El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avisat de la “fragilitat” de les institucions i el sistema democràtic quan fa 50 anys de la Diada de Sant Boi de Llobregat. En un discurs durant l’acte de commemoració del primer Onze de Setembre després de la dictadura, Illa ha afirmat que “cap conquesta és irreversible” i que “els drets i les llibertats cal cultivar-los”. “Costa molts anys i esforç guanyar-los i poc temps perdre’ls”, ha alertat. Per la seva banda, l’advocat polític Miquel Roca, un dels oradors en aquella històrica Diada de 1976, ha reivindicat el valor de la “unitat” i el “respecte a la diversitat” en l’esforç per “preservar” la llibertat.
llla ha advertit que és fàcil creure que el camí a la democràcia va ser “plàcid”, però ha fet una crida a no “banalitzar” allò aconseguit fins ara. “Vivim en un moment que exigeix el mateix ímpetu que va inundar Sant Boi el 1976”, ha afirmat, abans d’alertar que avui el principal “discriminant” en política és entre demòcrates i autoritaris.
Davant d’aquesta realitat, ha invocat la necessitat d’allunyar-se de caure en el derrotisme i la indignació per replicar el “compromís democràtic” d’aquella Diada de fa 50 anys. Per això, el president ha reclamat conservar les “conviccions profundes”, continuar millorant les “condicions materials” de la ciutadania i aprofundir en la “convivència democràtica” de les diferents opcions polítiques.
Illa també ha invocat l’esperit “unitari” de la mobilització per la Diada de 1976. “La llibertat que es reclamava a Sant Boi no era la d’uns quants, era la de tots els que somiaven en un futur en aquesta terra, vinguessin d’on vinguessin”, ha dit. Per això, ha dit que l’Onze de Setembre d’enguany ha de conservar el mateix “esperit” que fa 50 anys i ser “obert a tothom que vulgui sumar-s’hi”.
Segons el president, la primera Diada després de la dictadura va ser “un dels episodis més encoratjadors” que ha viscut Catalunya, ja que Sant Boi es va convertir “en el cor” del país. “Va ser l’epicentre on totes les energies democràtiques del país es van reunir sota un mateix clam. Hi havia una voluntat que no cabia en unes sigles: la voluntat irrefrenable d’acabar amb 40 anys de dictadura i obrir pas a la democràcia”, ha defensat.
La lluita per preservar la llibertat “no acaba mai”
Roca ha fet una crida a la unitat amb un missatge “integrador”. “Catalunya som tots, i Catalunya serà del poble o no serà”, ha verbalitzat, abans d’afegir que el país necessita “tota la seva gent” per fer front als reptes de l’actualitat, entre els quals hi ha la preservació de la llibertat.
“Fa 50 anys dèiem que volíem la llibertat per conservar-la. Aquest segueix sent el nostre compromís”, ha assegurat. Segons l’advocat, Catalunya és “sinònim” de llibertat, i tots dos conceptes són “indissociables”. Roca també ha compartit un avís: “La lluita per preservar la llibertat no acaba mai”, ha dit, i ha fet una crida als oients a “comprometre’s” i “servir-la per sempre més”.
Sobre la mobilització de 1976, Roca ha explicat que aquella cita històrica no s’ha de recordar “des de la nostàlgia, sinó des de la satisfacció per la feina ben feta”. Els organitzadors d’aquella Diada van ser “capdavanters en la lluita per les llibertats democràtiques i la recuperació de les institucions de govern”, ha dit, motiu pel qual ha defensat la necessitat de “ratificar la fidelitat” a aquells principis.
Moret reivindica Sant Boi com a “hereva de l’esperit del 76”
Per la seva banda, l’alcaldessa del municipi, Lluïsa Moret, ha argumentat que aquella Diada va convertir la seva ciutat “en l’epicentre de les reivindicacions i els anhels de tot un poble”. Segons ha dit, aquella mobilització va obrir “un nou camí” per a Catalunya, i Moret ha defensat que els santboiencs són avui “hereus de l’esperit del 76”. “Som conscients del paper que la història ens ha deparat”, ha afirmat.
La de Sant Boi va ser la primera celebració pública de l’Onze de Setembre després de la dictadura, celebrada quan només havien passat deu mesos de la mort de Francisco Franco i quan el règim encara mantenia dempeus bona part de les seves estructures. Prevista inicialment al parc de la Ciutadella de Barcelona, el Govern Civil va acabar traslladant-la al municipi del Baix Llobregat, on va reunir desenes de milers d’assistents.
