Encara hi ha més incògnites que respostes. Aquest és el balanç que es desprèn de la compareixença de la consellera Esther Niubó d'aquest dilluns a la tarda al Parlament sobre el fiasco de les proves PISA. Una compareixença en comissió que s'ha allargat més de dues hores i que, lluny del que buscaven els diferents grups, no ha servit per posar negre sobre blanc els motius pels quals s'ha produït una incidència en la metodologia de les proves relacionada amb el volum d'alumnes que n'han quedat exempts.
Niubó ha evitat assumir responsabilitats i, com ja va fer divendres passat, ha tornat a posar sobre la taula la "hipòtesi" que el desgavell es pot haver originat per la coincidència temporal amb les competències bàsiques. És a dir, la consellera deixa entreveure que la responsabilitat podria recaure en els centres educatius més que no pas en el departament. Això, però, és només una "hipòtesi".
El divendres de la setmana passada el Departament d'Educació va informar que els resultats de les PISA d'enguany no seran vàlids a causa d'una suposada "incidència tècnica". En concret, la mostra de les proves fetes entre el 31 de març i el 16 de maig va tenir un índex d'exempció -taxa d'alumnes que es queden fora per diverses raons- del 23,2% de mitjana, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE). En xifres absolutes, un total de 591 alumnes van quedar exempts. D'aquests, sis van ser per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional; i 92 per domini insuficient de la llengua.
Educació va tenir coneixement de la incidència el passat mes de març, quan el govern espanyol va avisar la conselleria -llavors en mans del conseller Albert Dalmau, que cobria la baixa mèdica de Niubó- sobre l'error en l'exempció. Segons ha assegurat, en aquell moment ja van obrir "diligències informatives" per esclarir per què va passar aquest desgavell i quines causes s'amaguen darrere la incidència: "Poden estar segurs que se'n prendrà nota. I, per tant, poden tenir la certesa que, si hi ha responsabilitats, aquestes es depuraran a fons, com hem fet, de fet, en altres ocasions", ha dit Niubó en comissió parlamentària. Aquesta és l'única menció sobre la investigació oberta que ha fet la consellera, que s'ha aferrat al secret de les diligències per fugir d'estudi i evitar donar detalls sobre els possibles causants de la incidència. Cinc mesos després d'obrir la investigació, doncs, continuen sense tenir cap resposta al respecte.
Les hipòtesis amb què treballa Educació
Malgrat no donar detalls, la consellera sí que ha mencionat una "hipòtesi plausible". En concret, relaciona les PISA amb la coincidència temporal de les competències bàsiques. Argumenta que les proves catalanes es van administrar els dies 10 i 11 d'abril del 2025, enmig del període d'aplicació de PISA, que va ser del 31 de març al 16 de maig: "Això significa que els mateixos 51 centres educatius que van ser mostrejats en PISA també van haver d'aplicar, en molt poca diferència de temps, dues avaluacions sotmeses a marcs diferents, la de PISA i les proves de final d'etapa de 4t d'ESO, que recordin que eren censals", ha argumentat.
Segons Niubó, aquesta coincidència de calendari i de centres, juntament amb el fet que les dues avaluacions tenien criteris d'exempció diferents, "permet plantejar que es pogués haver generat confusió als centres sobre els criteris que s'havien d'utilitzar".
Rebutja la dimissió
La consellera remarca que això és només una hipòtesi i que són les diligències internes les quals han d'esclarir els motius de la incidència que han deixat Catalunya fora de l'informe internacional. Les conclusions d'aquesta investigació, però, continuen sense data i la consellera es remet al compromís de treballar per saber les causes "com més aviat millor": "Actuem amb transparència, rigor i responsabilitat", manté la consellera, que no es mostra disposada a dimitir.
