Els pressupostos de la Generalitat per al 2026 estan, ara per ara, bloquejats. El president Salvador Illa i la consellera Alícia Romero els presentaran divendres , però no tenen el suport garantit al Parlament: ERC, si no es garanteix la recaptació de l'IRPF, presentarà una esmena a la totalitat. Qui guanya i qui perd en aquest escenari? Què hi ha en joc si no es desencalla el pols obert entre Illa i Oriol Junqueras, líder dels republicans? Quin paper jugarà l'oposició en cas que el PSC no disposi de pressupostos? Fins a quin punt quedaria tocat Pedro Sánchez, que és en última instància qui té a les mans que Catalunya gestioni el principal impost que paga la ciutadania? Aquestes són les claus.
Salvador Illa
Quan era cap de l'oposició, va facilitar a Pere Aragonès l'aprovació dels comptes del 2023, els últims que han rebut l'aval del Parlament. El 2024 havia de passar el mateix, però la negativa dels Comuns va precipitar el final de la legislatura. Com a president, Illa encara no ha pogut aprovar comptes, tot i que s'hi havia compromès quan va assumir el càrrec. Davant de l'enverinament de la situació per l'IRPF -la cita entre Junqueras i Sánchez de divendres passat a la Moncloa no va anar bé-, ha decidit tirar pel dret i presentar els pressupostos aquest divendres sense acord previ. Si no té comptes, la legislatura queda tocada, perquè el 2027 és any electoral i rarament socis com ERC s'hi posaran bé.
Oriol Junqueras
De la mateixa manera que Illa sap que és l'última oportunitat per aprovar uns pressupostos en el mandat, Junqueras té present que aquests comptes són l'única palanca de la legislatura. Per això pressiona per afermar ara la recaptació de l'IRPF, que ja havia estat pactada en el marc de la investidura i que havia estat validada per l'executiva del PSOE. Validar els comptes d'Illa sense aquesta carpeta suposaria rebaixar l'entesa que va permetre a Illa arribar a Palau i, també, debilitar els fonaments d'ERC com a soci, tant a Barcelona com a Madrid. Tombar-los implicaria posar en valor la posició republicana, però correria el risc d'aparèixer com a culpable de no tenir 9.100 milions més de despesa.
Pedro Sánchez
El president del govern espanyol té una aliança més o menys estable amb ERC des del 2018, any de la moció de censura. Hi ha hagut entrebancs, però en aquesta legislatura els republicans han convalidat tots els decrets del PSOE. S'ha compromès amb el nou finançament, que recull la singularitat però la fa extensiva a les comunitats que ho desitgen, però amb l'IRPF no acaba de fer el pas. Les múltiples convocatòries dels propers mesos en clau autonòmica condicionen els socialistes, que veuen que no remunten i que només es poden aferrar al creixement de Vox per carregar contra el PP. Illa és el baró amb més poder que té Sánchez, i un avançament electoral sempre és imprevisible.
María Jesús Montero
La ministra d'Hisenda, en diverses ocasions, ha estat assenyalada per ERC com la responsable de la manca d'avenços en matèria de finançament, primer per la construcció del model i després per la recaptació de l'IRPF. Montero ha anat esquivant la qüestió, i preferiria que qualsevol acord es tanqués amb ella fora del ministeri, ja com a candidata del PSOE a Andalusia. No s'oposen a cedir la funció recaptatòria ni una certa capacitat de gestió, però sempre que es coordini amb l'administració estatal. El Govern es troba entre dues aigües: no va al xoc amb el PSOE i Illa manté el compromís de l'IRPF, però recepta a ERC que accepti el "principi de realitat" perquè ara el sistema no està preparat.
Jéssica Albiach
La cap de files dels Comuns, a diferència del que va passar fa dos anys amb ERC, ha arribat a un acord amb el Govern pels comptes. La limitació de la compra especulativa d'habitatges ha estat un dels ancoratges de l'entesa, així com també la lluita contra el sensellarisme i el funcionament de Rodalies. El grup d'Albiach demana a l'executiu i a ERC que es posin d'acord, però bona part de la clau passa per Madrid. En un moment de repensament de l'espai que hi ha a l'esquerra dels socialistes -Sumar passa per hores baixes- i amb unes enquestes que no els somriuen, un final precipitat de la legislatura -amb el qual no compta ningú, a hores d'ara- seria difícil de gestionar pels Comuns.
Carles Puigdemont
Junts es mira el desacord entre ERC i el PSC des de la barrera, amb crítiques a les dues bandes i poques ganes de salvar el Govern en cas que els republicans baixin definitivament del vaixell dels pressupostos. No només perquè no tenen cap ganes de salvar Illa, sinó perquè amb els Comuns dins de l'equació hi hauria pocs punts de trobada possibles. El partit de Carles Puigdemont, en cas de fracàs dels comptes, insistirà en la idea que el PSC tampoc excel·leix en el cap de la gestió i en la debilitat de l'executiu. De cara al futur, el líder a l'exili continua sent el referent electoral, però continua pendent de l'amnistia i no tothom dona per fet que acabi sent el candidat a la Generalitat.
