Una de les escenes habituals del temps del procés eren les corredisses pels passadissos pel Parlament en jornades carregades d'incertesa i plens maratonians. L'arribada del PSC a la Generalitat havia de girar full de tot això, però els pressupostos van pel camí de recuperar velles tradicions parlamentàries. El projecte de llei del Govern entra en temps de descompte per aconseguir que ERC cedeixi a la pressió i retiri l'esmena a la totalitat. El termini acaba el 20 de març, quan es farà el debat a la totalitat, i es pot fer fins a última hora. Si no hi ha hagut moviments aleshores, els pressupostos cauran, les relacions entre socialistes i republicans quedaran lesionades per la negativa del govern espanyol a refermar el compliment dels acords en matèria de finançament. Sense perspectives de cap canvi, només un miracle d'última hora pot desencallar la situació.
El Govern ja ha posat les cartes sobre la taula
A hores d'ara, les posicions continuen enrocades i les parts distanciades. Tothom diu que vol pressupostos, però ningú es mou per acostar posicions. El Govern apel·la a la responsabilitat i insisteix que complirà els acords (també els que depenen del PSOE). En aquest sentit, posen sobre la taula la paraula del president, Salvador Illa, que s'ha compromès amb l'IRPF de manera nítida, i el full de serveis dels últims mesos, amb avenços en matèria de Rodalies o amb la nova proposta de finançament singular. A Palau creuen que ja han fet tot el que calia per tenir els vots d'ERC i demanen temps per continuar fent passos amb la recaptació dels impostos.
L'argument que ha guanyat força darrerament per part del Govern és el suport d'Illa als comptes d'Aragonès. "Jo vaig aprovar els seus, ara ells han d'aprovar els meus", deia aquest diumenge en una entrevista a La Vanguardia. No sembla que els republicans, que recorden que ells només reclamen el compliment dels acords d'investidura d'Illa i que Aragonès va tenir els vots del PSC després de cedir en el Hard Rock i el Quart Cinturó, s'hagin de moure. En les darreres hores el fantasma de les eleccions s'ha anat esvaint. Conscient que difícilment el deixarien en una posició millor que ara, i que el relat de l'estabilitat quedaria tocat de mort, el president fa dies que allunya l'escenari electoral, mentre consellers amb incidència com Albert Dalmau demanen pressupostos i marge de temps per complir amb l'IRPF.
ERC assenyala Madrid
ERC, però, vol gestos ara i acusa els socialistes de no haver pressionat prou els aliats de Madrid. Sense negar que hi ha hagut bona sintonia tot aquest temps, sostenen que el govern espanyol ha de fer moviments clars en matèria d'IRPF per oferir als republicans una pista d'aterratge que els permeti avalar els pressupostos catalans. Oriol Junqueras, conscient que es juga la seva credibilitat al capdavant del partit, vol aprofitar la que molt probablement serà l'última gran palanca negociadora de la legislatura, i aconseguir lligar al màxim la recaptació dels impostos de votar uns comptes que permetrien a Illa posar velocitat de creuer a Palau.
Tot estava preparat perquè la reunió secreta que van mantenir Sánchez i Junqueras a la Moncloa el 20 de febrer desencallés la situació. El líder d'ERC es va trobar un cop de porta en matèria de recaptació d'impostos, cosa que va lesionar la relació de confiança amb Illa -una relació, per cert, que no s'ha trencat-. La trucada posterior de María Jesús Montero refermant el "no" -i deixant en paper mullat les promeses públiques del president Illa i els acords signats pel PSC i validats pel PSOE l'estiu de 2024- tampoc hi va ajudar. A l'horitzó pesen les eleccions a Andalusia, on Montero serà candidata del PSOE, i la sortida de la ministra s'entreveu com una possibilitat de desencallar la situació.
La Moncloa manté el pols
De moment, però, a Madrid són inflexibles. El tercer actor és la Moncloa, que no es mou. La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, admetia a Catalunya Ràdio que "no hi ha acord" amb l'IRPF, el mateix que diuen des del Ministeri d'Hisenda des de fa mesos. "Veurem si trobem alguna cosa que pugui acostar posicions", apuntava Saiz divendres donant per superats els acords signats per investir Illa. S'han fet avenços en el consorci d'inversions, que hauria de facilitar l'execució de les inversions a Catalunya, però ERC insisteix que on hi ha d'haver moviments és en matèria de recaptació d'impostos.
Aquí, Hisenda es referma en l'acord de la comissió bilateral del juliol, sense concretar quines modificacions legislatives caldria impulsar. Fonts del Ministeri admeten que abans cal pactar què s'ha de fer, i després veure què s'ha de reformar. Els gestos no arriben, encara que ajudarien Illa a consolidar-se a Catalunya, el principal -i pràcticament l'únic- baluard de Sánchez a l'Estat.
Una aliança truncada al primer revolt
Amb aquest panorama, els pressupostos esperen un miracle d'última hora per prosperar. En joc no només hi ha els primers comptes d'Illa, també les perspectives de futur d'una aliança que podria quedar truncada al primer revolt. A Palau es deia fa molts mesos, quan ningú s'imaginava que s'arribaria a aquesta situació, que l'executiu podia acceptar no tenir pressupostos el primer any, però que quedar-se sense pressupostos per segon curs consecutiu suposaria un abans i un després en la relació amb els socis. L'aliança amb ERC i els Comuns ha donat fruits, però amenaça de descarrilar en una llei d'alt voltatge polític.
Les conseqüències de no tenir pressupostos són clares, i són més polítiques que materials. Caldria apostar per suplements de crèdit, que permetrien a la Generalitat quedar-se amb bona part dels recursos extra que preveuen els nous comptes, però de manera més lenta, amb negociacions constants, i amb menys temps per executar projectes. Però sobretot suposaria un revés polític per a Illa, que evidenciaria les limitacions del pacte amb els republicans i del relat de la bona gestió i l'estabilitat. Sense pressupostos aquest any, difícilment en podrà aprovar en el que resta de legislatura, perquè el 2027 comença un cicle electoral a Catalunya -municipals, espanyoles i catalanes- i les enteses seran més cares. Les eleccions anticipades, però, no semblen una opció que estigui sobre la taula.
