Quan es parla de Barcelona i l’estiu, sovint sorgeix la imatge de turistes a la Barceloneta o a la Sagrada Família. Imatges plenes de gent comprant a les botigues de souvenirs i turistes pujant al Tibidabo. Això és Barcelona, sí, però només una part. Ja ho diu la propietària del bar Barrigó de Nou Barris, la Lorena Fiorda: “La gent busca la platja i en aquest barri no en tenim, per això el nostre client és local”. 

Barcelona no només és bona quan la bossa sona, sinó que sempre és bona i té llocs allunyats de la vida tumultuosa que ofereixen més tranquil·litat i benestar. És el cas del petit bar Barrigó, de tan sols quatre taules acompanyades d’una barra de bar on els clients poden seure i parlar amb les propietàries: la Noelia i la Lorena. Les dues germanes d’un petit poble de l’Argentina han fet del seu negoci un bar creatiu i modern en un dels barris més populars de la ciutat. També, compta amb una terrassa que suma cinc taules més. La mida d’un local, però, no defineix l’experiència que ofereix. “La Barcelona d’estiu també té barris, gent treballadora que fa vida normal, gent que aixeca la persiana cada dia”, reflexiona. Això també és Barcelona, encara que sigui oblidada. 

Malgrat que la globalització, el turisme i la gentrificació també han arribat a Nou Barris, encara conserven espais lliures d’expats i de cafeteries d’especialitat: “Aquí ens coneixem tots”, celebra la Lorena. L’ecosistema comercial contrasta amb el del centre de la ciutat, sense locals de grans cadenes amb preus desorbitats i sense treballadors obligats a parlar en anglès.

La Lorena i la Noelia porten tres anys al capdavant del bar Barrigó i la proximitat amb els veïns i el caràcter proper i obert fa que es mantingui l’essència familiar dels barris. Fins i tot, a l’estiu. “El nostre client és de barri. La gent ens estima molt i nosaltres estimem molt a la nostra gent. Som com una família", diu la Lorena. És a dir, clients de sempre demanant el de sempre. Senyors grans a la barra solucionant el país. Pares i mares prenent un cafè després de deixar els nens al casal. En definitiva, gent normal fent coses normals. Humans fent d’humans.

Al bar Barrigó els agrada pensar que representen la Barcelona autèntica que no surt a les guies de viatges. La que viu l’estiu a l’ombra dels grans monuments, entre persianes que s'aixequen cada matí, places que resisteixen el pas del temps i barris que, malgrat els canvis, encara conserven una manera pròpia d'entendre la ciutat. Sense grans titulars, sense cues infinites, sense saturació. Ple de petites rutines i comerços de proximitat amb veïns que es coneixen pel nom. La propietària posa èmfasi en el fet que “aquí tothom es coneix”. “La nostra essència és la gent”, reitera. 

En relació amb el turisme, la Lorena assegura que no n’hi ha massa. De totes maneres, sí que ha percebut un canvi relacionat amb l’arribada d’estrangers: “El que veig més és gent de parla anglesa que ha vingut a viure aquí i locals del centre que venen atrets per l’essència que comentava”. 

Tot i aquest fenomen, la Lorena explica que gairebé mai ha hagut de canviar de llengua i que, el més habitual és parlar català o castellà. Així i tot, sí que s’ha trobat amb situacions en què s’ha vist obligada a parlar anglès: “La gent estrangera no parla ni català ni castellà, només anglès. Llavors, sí o sí has de parlar-lo i si no el parles doncs d’alguna manera t’has de fer entendre”. 

Altrament, la Lorena s’ha mostrat completament integrada, també en l’àmbit de la llengua: “M’encanten les llengües. La meva parella és catalana i m’esforço sempre per parlar el català”. D’aquesta manera, la Lorena es mostra contenta amb la vida de barri i agraïda al client i al veïnat. 

Locals com el bar Barrigó demostren que la dolçor de beure un cafè parlant amb la propietària del bar; saludar el client que entra perquè és veí de la germana o anar a esmorzar amb els amics, que també coneixen la Lorena i la Noelia, continua sent el millor escenari per a l’ésser humà: la quotidianitat i la senzillesa de la vida normal. Sense luxes. Sense sorolls. Amb la gent de sempre, fent el de sempre.