El passat mes de setembre Janet Sanz deixava la política, Ada Colau es difuminava del futur municipalista i Barcelona en Comú quedava, a un any i mig de les eleccions municipals, orfa d'un lideratge clar. Llavors, Nació detallava que, després d'haver regirat nombroses opcions, el camí desbrossat només deixava dues opcions de cara al 2027: Gerardo Pisarello o una sorpresa. Dues setmanes més tard, la sorpresa prendria forma corpòria: Roberto Enríquez Figueres (Madrid, 1971), més conegut com a Bob Pop. L'anunci desquadrava les files dels comuns i insuflava interès a un procés habitualment discret. Ara, tres mesos més tard, l'escriptor, crític i comunicador és a punt de protagonitzar el primer cara a cara destacat en unes primàries de BComú.

Aquest dissabte, a més, presentarà la seva candidatura de manera oficial. Per analitzar aquest front, i la profunditat de la seva incursió sobtada a la política, ens cita al seu pis del barri de Santa Caterina. L'entrada a la finca avantguardista dona pas a un menjador amb prestatgeries superpoblades i amb unes parets on destaquen dos cartells de referència audiovisual: un, el de la pel·lícula La llibreria, d'Isabel Coixet, l'altre, el de la sèrie Maricón perdido, del mateix Bob Pop. Durant la conversa, l'aspirant a alcaldable recorda que ell ja fa temps que s'implica en el que considera el seu espai polític -els comuns- i aclareix una "llegenda urbana" que diu que fa 20 anys que viu a la capital catalana. "En realitat, hi visc des de la pandèmia. Abans treballava sobretot a Madrid", matisa. Defuig concretar les seves propostes polítiques i defensa la tranquil·litat, malgrat els comuns planegin escollir el seu alcaldable a finals de febrer. També aposta per la diversió.

Ja té tot a punt per a les primàries?
Tinc molt clara la meva posició al partit i la meva idea per a la candidatura. Per mi és molt important parlar amb la gent, perquè tinc la sensació que la meva aparició és com un meme o un acudit. I no és això. No es coneix molta part de mi, del meu projecte i de les meves idees per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. 

Creu que aquest és el seu principal desafiament, defugir l’ombra del meme?
Hi ha més desafiaments, esclar. Com el parlar català. El meu català no és perfecte i crec que tinc molta a feina a fer. Però també crec que és una cosa que aniré fent i que m'agrada molt perquè el meu català és un català que aprèn de la gent d'arreu, i del carrer, i d'utilitzar-lo com puc. I estic descobrint que no és tan fàcil utilitzar el català a Barcelona, que no és la llengua de la ciutat. I això és una part molt important de la meva candidatura, l'ús del català com una llengua d'unió i de comunitat i de fer coses junts. A banda, jo no tinc experiència de gestió pública, però sí que tinc experiència en gestió professional. Sembla que soc un escriptor que ha arribat aquí de cop i volta, però no és veritat. He tingut una vida prèvia on he estat dirigint equips molt de temps, i crec que ho he fet bé. És molt important que la gent parli amb mi, i jo escoltar la gent, i crear junts el programa de govern. No soc un paracaigudista. Soc algú que vol estar en aquest espai polític, que és el meu, i fer una proposta amb la gent. 

"No m'interessa parlar del risc de la ultradreta. M'interessa més arribar als llocs on arriba i oferir una possibilitat que no han pensat abans"

Com irromp al seu cap la idea de ser alcaldable de Barcelona? On germina el primer pensament?
A l'estiu. Parlant amb els meus amics i amigues, i amb gent del partit, i comentant que l’Ada no es presentaria a les properes eleccions. Llavors vaig dir “a mi m'agradaria moltíssim ser l’alcalde de Barcelona”.

Hi havia alguna raó política que l'activés?
La sensació que hi ha un desprestigi de la política institucional molt greu. I l'antipolítica constant. Hi ha la percepció de la política com una cosa que fan els altres. I la política l’hem de fer entre tots i totes. I he pensat “per què jo no?”. La política municipal és un projecte i una creació comunitària. Puc aportar una nova manera de fer les coses. I puc aportar una cosa molt important, que és la imaginació i la creativitat. Estem davant de nous problemes i estem oferint solucions antigues. És molt important trobar noves solucions, parlar amb la gent de les possibilitats. La meva idea com a tipus nou en aquestes coses és arribar a l'Ajuntament, si arribo, i demanar ajuda a tothom per saber quines possibilitats tenim de fer coses de veritat per a la gent de veritat. I també ser honest: dir “podem fer tot això, i això no ho podem fer”, però no fer promeses vàcues. Veure quines possibilitats dins de l'Ajuntament hi ha per millorar la vida de la gent. 

