L’estelada no és il·legal. L'estelada no figura entre els símbols prohibits per la normativa esportiva. El TEDH fulmina la lògica de la doctrina Marchena amb què el Suprem va convertir en responsabilitats penals actes sense violència al·legant un context col·lectiu presumptament intimidatori. Però ara i adés la policia continua requisant estelades i maltractant qui les porta, i personatges com Albiol continuen perseguint l’independentisme popular.
L’"A por ellos” explícit de l’octubre de 2017 corejat per masses tumultuoses d’individus armats i autoritzats a exercir violència contra el poble català amb impunitat, sota el camuflatge d’un uniforme policial, l’”A por ellos” encoratjat per l’infame borbó espanyol, i l’“A por ellos” felicitat ostensiblement pel líder d’extrema dreta Xavier Garcia Albiol camuflat sota l’aparença de (llavors) exalcalde del PP, bull a la sang dels qui com cocodrils esperen el moment precís per llançar-se sobre la presa.
A Badalona ho denuncia, en coordinació amb Alerta Solidària i la Xarxa d’Ateneus, el Casal Antoni Sala i Pont, un Casal independentista que ja va patir persecució política explícita en aquells anys d’abusos del primer govern d’Albiol, (2011-2015) i que ara, essent Marcel Vivet una de les persones visiblement referents d’aquest espai, hi torna de forma més subtil però inapel·lable. En Marcel és cara coneguda per la seva condició de represaliat independentista, i el Casal és un cau de dissidències combatives i organitzades.
Com destaca el propi Marcel Vivet en l’anunci de la demanda davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, Albiol usa Badalona com si fos la seva finca privada i utilitza la Guàrdia Urbana i la burocràcia per perseguir l’independentisme i les entitats que ajuden el veïnat més vulnerable, en referència a com aquest Casal va involucrar-se en l’acollida dels desnonats del B9. El Casal Antoni Sala i Pont porta als jutjats aquesta pràctica per desmuntar les seves trampes, i per demostrar que el teixit associatiu i la cultura popular de Badalona no callen davant del seu autoritarisme.
L'entitat acusa directament el govern municipal de Xavier García Albiol d'instrumentalitzar el dret administratiu i la potència sancionadora municipal per exercir una persecució política i ideològica amb el cas de la “multa fabricada”, un exemple d'enginyeria de la repressió burocràtica del tot surrealista, i que des de l’Ajuntament s’ha intentat amagar un cop ha estat hàbilment desemmascarada per la gent del Casal.
No es tracta de cap error administratiu, és un modus operandi de repressió burocràtica per ofegar econòmicament les entitats que no s'alineen amb el relat d'Albiol, com ha declarat Marcel Vivet, portaveu del Casal Antoni Sala i Pont. "L'origen real d'aquesta línia d'atac és la nostra tasca social i el suport que hem donat a les famílies desnonades del B9. Utilitzen les eines de l'Ajuntament per castigar-nos".
A punt de celebrar la Diada nou anys després del més gran embat que l'independentisme ha exercit mai per fugir del domini asfixiant d’un estat que impulsa la catalanofòbia mentre muny tot el que li interessa del poble català, a punt de tornar a sortir al carrer per cridar que ho tornarem a fer i que no hi ha reencontre que valgui, convé no perdre de vista la lliçó del Casal Antoni Sala i Pont. Drets socials i nacionals alhora és el camí. Antiracisme i independència van units, i la seva repressió no ens atura, al contrari.