruix del pressupost que es mobilitzarà, uns 870 milions d'euros dels 1.000 milions previstos, la immensa majoria públics. Es tracta d'una mobilització basada en les actuals circumstàncies de la Generalitat, que no té pressupostos en vigor, i per això és una previsió "conservadora", tal com admeten fonts governamentals. En tot cas, l'executiu assegura que beneficiarà 5.000 pimes i autònoms, suposarà la transformació de més de 200 serveis i implicarà capacitar més de 30.000 treballadors públics i uns 90.000 ciutadans.
Un núvol sobirà i més sobirania tecnològica
El full de ruta planteja reforçar les infraestructures d'intel·ligència artificial, com ara els centres de processament de dades, per guanyar sobirania estratègica. El Govern treballa en una estratègia multicloud de la Generalitat per diversificar l'ús que es fa del núvol en funció de les dades que s'utilitzen. Si són serveis o dades públiques, no cal un núvol privat propi, però amb dades del sector mèdic o de seguretat, sí que seria més aconsellable un núvol públic sobirà. El CTTI ja ha fet una consulta pública i té sobre la taula propostes d'empreses. Fonts governamentals apunten que la licitació s'hauria de fer de cara a l'any vinent. En l'àmbit de les infraestructures també es preveuen línies d'actuació per a la gestió d'emergències, per millorar la connectivitat -per exemple amb el desplegament de fibra òptica pública, o la ciberseguretat.
També s'inclouen actuacions dotades en 50 milions d'euros en l'àmbit de l'empresa, prioritàriament al sector agroalimentari, l'automoció, la mobilitat i el transport, les energies renovables, la salut o el turisme. El Govern vol, en aquest sentit, "reduir dependències externes" i avançar cap a la sobirania tecnològica. També potenciar l'ús de la IA en les pimes i autònoms, a través d'un servei d'assessorament i acompanyament de cara als anys 2026-2027. Alhora, l'estratègia també preveu accions en el sector públic, amb la integració de la IA en el redisseny de processos de l'administració -agilitzar tràmits, per exemple- o la promoció de l'ús de la intel·ligència artificial per part dels treballadors de l'administració.
En l'àmbit del talent i la recerca, la Generalitat vol situar Catalunya com una de les 50 regions més innovadores i per això es preveuen accions en formació i capacitació en matèria d'intel·ligència artificial, fomentar les xarxes a nivell internacional i actuacions per enfortir la sobirania tecnològica, per exemple a través del disseny de xips amb nous materials. Tot plegat, fomentant també la col·laboració entre l'acadèmia i la indústria, i l'emprenedoria en àmbits com el DeepTech. També es crearan línies de subvenció per incorporar el català en les solucions d'intel·ligència artificial i es crearan hubs arreu del territori per fomentar la capacitació i la formació contínua en aquest àmbit.
Una intel·ligència artificial ètica i regulada
L'estratègia de la Generalitat se suma també a l'aposta europea per a una intel·ligència artificial ètica i regulada. Així, es preveuen mesures per supervisar i avaluar l'ús de l'IA, perquè sigui transparent i amb respecte pels drets fonamentals. Una mesura, en aquest sentit, és impulsar un registre públic de sistemes d'IA.
