La Catalunya Nord culmina aquest dissabte la consulta per decidir si conserva el nom del Departament dels Pirineus Orientals o el canvia per "Pirineus Catalans" o "Pirineus Mediterranis", la marca turística de la regió els darrers anys. La votació ha estat marcada per una participació reduïda, que no arribava al 9% el dia 5, i pel període de vacances estival, que l'ha apartat en bona part del debat polític. Malgrat tot, les entitats catalanistes han fet una forta campanya a favor de la opció "Pirineus Catalans" que, a parer seu, obre la porta un reconeixement nacional simbòlic.
El canvi de nom del departament és una reivindicació històrica del teixit social i cultural de la zona que ha estat assumida per l'Assemblea del Consell Departamental, una figura equivalent a una demarcació catalana. Un cop es coneguin els resultats, però, que es faran públics a finals de mes, no es canviarà automàticament la denominació i l'Assemblea haurà de traslladar-los al Consell d'Estat francès, que hi tindrà l'última paraula i decidirà si s'apliquen o no.
Plataforma per la Llengua estat una de les entitats que s'ha pronunciat a favor de la opció "Pirineus Catalans" i que animat a la població a participar a la consulta. "És una oportunitat que ens brinda el Departament i que l'hem d'aprofitar", exposa el del delegat de Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià. En aquesta línia, afirma que pot ser una via per visibilitzar la identitat catalana del territori i que prengui també una dimensió institucional.
Des de Plataforma han innovat amb una campanya de vídeos a través de les xarxes socials que ha involucrat figures destacades del territori i que ha volgut donar una veu coral al teixit associatiu catalanista. Més enllà d'això, expliquen, també han recorregut les places i mercats del país per parlar directament amb la gent i conèixer els seus dubtes i reticències. "S'ha fet poca publicitat del procés participatiu de les institucions i ens hem trobat que moltes persones obsessionades en el cost econòmic que té, un fet que, amb les xifres a la mà, és irrellevant", assegura Sabrià.
D'altra banda, per a molts la consulta es veu com una oportunitat de "treure’s l’espina" de la fusió del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, ara fa una dècada, que va donar lloc a l’actual regió d’Occitània, on va quedar integrada la Catalunya Nord. En aquella ocasió, també es va consultar la població sobre el nom de la nova regió, i el catalanisme nord-català va defensar l’opció Occitània-País Català. La proposta, però, no va prosperar i finalment es va imposar el nom d’Occitània. "Després d'una dècada d'invisibilització administrativa de la nostra identitat, tenim l'ocasió de projectar-la cap al futur i animar als polítics d'aquí a treballar més per la nostra llengua, com ja fan tantes entitats del país", afirma el delegat de Plataforma per la Llengua.
No obstant, reconeixen que hi han trobat a faltar la opció "País Català", un nom molt estès a la senyalització dels pobles de la Catalunya Nord i també entre la ciutadania que, malgrat tot, va ser automàticament desestimat. "Era la que tenia més sentit per a tothom, però els poders polítics del Departament van descartar-la per por que París la trobés massa radical", explica Sabrià.
Pirineu Català, un principi i un "escut"
La consulta del Departament arriba en un moment complex pel català a la Catalunya Nord, després que el el govern d'extrema dreta de Perpinyà retirés aquest agost l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) de la ciutat "per motius econòmics". Es tractava de l'única institució pública que coordinava polítiques de promoció de la llengua a la capital nord-catalana, que ara fa cinc anys també va perdre el lema de «La Catalana» del seu escut. Malgrat que el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, no ha fet campanya activament per cap de les opcions, sí que va expressar la conformitat amb el terme Pirineus Orientals en una consulta que va qualificar de poc prioritària.
Malgrat que els resultats dels darrers cicles electorals a la Catalunya Nord no conviden a l'optimisme, les entitats veuen un fil d'esperança amb les dades d'enquestes com la de l'IFOP de l'agost de 2025, que indiquen que 9 de cada 10 nord-catalans són favorables a l'ensenyament del català. El delegat de Plataforma per la Llengua, Gautier Sabrià, explica que pocs polítics han pres partit en el procés participatiu pel canvi de nom i reivindica que la oficialitat del terme "Pirineu Català" pot ser el primer pas per donar solidesa a la identitat de molts nord-catalans que, fins ara, no sabien gaire com definir-se. "Tots els habitants seran catalans per defecte i acabarem amb el debats estèrils de qui és o no català", diu.
Des de Plataforma entenen que "l'empenta positiva" del canvi de nom podria "normalitzar la catalanitat" i ajudar a curar els problemes d'autoestima que han propiciat dècades de repressió contra la llengua. Sabrià defensa que podria ser un punt de partida per "desacomplexar", articular la lluita i fer-la visible davant les ofensives centralistes franceses. "Tenim una tendència política que ataca el català, la llengua, la identitat catalana. El reconeixement d'aquest nom ens pot servir d'escut contra els seus intents de fer-nos oblidar la nostra manera de ser", exposa.
Gautier, malgrat els impediments de l'estat francès, veu possible que s'imposi la opció dels partidaris dels "Pirineus Catalans", una victòria amb una transcendència que va més enllà dels límits de "la regió" i que parla de Països Catalans. "S’ha parlat de la consulta com d’un fet aïllat i local, però crec que és molt rellevant que un dels territoris més castigats per la repressió lingüística reivindiqui tan clarament la seva catalanitat, fins al punt de voler incorporar-la al nom oficial", afirma.
