Noves dades reveladores sobre el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya. Concretament, menys del 10% de tota la inversió que fa el govern espanyol es destina a Catalunya, segons el document que el Ministeri d'Hisenda ha enviat aquest divendres als partits del Congrés, i a les quals ha tingut accés Nació. El país va rebre un 8,6% de tota la inversió que l'Estat va executar a les diferents autonomies, tal com detallen les dades de la Intervenció General de l'Estat. Aquest percentatge queda molt per sota de la meitat del seu pes en el conjunt del PIB, que és d'un 19%, i pel que fa a la seva població, que és del 17%.
En termes numèrics, la inversió executada el 2025 va ser de 1.321 milions d'euros a Catalunya, una xifra superior que és superior a la del 2023 en un 28,5%, però que és inferior a la del 2024, concretament un 6,2% per sota, ja que llavors va ser de 1.409 milions d'euros i un 10,8% del total de la inversió. El dèficit inversor que pateix Catalunya és una de les reivindicacions històriques, abanderada com un dels arguments de l'independentisme, però també criticada per agents socials i econòmics.
Com sempre, però, les comparacions amb altres comunitats autònomes evidencien un tracte diferent. Catalunya es troba en cinquena posició pel que fa a inversions, mentre que Madrid està en primera posició i va rebre fins a 3.218, més del doble que Catalunya. Per altra banda, els territoris amb més inversió de l'Estat que segueixen Madrid són el País Valencià (1.738 milions d'euros), Andalusia (1.620 milions) i Galícia (1.580 milions). Catalunya està per sota d'aquestes cinc comunitats.
Ja fa dues dècades que la Intervenció General de l’Administració Estatal (IGAE) té l’obligació d’analitzar el grau de compliment dels pressupostos i lliurar els informes als membres del Congrés i el Senat. A partir del 2015, la llei obligava a incloure-hi, a més, informació sobre les inversions en empreses del sector públic estatal, com ho són Adif o Renfe. Uns informes que, any rere any, han causat malestar a la societat catalana -les incidències a Rodalies han encès els ànims-, ja que constaten l’incompliment amb les infraestructures catalanes.
El dèficit fiscal es cronifica
Mentrestant, el dèficit fiscal de Catalunya es cronifica i el 2022 es va situar en 21.092 milions d'euros. Així ho va anunciar el Govern en la presentació dels pressupostos i que suposa la primera estimació de les balances fiscals feta per l'actual executiu del PSC. Es tracta de la xifra de recursos que paguen els catalans en impostos i cotitzacions que després no reverteixen de forma directa en forma d'inversions, transferències o serveis. L'any 2021 aquesta xifra era de 21.982 milions, el 2020 va ser de 20.772 i el 2019 va situar-se en 20.203. Aquests càlculs eren amb ERC i Junts a Palau, però el PSC no els ha variat massa.
Les palanques catalanes per garantir el compliment
No és cap secret que Catalunya viu un dèficit històric per part de l'Estat. Per intentar revertir-ho, ERC i el govern espanyol han acordat un nou model de finançament que, en principi, recull l'ordinalitat i permet reduir part del dèficit fiscal. Però a aquest greuge se li afegeix la falta d'execució d'allò que l'Estat pressuposta per a Catalunya. Hi ha hagut diversos mecanismes en les últimes dècades per incentivar aquesta inversió i ara és el torn del consorci pactat entre els socialistes i els republicans, a l'espera d'un aval al Congrés. El nou òrgan haurà de decidir què passa amb tot allò que l'Estat pressuposta per a Catalunya, i evitar que els diners previstos es perdin per diverses causes, com ha passat històricament.
Encara amb un futur incert, la principal novetat que aporta el consorci respecte iniciatives anteriors és que, per primer cop, la Generalitat tindrà un paper en la presa de decisions. És cert que l'última paraula la tindrà el consell de ministres, però els impulsors celebren que la gestió dels recursos es podrà fer "des de la proximitat". Les mirades passen ara pel Congrés, on Junts ja el va tombar -tot i que els impulsors volen tornar a portar-lo- i defensa la famosa disposició addicional tercera de l'Estatut que, a parer seu, permet transferir directament els diners no executats a la Generalitat. Juntament amb les encomanes de gestió i les partides pressupostàries, són algunes de les vies que s'han explorat, amb èxit relatiu, per revertir el dèficit d'infraestructures.
També a la cua de l'execució d'inversions
Al dèficit d'inversions se li afegeix també la falta d'execució. Les dades més recents, de la primera meitat del 2024, apuntaven que el govern espanyol només va invertir el 20% del que tenia pressupostat a Catalunya, sent la comunitat amb un percentatge més baix només empatada amb Ceuta. A la Comunitat de Madrid, un territori homologable pel que fa a termes pressupostaris, l'execució superava el 57%. El ritme d'execució assenyalava especialment les infraestructures: a Catalunya, entre gener i juny del 2024, Adif només va executar un 16,7% del pressupostat per a tot l'any i Renfe no va superar el 23%. El grau de compliment a Madrid va ser del doble, un 34,9%. Els incompliments són coneguts per vies no oficials, perquè el Ministeri d’Hisenda va deixar de publicar aquests informes el 2022, malgrat l'existència de normes que ho obliguen.