Però la força per a la qual vostè es presenta a les primàries tot això ja ho coneix. Ha governat durant vuit anys recentment. La institució per dins ja està descoberta. Ara no caldria saber quins canvis es volen fer?
Jo crec que no està tan descobert. Hi ha coses que quan arribes al poder et passen per sobre. I crec que hi ha un temps de reflexió. Jo no vull tenir un lideratge personalista i vull treballar en equip amb moltíssima gent. Hauria de parlar amb tota la gent de l'Ajuntament i saber com fer les coses, com puc ajudar i com podem reduir la burocràcia, per exemple. Hi ha moltes coses en què les lleis no estan malament, com a estrangeria, habitatge o cures, però que hi ha un problema de la dimensió amb què s’està treballant en això. També és la meva feina, trobar la manera de fer les coses més fàcils a l'Ajuntament. Amb la gent que sap d'això. Jo no sabré de tot, però vull tenir un equip molt gran de gent amb voluntat i coneixement.

Quina tecla creu que pot tocar vostè, en el camí cap a liderar Barcelona en Comú, que no toqui l’altre aspirant, Gerardo Pisarello?
La meva relació amb el carrer, amb la gent. La meva il·lusió, la meva aportació de creativitat, i fins i tot la meva ingenuïtat. I les ganes de fer coses i escoltar moltíssima gent. Crec que Pisarello és un candidat molt bo, molt sòlid, però jo voldria fer les coses d'una altra manera, allunyat de les grans paraules i el que s'ha considerat alta política, o els pactes entre forces polítiques clàssiques. Parlar amb la gent i entendre la ciutat i les seves possibilitats. Amb una noció d'esquerres molt important, però també amb una noció de vida quotidiana i de dia a dia. No m'interessa gens parlar del risc de la ultradreta. M'interessa més arribar a llocs on arriba la ultradreta i oferir una possibilitat que no han pensat abans. No vull confrontar, jo vull construir i fer equips amb tota la gent. No sé si el Gerardo vol fer això.

"Vull saber si podem facilitar la segregació de pisos molt grans de l'Eixample o d'altres zones per tenir habitatge més petit i més accessible a la gent"

Creus que l'esquerra s'està arrepenjant en l'avís a mobilitzar-se contra l'arribada de la ultradreta?
Tinc aquesta sensació. I crec que és un error. Hi ha una cosa molt ben feta de la ultradreta i és fer-nos pensar que la resta de la gent són l'infern. I no és veritat. I hi ha una cosa molt important, que és entendre que som veïns d'una ciutat com Barcelona. Que els migrants no són els nostres enemics, són els nostres veïns. No ens hem de replegar i pensar "ja passarà el temps de la ultradreta". Crec que el temps és el nostre ara, perquè la gent ha de viure i ha de poder tenir un pis, un habitatge, poder tenir les cures, tenir un mercat no tan car com és ara mateix, i crec que un ajuntament ha de pensar en totes les possibilitats de fer-ho més fàcil. Jo només vull que la gent tingui un sòl una altra vegada on posar els peus. Tinc la sensació que estem vivint en una liquidesa i en un estat gasós que no és bo per a ningú. I la possibilitat de fer plans una altra vegada és molt important.

Parlant amb l’entorn de BComú, un apunt habitual sobre vostè és que se’l veu com un sac de bones intencions més que no pas com un agent polític treballat i confiable. Entén aquesta percepció?
Perfectament. Si no, seria una gent de molt poca confiança. Està molt bé que pensin això de mi. Però també voldria treballar-me'ls i demostrar una altra cosa. 

Ha dit que si arriba a ser alcalde li agradaria explicar clarament què pot fer, què no pot fer i per què. Però per arribar allà, primer hauria de saber la gent què vol fer i què no vol fer, i per què. Té mesures concretes al cap? Ara ens deia que vol fer les coses d'una altra manera, però què hi ha de concret en aquestes paraules?
Tinc mesures concretes al cap. Tinc moltes idees, però no m'agradaria plantejar cap de les meves idees sense parlar abans amb l'equip del partit, si tinc la candidatura, per saber què podem fer i què no. No m'agradaria deixar anar idees sense tenir la certesa i la seguretat que això és possible. Crec que seria molt individualista i molt frívol. I ara mateix no és el moment. 

