Quan la pesta porcina africana va irrompre a Catalunya, el sector va contenir la respiració. Tres mesos després, la preocupació no ha desaparegut, i la paradoxa apareix en primer terme: el preu del porc viu s’ha desplomat fins a nivells que molts ramaders consideren insostenibles, però a les carnisseries el consumidor continua pagant el mateix o fins i tot una mica més per les costelles, el llom o les botifarres.
El desembre passat es va tocar fons. A Mercolleida, la llotja de referència a l’estat espanyol, el quilo de porc viu es va situar a un euro. Per als productors, aquesta cotització amb prou feines cobreix despeses d’alimentació, energia i manteniment de les explotacions. La sensació al sector és clara: el cop ha estat directe i contundent. Tanmateix, aquest descens no ha tingut una translació proporcional a la cistella de la compra. Les dades de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) indiquen que el preu es multiplica per sis entre l’origen i el destí. Aquesta diferència torna a posar sota el focus la cadena alimentària i els marges que s’hi generen, en un moment en què cap dels actors intermedis -indústria, escorxadors o distribució- admet estar ampliant beneficis.
Rossend Santiveri, d’Unió de Pagesos, argumenta per quina raó es viu aquest decalatge de preus: “Els productors anem a mercat cada setmana i el preu del porc es revisa i s’ajusta cada set dies. En canvi, la indústria càrnia i la gran distribució funcionen amb contractes a més llarg termini. Els seus acords es tanquen a mesos vista i, per tant, els preus es mantenen més estables.” Segons apunta, aquesta diferència fa que les caigudes en origen no es traslladin immediatament al consumidor i que l’impacte es pugui notar, si arriba, només al cap d’uns mesos.
Estabilitat a les carnisseries
I què passa a les carnisseries del país? Els representants dels escorxadors i de les carnisseries asseguren que la situació actual no s’ha traduït en uns canvis substancials de preus. Expliquen que, tot i que les vendes a l’exterior han experimentat una davallada, el consum dins del país s’ha mantingut estable, ja que la pesta porcina no ha afectat les explotacions ramaderes locals.
Mireia Sellarés, presidenta del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Catalunya, destaca a Nació que aquesta conjuntura ha tingut una incidència mínima en el petit comerç. Segons apunta, "la carn que es comercialitza a les botigues especialitzades és d’una qualitat superior a la que habitualment s’exporta, fet que ha contribuït a mantenir els preus pràcticament sense variacions". Des de les carnisseries remarquen que no han percebut cap impacte directe de la pesta porcina, atès que els seus proveïdors no s’han vist afectats per la malaltia: "La tendència que tenim és l'estabilitat dels preus", indica Sellarés.
Les dades revelen que, lluny de perdre diners, els negocis de carn n'arriben a guanyar. Segons l’índex de preus elaborat per la COAG, d’àmbit estatal, al gener el quilo de carn de porc es venia de mitjana a 6,75 euros als establiments. Aquesta xifra representa un increment de l’1,2% respecte als valors registrats a finals de novembre, abans que es confirmessin els primers casos de pesta porcina.
El sotrac no s’entén sense mirar cap enfora. El sector porcí espanyol depèn en gran mesura de les exportacions, i la detecció de la malaltia ha activat automàticament ls restriccions comercials. Alguns dels principals compradors han tancat fronteres, totalment o parcialment, a la carn procedent de Catalunya. És el cas de la Xina amb l’àrea de Barcelona i, puntualment, a Tarragona. Això ha provocat un efecte embut: el producte que abans viatjava a mercats asiàtics o americans ara es queda a Europa. Amb més oferta disponible dins el mercat comunitari, el preu en origen es veu pressionat a la baixa. Els ramaders necessiten donar sortida als animals i accepten cotitzacions inferiors. Mentrestant, a la distribució no hi ha el mateix moviment. Si el consumidor manté el ritme de compra i el producte es ven a un preu assumible, no hi ha una pressió immediata per reduir-lo.
En aquest sentit, Santiveri adverteix que la situació actual perjudica especialment la producció primària: “Quan el preu baixa en origen, qui ho pateix som nosaltres. La indústria pot compensar-ho amb altres marges, però el productor no té aquest coixí”. Seguint aquest mateix fil, remarca que al sector li interessa que el preu es recuperi al més aviat possible per garantir la viabilitat de les explotacions i evitar una pèrdua estructural de capacitat productiva: “Molts productors estan treballant ara a pèrdues”, avisa.
El preu del porc comença a remuntar
La situació té visos de millorar en les properes setmanes. Ho explica Miquel Bergés, president de MercoLleida, que assegura que els preus experimenten una pujada progressiva des de fa tres setmanes, tot i que encara estan lluny dels nivells registrats abans de l'inici de la pesta porcina africana. S'han exhaurit els excedents que existien al mercat a finals del 2025, i l quilo de porc viu se situa ara a 1,09 euros, una xifra notablement per sota de l'1,30 euros que es pagava just abans de l'esclat de la pesta porcina. El 22%. En les properes setmanes, diu Bergés, es preveu un increment notable de la demanda de carn de porc, impulsat per la proximitat de la Setmana Santa i l'inici de la temporada de barbacoes al nord d'Europa. No obstant això, és prematur avaluar amb precisió quan es podrà assolir una recuperació total que iguali els preus anteriors.
Aquesta crisi de preus que està preocupant el sector no es pot atribuir totalment, asseguren des del Departament d'Agricultura, als casos de pesta porcina: "Es tracta d’un comportament estacional que es repeteix cada any en aquestes dates. Fins i tot si no s’haguessin detectat nous brots, la cotització hauria seguit una trajectòria descendent similar".
Pel que fa a les dades de Mercolleida de principis de gener del 2026, el Departament considera que no és adequat comparar-les amb les del gener del 2025, ja que aquest contrast pot conduir a lectures exagerades, com ara una caiguda del 33,5%. L’anàlisi més rigorosa, s'apunta des de a conselleria, és posar-les en relació amb les setmanes immediatament anteriors a la notificació del primer focus de pesta. En aquest cas, la diferència és sensiblement més moderada, perquè el mercat ja arrossegava una tendència a la baixa abans de la declaració del brot.
L’informe de la conselleria també subratlla que el preu final que paga el consumidor no evoluciona amb la mateixa rapidesa que el preu en origen. Això s’explica perquè al llarg de la cadena s’hi afegeixen costos estructurals -com els laborals, energètics, logístics i de transformació- que no han experimentat reduccions. A més, el sector funciona amb contractes a mitjà i llarg termini entre escorxadors, distribuïdors i establiments comercials, acords que no s’actualitzen amb la mateixa velocitat que les cotitzacions en origen i que, per tant, esmorteixen els canvis immediats del mercat.
