Des d’abans d’arribar a la presidència per primera vegada, el 2016, la personalitat de Donald Trump va generar un intens debat en el camp de la psiquiatria i la psicologia nord-americana. Després, el seu primer mandat va accentuar el debat, amb diversos científics advertint que “allò” no era normal i que mostrava trets preocupants. Un grup de prop de trenta psiquiatres dels Estats Units va publicar un llibre titulat El perillós cas de Donald Trump. Dins del sector mèdic, les opinions es mouen entre un diagnòstic de narcisisme i evidències de trets més greus. Hem parlat amb alguns psiquiatres i psicòlegs de prestigi al nostre país. Aquest és el seu Trump.

El doctor Lluís Borràs Roca és psiquiatre i metge forense. Fa molts anys que estudia a fons, com a forense de tribunals, tota mena de criminals. Per ell, és clar el diagnòstic de “trastorn de personalitat narcisista”: “És un home amb tots els trets del narcisisme, un enamorat de si mateix, accentuat per un afany de domini i un desig de ser admirat”. Però Borràs Roca no considera que el president dels Estats Units sigui un “boig”. “No té al·lucinacions, té un trastorn de personalitat, que és una manera d’estar al món més que no pas una malaltia”. 

El psiquiatre explica que ha conegut molts narcisistes al llarg de la seva carrera: “Especialment els delinqüents econòmics, que solen ser narcisistes. De fet, hi ha molts narcisistes que acaben arruïnats fruit del seu afany de riquesa”. En el cas de Trump també hi veu aquesta voluntat d’atresorar més riqueses. 

"Un psicopàtic ruc"

La doctora Dolors Hospital Balada és una psiquiatra formada en l’escola psiquiàtrica francesa, una de les branques clàssiques d’aquesta ciència. Ella també apunta el component narcisista -que genera pràctica unanimitat entre els especialistes-, però assegura que “això és insuficient per definir aquest home”. Dolors Hospital fa un diagnòstic molt contundent: “Trump és un psicopàtic ruc. És una persona molt poc intel·ligent, amb prou potencial econòmic per no ser només un instrument d’un grup de poderosos sinó que també hi té autoritat. Però no és un líder, que implica intel·ligència, ni un profeta, que se sent intermediari entre Déu i el poble".

"El desig continu per humiliar i insultar és el que delata trets de psicòpata, clarament antisocials”, explica Hospital. Si comparem Trump amb Putin, la doctora Hospital considera que el dirigent rus “és més psicopàtic encara, més mitòman perquè pot creure les seves mentides i una mica més intel·ligent que Trump, que no ho és gens”. La científica adverteix sobre el mandatari nord-americà: “Aquesta combinació de psicopatia i poca intel·ligència el fa especialment perillós”.

"Observa la dona i els fills com si fossin els seus ninos"

Catedràtic de Psiquiatria de la UAB, Antoni Bulbena acaba de deixar enrere trenta anys a l’Hospital del Mar. Bulbena assegura que el president nord-americà és un cas clar dins del DSM-5, el manual creat per la psiquiatria nord-americana per aplegar diverses variants de trastorn mental: “Compleix molts trets, com un sentit exagerat de l’autoimportància, les fantasies d’èxit o la incapacitat per empatitzar amb l’altre. El científic destaca la relació que manté amb la dona i els fills: “Els observa com si fossin els seus ninos, un simple objecte”. 

Bulbena explica que “el que és més contagiós és la por i, com a contrapunt, l’antipor, l’aparença de seguretat. Com si algú et digués: si se t’acosten aquells, tindràs la lepra, però si vens amb mi mai tindràs la lepra. I per molta gent amb dificultats i poc formada, una figura així pot ser fascinant. Això explica la seva política envers els immigrants, amb l’actuació dels agents ICE”. Reconeix que la personalitat de Trump “va molt bé per fer classe”.   

Massa síndromes

Antonio Andrés Pueyo és catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). En un article del 2017 ja advertia de la personalitat de Trump. L’acadèmic recorda una anàlisi psicològica de Trump que va elaborar el 2016 Dan P. McAdams, un professor de la Universitat de Northwestern, a Chicago. Segons ell, Trump mostrava una actitud extrema pel que fa a l’extroversió i a la cordialitat, dues de les categories que conformen la personalitat. Necessita comunicar-se i generar tota mena d’experiències, a quina més plaent, i alhora denota una manca de capacitat cordial, una constant desconsideració envers aquells que no valora.

Per Andrés Pueyo, Trump és un paradigma del trastorn narcisista i li troba elements de la síndrome Hubris (el trastorn per un exercici desmesurat del poder) i de la síndrome de la personalitat fosca: “Això inclou un narcisisme amb psicopatia subclínica, que vol dir que no requereix tractament psiquiàtric, un maquiavel·lisme evident que es tradueix en l’extorsió permanent que comet amenaçant d’apoderar-se de Groenlàndia a les bones o a les males, o el xantatge als altres països amb mesures aranzelàries, junt amb un fort egocentrisme”. 

Com pot evolucionar Trump? Ningú s’atreveix a fer pronòstics. “No és fàcil i el pitjor és que aquest tipus de fenòmens són molt contagiosos, com estem observant. Al final, el seu destí dependrà de la gent”, assegura Antoni Bulbena. Ja estem arreglats.