I no creu que això limita les opcions que el vegin com una figura de lideratge polític?
No, perquè les idees les treballarem tots junts. I estic en això. Ara, amb la campanya de les primàries estic treballant en el meu equip, i els donaré les meves idees, però no voldria fer les coses com s'han fet sempre. Voldria fer-ho amb calma. No hi ha pressa, i hem de ser molt més tranquils amb això.

És una llàstima, doncs, no poder conèixer quines propostes té per a temàtiques clau de la ciutadania, com l'habitatge.
Hi ha moltes idees d'habitatge que m'agradaria consultar amb la gent tècnica, i amb la llei. Hi ha una cosa molt interessant en un ajuntament i és poder forçar la llei al màxim i arribar a fer les coses fàcils per a la gent. Què hem de fer? Per exemple, quant d’habitatge hi ha a Barcelona? Podem contractar nou personal per gestionar això d'una millor manera? Podem fer una feina de veritat de trobar habitatge? Podem facilitar la segregació de pisos molt grans de l'Eixample o d'altres zones per tenir habitatge més petit i més accessible a la gent? Podem fer plans que no tinguin res a veure amb donar els diners als propietaris sinó a la gent de veritat? Hi ha plans de construir? Tot això m'agradaria tenir clar què és possible i què no, i per això he de tenir un temps de parlar amb la gent. Les cures? M'agradaria moltíssim saber quines possibilitats hi ha de remunicipalitzar segons quins serveis. Sé que hi ha una llei que fa molt difícils les municipalitzacions, però podem tenir noves idees, com per exemple crear una escola de cures que treballi amb l'Ajuntament, i que serveixi per oferir aquests serveis de cures de forma municipal i no privatitzada.

"L'Ada abans d'arribar a la política era una activista, i jo soc una altra cosa. Per començar, podria ser el primer alcalde autònom de Barcelona, que paga les seves quotes d'autònom"

El camp de les cures és molt extens. Què s'ha d'imaginar la gent que voldria cobrir amb aquesta idea?
Tota mena de cures. Assistència domiciliària, ajudar veïns. I, a més, també m'agradaria molt parlar del turisme: què fem amb el turisme i amb l'especulació? Hi ha una cosa molt important a Barcelona, que hi ha una xarxa d'especulació i de blanquejament de capitals que hem de considerar com una prioritat, per fer les coses més fàcils i més barates. A Barcelona tenim un gran problema amb el capital. Hem de poder posar cares i aspecte a la gent que està jugant amb les nostres vides. Hi ha una doble ciutat. La ciutat que està intentant viure i els que estan intentant viure de la ciutat. Hem de trobar un equilibri.

Ha comentat que hi ha pisos que són excessivament grans en els quals es podria incidir per fer-hi dos pisos més petits?
O tres, sí. Això seria possible. Però actualment la possibilitat de la burocràcia és molt complicada. Una de les coses que m'agradaria molt fer és tractar de trobar les formes de facilitar tots els processos: tenir avals, migració, etc. Si l'Ajuntament pot fer alguna cosa per fer més ràpids els processos de nacionalització o ciutadania, seria molt important, amb la possibilitat de feina i tranquil·litat que això suposa. Jo vull donar tranquil·litat a la gent que viu en aquesta ciutat. I els pisos de segregació crec que podria ser una bona solució per tenir pisos no tan cars, o si l'Ajuntament ajuda a la segregació, oferir lloguers socials en aquests espais. És possible i hem d'imaginar possibilitats, i amb la nostra imaginació trobar la gent que ens digui si això es pot fer o és una bogeria.

Jo no l'havia sentit fins ara, aquesta proposta. D'on surt?
De parlar amb urbanistes i companys de l'Ajuntament.

Defensa fer política des d’allò lúdic, des de l’inesperat. Creu que l’esquerra s’ha encotillat massa, mentre hi ha perfils ultres com Donald Trump o Xavier Garcia Albiol que abracen l’espontaneïtat?
Sí. Però també crec que hi ha una raó. I és que l'esquerra té una responsabilitat que la nova dreta no té. Hi ha una responsabilitat històrica i conceptual i intel·lectual que a vegades sembla rigidesa. I no l'hauríem de tenir. Hauríem de parlar, fer errors i utilitzar l'humor com una manera de fer política perquè això és una conversa per millorar les coses. Vull que la política sembli divertida. Crec que ha de ser divertida. I aquest procés tots junts, pensant en coses per millorar la vida, no hi ha res més. No tinc una altra intenció. 

