Veure Elisenda Alamany, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya i candidata a l’alcaldia de Barcelona, parlar del suposat “reemplaçament” que s’està vivint a Barcelona a partir de “supermercats de 24 hores” que substitueixen els comerços tradicionals va suposar un senyal d’alarma per les persones preocupades per l’ús d’aquest concepte durant els darrers anys. Alamany, pensant en les pròximes municipals, ha anat publicant diferents vídeos denunciant la pèrdua de la identitat de Barcelona, de la “nostra Barcelona”. Però en el darrer vídeo anava més enllà en utilitzar un concepte que està sent impulsant per l’extrema dreta i el supremacisme blanc que denuncia una suposada substitució de la població “originària” per població “estrangera”. El vídeo ja ha estat esborrat i Alamany ha donat a entendre que no va comunicar bé el seu missatge. També ha volgut insistir a no acceptar lliçons d’antifeixisme i antiracisme, comprensible davant del partidisme que acostuma a acompanyar un conflicte d’aquestes característiques. Però convindria tenir present que ningú està immunitzat davant del supremacisme, tampoc qui l’ha patit.   

Un altre dels candidats a les eleccions a Barcelona, Gerardo Pisarello, no va trigar a fer el seu vídeo per assenyalar que aquest era un concepte utilitzat per l’extrema dreta i que qui posa en perill la ciutat és el capitalisme desfermat. Diria que convé destacar que no es va entrar en un cos a cos amb Alamany, ni se cita. Potser perquè Pisarello, com no ha deixat de repetir que calen fronts amplis pels grans reptes a superar. Em sembla que podem concloure que fa bé Pisarello discutint el plantejament del missatge d’Alamany i fa bé Alamany rectificant. Però més enllà d’aquest episodi, caldria dedicar una certa atenció a com s’estan escalfant els discursos contraris a les persones migrants entre partits amb diferents plantejaments polítics i entre diversos sectors de la societat. 

Ho veiem quan es critiquen comerços, costums, llengües... S’ha de defensar la llibertat de les persones, que no hi hagi explotació laboral, l’ús del català, la diversitat comercial dels nostres barris i municipis... Però això no s’ha de confondre amb atacar a les persones migrants, estigmatitzar-les, criminalitzar-les, responsabilitzar-les dels mals existents. Darrerament, també, per exemple, estem escoltant com es responsabilitza a les persones migrants que a Catalunya els sous siguin baixos i el model econòmic estigui massa orientat a la mà d’"obra barata".  Això és responsabilitat de les persones migrants o de qui té capacitat d’establir el model econòmic?

Els forns tradicionals del barri van desaparèixer, fonamentalment, pel pa barat i de mala qualitat d’un altre tipus de fons. Els “colmados” tradicionals d’horaris extensos van desaparèixer quan les següents generacions van decidir seguir altres camins (potser menys durs), per l’expansió dels supermercats. El petit comerç va patir i continua patint pels grans centres comercials, per les multinacionals... El veïnat que ha marxat o està en risc de marxar dels barris ho ha de fer per la voluntat de les propietats que volen més pisos turístics i de luxe. Parlem d’aquests reemplaçaments? D’aquestes substitucions? Aquests reemplaçaments, aquestes substitucions, són reals. No ho són pas les que denuncia Trump per substituir votants estatunidencs per votants no-estatunidencs. O la que denuncia Vox o Aliança Catalana per substituir la població espanyola o catalana per una població africana, musulmana, amb uns altres valors.

L’arribada de persones migrants porta nous comerços, noves tradicions, noves llengües, noves religions... Els barris i els municipis canvien.  Santiago Abascal (Vox), l’any 2022, va dir “cada cop més espanyols i més europeus se senten estranys als seus barris de tota la vida, hi ha una sensació de desconcert i de despossessió, de pèrdua de control de les seves pròpies vides”. Aquesta frase segurament avui és àmpliament compartida i, potser, fins i tot, és un missatge que no deixen de repetir persones i partits que es consideren lluny de Vox. Abascal, com acostuma a fer l’extrema dreta i el supremacisme, apel·la a les nostres pors, a la voluntat que res del que ens ofereix certeses i confiança canviï. El món canvia, pot no agradar-nos com canvia. Les persones migrants porten canvis, com sempre ha passat. Catalunya no existiria avui sense els canvis que altres migrants van portar a un territori que no es deia Catalunya. I Catalunya mai ha sigut sempre igual, ha continuat sent incorporant canvis i gent que no era originàriament de Catalunya i ara són Catalunya. 

No ens hauríem d’equivocar. De la població migrant d’avui sorgirà la població catalana de demà. Ja ha passat i continuarà passant, perquè molta d’aquesta gent ha arribat aquí per viure-hi durant molts anys. Convé establir un contracte social que les incorpori, no que les exclogui. Un contracte social que sigui fruit del diàleg, l’argumentació i la capacitat de convèncer pot fer que tothom en surti guanyant. Convé poder conversar obertament i arribar a acords sobre tot allò que ens preocupa, però atenció amb el supremacisme. El supremacisme sempre ens acompanya i guanyem quan som capaços d’identificar-lo i reemplaçar-lo per igualtat i llibertats.