Cinc anys després de la derogació dels peatges a les principals autopistes de Catalunya, especialment l’AP-7, continua el debat sobre la recuperació del pagament per l’ús de les vies ràpides. En aquest context, el Servei Català de Trànsit aposta pel denominat model neerlandès: un sistema que grava els vehicles en funció dels desplaçaments a partir de la localització via satèl·lit.
El Govern estudiarà tots els models
La Generalitat encara no ha decidit per quin model aposta i, de fet, reclama que s’apliqui al conjunt de l’Estat. A l’espera que les pròximes setmanes es reuneixi el grup d’estudi per abordar aquesta qüestió.
De moment, Trànsit aposta pel model neerlandès per considerar que és el millor s’adaptaria a Catalunya, segons ha avançat La Vanguàrdia i ha confirmat l’ACN. El sistema permet calcular els quilòmetres recorreguts mitjançant un dispositiu a bord i aplicar tarifes variables segons la via o la franja horària, sense barreres ni cabines.
El control dels vehicles, que en el cas dels Països Baixos es limita als camions, es realitza amb un sistema de localització per satèl·lit. En tot cas, difereix de la vinyeta de països com Suïssa o Eslovènia que, fins ara, semblava el sistema amb més opcions -el Parlament hi havia votat a favor-.
Aquests són els principals models per finançar les autopistes a Europa
1. Peatge tradicional per distància amb barreres)
Es calcula segons els quilòmetres recorreguts. S'obté un tiquet a l'entrada de l'autopista i es paga a la sortida (sistema tancat), o bé es paga una tarifa fixa en barreres intermèdies (sistema obert). S’aplica a França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Irlanda i trams de concessions privades a Catalunya, entre altres.
2. Sistema de vinyeta: pagament per temps
Tarifa plana temporal (dies, mesos o anual) que permet circular sense límit de quilòmetres per tota la xarxa durant el període contractat. Actualment, en la majoria dels casos es basen en les matrícules. S’aplica a Suïssa, Àustria, Eslovènia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Bulgària i Romania.
3. Flux lliure per pòrtics (free-flow)
Sense barreres ni cabines. Uns pòrtics fixos instal·lats a la carretera llegeixen la matrícula o un dispositiu connectat del vehicle en passar a velocitat normal. El pagament es fa prèviament o posteriorment per internet, o per vinculació bancària. S’aplica a Noruega i en algunes vies ràpides de Portugal, França, Itàlia i els Països Baixos.
4. Peatge intel·ligent per satèl·lit i unitat a bord (OBU / pay-per-use)
El vehicle porta instal·lada una unitat a bord (OBU) equipada amb GPS. El dispositiu registra de manera contínua la posició del vehicle i calcula exactament els quilòmetres recorreguts per la xarxa viària. No requereix pòrtics ni barreres a cada tram i permet un peatge altament modulable: calcula la tarifa en funció del pes del vehicle, la xarxa utilitzada, l'hora/congestió i el nivell d'emissions de CO2. S’aplica als Països Baixos, Alemanya i alguns altres països per a vehicles pesants.
5. Xarxa gratuïta: finançament públic general)
Funcionament: l'ús de la xarxa d'alta capacitat és gratuït directament per a l'usuari i el manteniment de les carreteres es finança amb el pressupost públic. S’aplica per a turismes a Alemanya, Països Baixos i Bèlgica i, de manera general, en països com Luxemburg, Finlàndia, Regne Unit i bona part de l’estat espanyol.
La seguretat viària, una condició
Més enllà de les característiques tècniques, Ramon Lamiel, en declaracions a l'ACN, ha situat la seguretat viària com una de les principals premisses que hauria de tenir en compte qualsevol futur sistema de pagament per ús. En aquest sentit, ha remarcat que “la sinistralitat no es pot incrementar” i ha defensat que l’alliberament dels peatges ha contribuït a reduir-la.
El director ha advertit que un eventual pagament a les vies d’alta capacitat podria provocar que part del trànsit es desviés cap a carreteres convencionals, amb més risc d’accidents. “Si van a les vies convencionals es poden incrementar els sinistres i, per tant, això no és desitjable”, ha afirmat.
Una altra de les premisses que ha posat sobre la taula és evitar que el pagament generi desequilibris entre diferents corredors viaris. Lamiel ha posat l’exemple d’un eventual peatge a l’eix atlàntic mentre l’eix mediterrani en quedés lliure. Això podria provocar “un transvasament de trànsit de camions i també de vehicles lleugers”.