Reivindica el pas que Ada Colau va fer el 2015, d’entrar a la política institucional malgrat no formar-ne part, en un pas molt similar al que vostè planteja ara. De moment, però, Colau ha fet suport a l’altre candidat a les primàries, un perfil més polític. Esperava una resposta diferent?
No, perquè és el seu amic des de fa un munt d'anys. Entenc els vincles emocionals perfectament. No esperava una altra cosa. I tinc molta estima i respecte per l'Ada, però crec que la meva proposta no té a veure tant amb la seva. Crec que l'Ada abans d'arribar a la política era una activista, i jo soc una altra cosa. Per començar, jo podria ser el primer alcalde autònom de Barcelona, que paga les seves quotes d'autònom. L'Ada està amb qui ha d'estar, que és el seu amic Gerardo. I si la gent del partit creu que el Gerardo és millor opció que jo per a l'alcaldia, estaré encantat. Tinc molt clar que després d'aquestes primàries, si guanya el Gerardo, tindrà tot el meu suport. Això no és un ajustament de comptes ni res similar.

"Defenso que l'Ajuntament tingui el compromís de fer del català la llengua de la ciutat, també d'un català imperfecte, que no ha de ser pur"

Un dels episodis més controvertits de la força que ara vostè vol liderar és haver aconseguit l’alcaldia amb els vots de Manuel Valls i haver fet alcalde Collboni juntament amb el PP, en tots dos casos moviments de la dreta per evitar un govern independentista. Vostè assumiria també formar part d’una votació d’aquesta mena, acceptant vots de la dreta o sent part de la seva voluntat decantar una alcaldia?
No m'agradaria, no. Voldria fer-ho d'una altra manera.

I si no hi ha una altra manera?
Hauria de parlar-ho amb la gent. No soc la persona que hauria de prendre aquesta decisió. A mi no m'agradaria lluitar contra un govern independentista. No tinc cap interès a fer-ho i crec que buscaria una altra possibilitat. Però no és la meva decisió.

En aquest sentit, vostè hagués cedit espais municipals per votar l’1 d’octubre, com va fer Ada Colau?
Sí.

Va fer un programa per aprendre català. Com tenim, això de dominar la llengua institucional de l’ajuntament que vol liderar?
Treballo tota l'estona en el meu català. La llengua institucional és la llengua de la gent. I estic parlant i practicant tot el possible. No tindré el nivell que pot tenir algú que ha nascut aquí, però crec que el més important és que puc parlar-lo i escoltar-lo. Moltes vegades quan parlem del català com a llengua ens referim només al parlar, però també és molt important el català que sentim.

Deia que el català seria un eix prioritari dels seus interessos de ciutat.
Una idea que tinc és que amb l'aprenentatge del català sempre hi ha una sensació d'esforç, de sacrifici, i no hauria de ser això. A mi m'agradaria molt, des de l'Ajuntament, tenir la possibilitat de crear espais d'aprenentatge del català quotidians. Si algú arriba a casa seva molt cansat de tot el dia treballant, arribar-hi i que algú estigui amb tu fent el sopar, parlant català, explicant-te històries. Això seria molt important, trobar espais de convivència i gaudi i oci per aprendre català. No hauria de ser aquella sensació de sacrifici. Per mi ara mateix el català és un codi secret al barri per saber que no soc un guiri o un turista, i crec que això és molt divertit, parlant amb la gent en català com a forma de reconèixer-nos entre nosaltres, que estem vivint a l'espai i que no estem aquí envaint com a turistes. Però defenso que l'Ajuntament tingui el compromís de fer del català la llengua de la ciutat. Un català imperfecte, un català que no ha de ser pur, perquè les llengües no són pures, ni el castellà. 

Per a les primàries, necessita una acompanyant. Ja la té lligada o són deures d’última hora?
He fet la proposta i estic esperant la resposta.

Si no surt escollit alcaldable, tindria la porta oberta a formar part de la llista de BComú en una altra posició?
Crec que ja hi ha molta altra gent. Si jo faig aquest pas ara també és perquè ja hi ha molta gent molt millor que jo que no li agrada posar-se a la primera línia. I jo no tinc vergonya. Tinc la sort de tenir una experiència social i comunicativa aprofitable, i jo ara estic utilitzant el meu capital social per a això. Però hi ha molta gent molt millor que jo per a la tasca política. Així que no hauria d'estar jo a cap llista. El que m'agradaria és tenir a la meva llista gent molt bona.