Hansi Flick ha guanyat el títol de Lliga tal com ho va fer el seu predecessor en el càrrec, Xavi Hernández. Ara bé, la trajectòria dels dos equips ha estat diametralment oposada. Des del joc fins a la trajectòria europea, passant per la gestió de la plantilla.

Xavi, migcampista del millor Barça de la història, va fer campió a un equip en formació, sense lideratges establerts, poruc a Europa i amb un joc menys vistós de l'habitual al club. Flick ha girat la truita. Ha guanyat la lliga a partir d'una proposta ofensiva, un equip de joves amb fam al continent i una estrella emergent, Lamine Yamal, que vol liderar el Barça els pròxims quinze anys.

Reenganxar l'afició

Tot i guanyar tres títols, una de les grans victòries de Flick ha estat fora del camp. La Lliga de Xavi era hereva dels equips de Valverde, Setién i Koeman. Anys sense pràcticament títols i amb humiliacions a Europa. El mal rendiment esportiu sumat a una plantilla sense una identitat clara van allunyar l'afició de l'equip.

Flick ha recuperat la il·lusió del barcelonisme a partir del bon joc, els resultats i una plantilla que es percep com a molt culer. El sentiment de jugar per l'equip del qual són seguidors que tenen jugadors com Casadó, Lamine Yamal o Pau Cubarsi ha fet que la gent es torni a sentir identificada amb el Barça.

Una nova generació

Perquè el Barça de Flick ha florit de la mà d'una nova fornada de futbolistes. Una plantilla jove i forjada, en gran part, a la Masia. En canvi, l'equip de Xavi era a mig camí entre la generació gloriosa que escurava els seus últims instants al club (Piqué, Jordi Alba o Busquets) i els talents emergents (Balde, Gavi o Pedri) que es començaven a obrir pas. Casualment, aquella temporada va debutar Lamine Yamal.

L'equip de l'entrenador català tenia jugadors que ara són imprescindibles (Koundé, Raphinha i Lewandowski) adaptant-se al club. Dos anys més tard, Flick es va trobar amb tot allò que havia cultivat Xavi i ho ha sabut explotar al màxim. Ha convertit Pedri en el capità general de l'equip, ha elevat Lamine Yamal a l'altura dels millors futbolistes del món i ha consolidat Cubarsí i Balde com a titulars indiscutibles.

A banda, el tècnic alemany ha donat protagonisme a Bernal i Casadó, dos futbolistes destinats a formar part del primer equip durant molts anys que han tingut mala sort amb les lesions. Tots aquests noms, sumats als de Gavi, Fermín, o Hèctor Fort, conformen una generació jove i desacomplexada, forjada a la Masia i que ha girat com un mitjó l'estat d'ànim dels culers.

De la defensa a l'atac

Al camp, la gran diferència entre els dos equips és a les àrees. El Barça de Xavi va fonamentar el seu triomf en la porteria a zero. Tan sols va encaixar vint gols en tota la temporada i va deixar el rival sense marcar en vint-i-sis partits.

L'equip de Flick, amb la característica línia avançada i buscant forçar el fora de joc rival, i l'obsessió, sovint esbojarrada, d'anar a guanyar tots els partits, ha encaixat trenta-sis gols, setze més que l'any de Xavi.

Amb l'alemany, la revolució s'ha viscut de cara a porteria. El Barça té a les seves mans tancar la Lliga amb un balanç superior al centenar de gols a favor, uns registres que no assoleix d'ençà que comptava amb Messi, Suárez i Neymar com a trident atacant.

El sostre de vidre europeu

L'últim gran canvi de Flick respecte a Xavi ha estat a Europa, on el Barça feia molts anys que arrossegava derrotes doloroses i vivia una mena de trauma amb les eliminatòries a caixa o faixa. L'any de la Lliga, Xavi es va veure molt superat per l'Inter i el Bayern a la fase de grups de Champions i va caure a l'Europa League contra el Manchester United.

El Barça transmetia un estat depressiu i poruc a les competicions continentals que Flick i la nova generació de futbolistes han capgirat. S'ha trencat el sostre de vidre dels quarts de final i s'ha tornat a l'equip a unes semifinals de Champions sis anys després. Només un gol a l'últim minut va privar al Barça de ser a la final de Munic.

És l'espineta clavada de la primera temporada de l'entrenador alemany. Encara que la nota del curs no pot ser un altre que l'excel·lent. Un club renascut a partir d'una plantilla jove, talentosa i culer que augura una dècada d'èxits blaugranes. La Lliga de Flick és tot just la primera pedra.