Si hi ha una data que ha marcat la història universal moderna és l'atemptat de l'11-S a Nova York. Que dos avions impactessin l'any 2001 contra les Torres Bessones, centre neuràlgic de les finances estatunidenques, enmig d'un tens -i històric- conflicte entre els Estats Units i els països de l'Orient Mitjà, com l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran o l'Aràbia Saudita, va desplegar tota una maquinària de creació de teories conspiranoiques, algunes de les quals, encara ressonen en cada aniversari dels atemptats.
La Comissió Nacional de l'11-S va donar una versió oficial dels fets en què es negava que els Estats Units tingueren coneixement de l'atac i es responsabilitzava al grup terrorista Al-Qaeda del segrest dels quatre avions comercials i dels impactes posteriors. Però algunes organitzacions socials emmarcades en el Moviment per la veritat de l'11-S van oferir explicacions alternatives sobre allò que es va convertir en un trauma internacional amb gairebé tres mil morts i 25.000 ferits. Repassem algunes de les teories més famoses sobre com es va produir l'atac i qui el va provocar.
La demolició controlada de les torres
Els defensors d'aquesta teoria afirmen que les Torres Bessones no van caure per l'impacte dels dos avions, sinó que va ser una explosió controlada a dins dels edificis pel mateix govern estatunidenc la que va ser capaç de fondre l'acer amb què estaven construïts els dos gratacels. Aquesta teoria assegura que els explosius que es van col·locar a dins de les dues torres estaven fets amb un material especial anomenat termita, una mescla d'òxid fèrric i alumini capaç de desfer l'acer de les columnes.
Tot i això, l'informe científic del National Institute of Standards and Technology (NIST) va determinar que els impactes dels avions sí que van ser capaços de fer caure les Torres Bessones perquè el foc causat per l'impacte va aconseguir debilitar l'estructura d'acer dels edificis.
L'edifici proper que va caure sense rebre impactes
Una altra de les teories sobre l'atemptat que intenta demostrar que les torres no van caure per l'impacte dels avions es basa en l'esfondrament de l'edifici 7 World Trade Center, un gratacel de 47 plantes situat al costat de les Torres Bessones que allotjava oficines de la CIA, el Departament de Defensa dels Estats Units i l’Oficina de Gestió d’Emergències. L'edifici es va enfonsar hores després de les Torres Bessones, tot i que cap avió hi va impactar ni va ser objecte d’un atac directe.
Aquest fet, que va ser gravat en un directe de la televisió estatunidenca, va reforçar la teoria que l'atac va ser programat i executat a través d'explosions internes. De nou, però, la investigació del NIST, publicada el 2008, va determinar que l’esfondrament es va produir a conseqüència d’incendis intensos i sense control que es van prolongar durant gairebé set hores i que van afectar el 7 World Trade Center.
No era un avió, sinó un míssil del Pentàgon
L'atemptat va ser gravat per diverses càmeres i aquest fet va donar curs a la imaginació de moltes persones que, en la cerca del motiu que havia provocat els atacs, van veure en el mateix govern dels Estats Units una resposta clara. Aquesta teoria conspiranoica defensa que un dels quatre avions que van ser segrestats aquell dia, l'American Airlines 77, i que es va estavellar contra la façana oest del Pentàgon, no era un avió, sinó un míssil llançat pel mateix govern estatunidenc per justificar, a posteriori, les guerres de l’Afganistan i l’Iraq en nom de la "seguretat nacional" i contra el terrorisme.
A més, aquesta teoria se sustenta en els danys visibles a la façana del Pentàgon, que, segons argumenten, serien massa petits per correspondre a un avió comercial i, per tant, s'atribueixen a un míssil. Tanmateix, la investigació oficial estableix que el vol 77 es va estavellar contra la façana oest del Pentàgon a les 9.37 hores i la Comissió de l’11-S documenta que van morir les 64 persones que viatjaven a bord i 125 persones que es trobaven a l’interior de l’edifici.
El quart avió dels atemptats que no es va estavellar
El cas del vol United 93 és un altre dels episodis de l’11-S envoltats de teories de la conspiració. Segons la investigació oficial, els passatgers de l’avió es van revoltar contra els segrestadors després de conèixer, a través de trucades telefòniques, que altres avions havien estat utilitzats en els atemptats. La lluita per recuperar el control de la cabina va acabar amb l’avió estavellant-se en un camp prop de Shanksville, a Pennsilvània, a les 10.03 hores, abans d’arribar al seu objectiu que, segons la Comissió de l’11-S, eren el Capitoli o la Casa Blanca.
Tot i que aquesta és la versió oficial, una de les teories conspiranoiques sobre els atemptats defensa que aquest vol segrestat va ser abatut per avions de combat nord-americans abans d’arribar a Washington. Tanmateix, la Comissió de l’11-S assenyala que els caces no van localitzar l’avió i, quan l’exèrcit va rebre l’avís sobre el vol, aquest ja s’havia estavellat.
Cap jueu mort als atemptats
Una altra teoria de la conspiració assegura que cap persona jueva va morir en els atemptats de l’11 de setembre perquè l'Israel els va avisar abans que es produís l'atac. Aquesta suposada explicació sosté que el govern israelià hauria organitzat els atemptats amb l’objectiu d’impulsar els Estats Units a atacar els seus enemics a l’Orient Mitjà per interessos militars, econòmics i polítics.
Segons aquesta versió, uns 4.000 treballadors jueus del World Trade Center haurien rebut un avís previ perquè aquell dia no acudissin a la feina. Però les dades contradiuen aquesta teoria, ja que, de les 2.071 persones que treballaven a les Torres Bessones i que van morir l’11 de setembre, entre 270 i 400 eren jueves.