Un immobilisme molt criticat per l'oposició, que considera que no assumeix les responsabilitats polítiques d'aquesta nova crisi i li reclamen la dimissió. Junts ha parlat de "desgavell" i "descontrol" dins d'Educació, mentre que ERC també ha qüestionat que ningú detectés l'error i s'ha preguntat qui assumirà la responsabilitat política per aquest "fracàs". Des dels Comuns parlen de "desastre" i ha reclamat una auditoria independent per conèixer tot el que ha passat amb les proves. La CUP, al seu torn, ha reivindicat conèixer quina informació tenia el govern i també ha preguntat si s'assumiran responsabilitats. En conjunt, doncs, tant l'oposició com els socis d'Illa han reclamat unes responsabilitats que, a hores d'ara, encara no arriben.
Els sindicats del sector, que es mostren crítics amb les proves, també consideren que aquest "error tècnic" és una mostra més de "tota la incompetència" demostrada, des del seu punt de vista, per la conselleria durant el cicle de protestes. El primer dia del pròxim curs començarà amb una nova vaga a la pública.
Com afecta quedar fora de les PISA?
Quedar fora de l'informe PISA no té un impacte directe pel sistema educatiu, però sí que suposa una forta estocada per a la confecció de polítiques educatives. I més tenint en compte que el Govern ha situat l'OCDE com un dels grans referents per articular les millores que han de permetre revertir la tendència a la baixa dels resultats de l'alumnat català. A efectes pràctics, la conseqüència principal és que es trenca una sèrie històrica que permetia observar l’evolució dels aprenentatges, comparar Catalunya amb altres països i analitzar si les distàncies augmentaven o es reduïen.
A més, deixa un buit en aquesta escala evolutiva, amb els últims resultats vàlids de 2022 -els pitjors de la darrera dècada- a l'espera de la pròxima entrega, el 2029. Cal tenir en compte, però, que sí que es publicaran els resultats catalans dins l'informe estatal -incloent una advertència metodològica sobre la mostra.
Ara bé, això no vol dir que Catalunya no tingui els seus propis mecanismes per avaluar l'evolució del nivell dels seus estudiants. Les avaluacions de final d'etapa -popularment conegudes com a competències bàsiques- en són un exemple, i, tenint en compte el canvi de metodologia -per adaptar-les a les directrius de l'OCDE-, poden suplir la seva funció. A més, Francesc Pedró, director de l'Anuari de l’Educació a Catalunya elaborat per Equitat.org, argumenta que els resultats que s'haurien vist en les PISA de setembre no són gaire diferents dels de la darrera edició: “Els resultats tampoc podien ser gaire diferents del que havien estat tres anys enrere. Les tendències en les avaluacions de PISA normalment mostren línies ascendents i línies descendents, però no mostren canvis radicals en un cicle de tres anys”, assevera.
Les noves mesures del Govern
Mentre Educació investiga l'origen de la incidència, la conselleria ha impulsat mesures per reforçar els mecanismes de control de les avaluacions perquè una situació similar no es torni a repetir. En concret, Niubó ha detallat que la revisió del procés d'implementació de les proves feta des del mes de març ha permès detectar que "el sistema d'aplicació de les avaluacions no disposava d'un protocol prou clar i detallat que definís les responsabilitats, els controls, els llindars d'alerta i els circuits de validació de les exempcions".
També ha assegurat que després de la incidència de PISA 2025, la conselleria ha aplicat una revisió prèvia de les exempcions en les proves d'avaluació fetes durant el curs 2025-2026. Segons ha detallat, l'avaluació general del sistema, les proves PIRLS i les proves de final d'etapa de quart d'ESO en el nou format mostral "s'han desenvolupat sense incidències i amb unes taxes d'exempció dins dels llindars previstos".
Una Comissió d'Avaluació
En aquesta línia, també ha indicat que el Govern ha creat la nova Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d'Avaluació, un òrgan tècnic adscrit a la Secretaria de Millora Educativa que haurà d'establir protocols específics, circuits de validació, llindars d'alerta i mecanismes de traçabilitat. En aquesta línia, ha explicat que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar la creació d'aquesta comissió divendres passat, coincidint amb les primeres explicacions donades per la titular de la cartera sobre el desgavell en les PISA d'enguany. Aquestes noves mesures, però, no han servit per calmar el malestar del Parlament, que continua endurint el to contra la consellera després d'un curs mogut i d'un estiu calent.
