El Ministeri d'Educació, llavors en mans de l'exministra Pilar Alegría, va advertir l'abril de 2025, mentre es duien a terme les proves PISA a Catalunya, que la mostra d'alumnes escollida superava el nombre màxim permès d'exempcions que ha acabat derivant en l'exclusió catalana de l'informe internacional.
Tal com ha avançat La Vanguardia i confirmen fonts del Ministeri a Nació, des del govern espanyol ja van advertir a la Generalitat que el nombre d'estudiants que havien quedat exempts de fer les avaluacions de l'OCDE superava el 5% previst pels organitzadors de les proves: "A l'abril de 2025, una vegada que les proves havien començat, es rep al Ministeri una comunicació de l'empresa contractada per l'OCDE per a l'aplicació de les proves en la qual indica que s'estan observant unes taxes d'exclusió de l'alumnat superiors a les establertes", apunten les fonts.
Ara bé, segons afirmen, el govern espanyol no va tenir constància fins al passat mes de març quan van saber quin impacte tenia haver superat aquest topall per a la participació de Catalunya en l'informe de les PISA. Tenint en compte que les avaluacions ja estaven en marxa i, segons apunten, desconeixien l'impacte que suposaria per a l'OCDE, es van limitar a advertir la Generalitat que això podria tenir conseqüències en la seva participació en l'estudi internacional. A més, les mateixes fonts constaten que la Moncloa no va intervenir perquè no tenen competència per determinar quins alumnes han de fer les proves i quins en queden exclosos. De fet, asseguren que només es va mantenir una comunicació entre administracions educatives -és a dir, amb la conselleria d'Educació.
Les raons de l'exclusió
Finalment, a causa de l'elevat índex d'exempció -un 23,2%, per sobre del 5% marcat com a màxim-, Catalunya ha quedat fora de l'informe internacional de les PISA. En xifres absolutes, un total de 591 alumnes van quedar exempts. D'aquests, sis van ser per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional; i 92 per domini insuficient de la llengua.
El Departament d'Educació, dirigit per la consellera Niubó, ja va tenir coneixement el passat març sobre aquesta incidència que els ha deixat fora de l'estudi, però no es va fer públic fins divendres de la setmana passada. Des d'aquell moment, tal com relatava la titular de la cartera en compareixença al Parlament, es va posar en marxa una investigació interna per esclarir responsabilitats, però a hores d'ara no s'ha aconseguit cap conclusió que permeti treure aigua clara dels fets.
El Govern tanca files amb Niubó
La polèmica derivada del fiasco de les PISA ha refet la unitat sindical fragmentada en el darrer tram del cicle de mobilitzacions del curs passat i ha posat en peu de guerra el conjunt de l'oposició del govern d'Illa. Malgrat que la consellera es troba al bell mig de l'ull de l'huracà, el l'executiu català ha volgut tancar files amb Niubó: "Té tot l'acompanyament del Govern, dels consellers i conselleres, i la confiança del president de la Generalitat", ha asseverat la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
La portaveu ha reconegut que al març es va detectar l'error, però que tot el procés ha estat "molt complex" i hi ha "molts actors" involucrats, des de les direccions dels centres fins al personal propi del departament: "S'ha de determinar exactament aquesta validació d'aquest percentatge exclòs, quina cadena d'actuació va tenir", ha apuntat Paneque. Davant aquesta situació, doncs, des del Govern prefereixen no avançar-se a les conclusions.
