Joan Laporta dimitirà el 9 de febrer de la presidència del Barça, però tan sols és un formalisme per poder-se presentar a la reelecció. De fet, l'advocat barceloní de 63 anys afronta amb ganes la possibilitat d'encetar el seu quart mandat. I ho fa com a màxim favorit, avalat per la recuperació esportiva de l'equip i la remodelació del Camp Nou. Tot i això, el mandat que va començar el 2021 ha tingut llums i ombres, amb la marxa de Messi i l'etern qüestionament de les palanques com a punts negatius, però el fitxatge de Flick, la renovació de la plantilla i la consecució de títols com a elements positius. Una balança que acaba decantant el carisma del president, arma que ha utilitzat l'oposició per titllar-lo de personalista.
L'adeu de Messi
El mandat de Laporta va començar amb mal peu. Avalat per la seva experiència anterior al capdavant del club i el seu carisma, durant la campanya electoral va tancar el dilema sobre la continuïtat de Messi amb una frase que ja ha passat a la història. "Ho arreglo amb un asado". Res més lluny de la realitat. La precària situació econòmica del club i les exigències de la Lliga -i del seu president Javier Tebas- van obligar Messi a marxar del club a contracor tot i tenir un nou contracte signat, acomiadant-se amb llàgrimes en una freda roda de premsa. Va ser la primera derrota de Laporta.
La millora esportiva amb Flick
A la gespa, Laporta es va trobar una plantilla descompensada i mancada de talent. Amb jugadors molt joves fent els primers passos de la seva carrera i d'altres veterans fent els darrers. A la banqueta hi havia l'holandès Ronald Koeman, que malgrat el gran record que havia deixat com a futbolista, no acabava de rutllar com a entrenador. Això va provocar la seva destitució l'octubre de 2021 i l'arribada de Xavi Hernández. El terrassenc -també avalat per la seva etapa com a futbolista, però amb equips de Qatar com a única experiència a les banquetes- va fer curt. Ara bé, al seu sarró quedarà una Lliga i el debut i aposta pels joves de la Masia. Aquesta va ser la primera gran victòria del mandat de Laporta.
La segona va ser la contractació de Hansi Flick com a entrenador. Una aposta per un tècnic veterà i alemany que va sorprendre la massa social. Tot i que en una entrevista a La Vanguardia durant la campanya, preguntat per si hi havia un nou Guardiola, Laporta ja deixava caure el seu gust pel futbol alemany "que combinava ciència i imaginació". La tria no va poder ser més exitosa. Trencant els falsos estigmes que s'havien escampat, Flick va aprofitar l'herència de jugadors de Xavi i va canviar la cara a l'equip proposant un joc valent i ofensiu, amb una pressió elevada i la línia defensiva avançada. La primera temporada es va tancar amb quatre títols i tornant a trepitjar unes semifinals de la Champions sis anys després. Un èxit rotund de Laporta allà on més li interessa a un president, al camp.
Palanques econòmiques
Als comptes és on ha tingut més problemes Laporta. Llastrat per una herència enverinada de Josep Maria Bartomeu, les seves decisions per recuperar la salut econòmica del club han sigut discutides arreu. Són les famoses palanques. Vendes d'ingressos futurs del club a inversors externs a canvi d'aconseguir entrades imminents. David Valero Carreras, financer especialitzat en l'economia blaugrana, explica que "per sortir d'una situació límit les palanques són una solució acceptable, però no creen valor perquè són una permuta d'ingressos". La més sonada va ser la venda del 25% dels drets televisius dels pròxims 25 anys a l'empresa nord-americana Sixth Street, a canvi de 667 milions d'euros.
Durant el mandat, l'advocat també ha tancat acords de patrocini més nets i profitosos -com la renovació amb Nike o la incorporació de Spotify com a patrocinador principal-. Amb tot, Laporta ha aconseguit anar eixugant el deute del club, tot i que encara està en nombres negatius. De fet, Valero Carreras explica que per saldar el deute caldrà un termini molt llarg, i l'objectiu ha estat anar-lo reestructurant per "allargar els venciments". La junta confia que els múltiples ingressos que ha de generar el remodelat Camp Nou portin el club cap a la normalitat econòmica.
El nou Camp Nou
I precisament la tercera victòria del mandat de Laporta és la remodelació del Camp Nou, un procés ple d'entrebancs però amb final feliç. El referèndum de desembre de 2021 va donar llum verda a la reforma de l'estadi, que va començar l'estiu de l'any següent. Això vol dir que tota l'obra -a falta de la fase final- s'ha fet sota el mandat de Laporta. Un titular molt potent per a un candidat a les eleccions. En tot cas, el procés ha sigut accidentat. Començant per la gestió comunicativa. El club va anunciar un calendari inicial massa optimista i va acabar posposant en incomptables ocasions la data de retorn, veient-se obligat a jugar a l'estadi de Montjuïc o al Johan Cruyff.
D'altra banda, l'empresa turca Limak es va fer càrrec de les obres. Una decisió polèmica des de l'inici i encara més quan es va descobrir que havia obtingut en un informe del club la pitjor valoració entre totes les constructores candidates a fer l'obra, però es van valorar "altres criteris" per escollir-la. A més, els seus treballadors s'han queixat en reiterades ocasions de les condicions laborals a què s'han vist sotmesos. Amb tot, el Barça ha tornat al Camp Nou, i malgrat que és un camp inacabat, la massa social ha celebrat la remodelació i el retorn.
Crítiques de l'oposició pel personalisme
El darrer element clau del mandat de Laporta ha estat ell mateix. Les veus de l'oposició l'han titllat de tenir una gestió personalista. Argument que avalen les múltiples sortides de directius importants durant el mandat. Primer va ser Jaume Giró, que ni tan sols va prendre possessió com a vicepresident econòmic, i després Ferran Reverter, que va durar un any com a primer executiu del club. També van marxar Jordi Llauradó -responsable de l'espai Barça- i Eduard Romeu -vicepresident econòmic-. A banda de les sortides dels directius, l'oposició també qüestiona el rol predominant d'Alejandro Echevarría -excunyat de Laporta- a la junta blaugrana, malgrat no tenir-hi cap càrrec oficial. Ara, un bon grapat de directius -entre ells Laporta- també hauran de marxar per poder tornar-se a presentar. A l'horitzó, les eleccions a la presidència i l'anhel d'un quart mandat laportista.
