Grace Mausser, 31 anys, és graduada en Relacions Internacionals i Negocis i Economia per la Universitat George Washington. Copresidenta de Demòcrates Socialistes d’Amèrica (DSA) a la ciutat de Nova York, un dels grups organitzats més a l’esquerra del Partit Demòcrata dels Estats Units. Mausser és una activista reconeguda que ha treballat en moltes campanyes electorals a Nova York. Va estar a la sala de màquines de la campanya exitosa de Zhoran Mamdani per guanyar l’alcaldia. Hi conversem durant les jornades de la Universitat Progressista d’Estiu a Catalunya (UPEC) que s’han celebrat a Barcelona.
Vostè és una experta en campanyes electorals. I campanyes electorals difícils. Com van superar rivals tan poderosos com Andrew Cuomo? Com van guanyar?
Nosaltres teníem una base de suport ben engreixada des de molt abans de la victòria de Mamdani. Quan comencem la campanya, la tardor del 2024, ja teníem centenars de persones que estaven participant en les nostres tasques, d’abans de la segona elecció de Donald Trump. I quan Cuomo va perdre les primàries demòcrates i va optar malgrat això presentar-se, però ja no com a demòcrata, es va convertir en un candidat molt més feble. Però nosaltres havíem creat ja unes condicions prèvies a base d’organització i entusiasme.
El porta a porta va ser una de les claus de la seva victòria?
Sí! Vam trucar a un milió i mig de portes i vam fer més de dos milions de trucades telefòniques. No hi ha res que substitueixi el parlar directament a la gent. Parlem molt de les xarxes socials, dels anuncis publicitaris, però el contacte directe amb la gent és fonamental i cap altre candidat tenia aquesta capacitat de fer-ho.
Aquest dimarts, els Demòcrates Socialistes acaben de guanyar tres eleccions primàries a Nova York enfront demòcrates considerats més moderats. Però amb candidats molt a l’esquerra, sabran conquerir una majoria d’electors el novembre?
Estem parlant de circumscripcions molt demòcrates on gairebé sempre guanyem. En alguna fins i tot no hi haurà contrincant republicà. La nostra estratègia a Nova York és presentar-nos en llocs que són clarament demòcrates. Ens centrem en els llocs que són més segurs.
Però, aleshores, com s’ho faran en els estats decisius, els que donen les victòries nacionals? Com triomfaran a Montana, Alabama o Arizona? Allí no té més possibilitats un Joe Biden que una Ocasio-Cortez?
Crec que podem guanyar en aquests altres llocs, però és cert que encara ho hem de demostrar. Hi ha exemples que van en aquesta direcció. A Maine hi ha un candidat, Graham Platner, molt d’esquerres, enfront la republicana Susan Collins.
- Grace Mausser, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Sí. Platner va començar fort, però les enquestes mostren dificultats per imposar-se a una republicana moderada com Collins.
Hi ha indicadors que Alexandra Ocasio-Cortez és molt popular en llocs més conservadors. I recordem que Bernie Sanders va guanyar les primàries demòcrates de Nevada el 2020. Els nostres candidats són capaços de mobilitzar i portar molta gent en mítings en llocs tan republicans com Arizona i Montana. Ho haurem de demostrar, però crec que un candidat socialista a les properes eleccions presidencials podria guanyar.
Hi ha un element a tenir en compte: les enquestes no estan sent capaces de captar les noves tendències de vot, especialment en els districtes on apareixen candidats socialistes. A les eleccions de Nova York del 2025, els sondejos van infravalorar la tendència favorable a Mamdani perquè, en general, no avaluen prou el vot dels joves i de la gent que vota per primera vegada.
Permeti que insisteixi en una cosa sobre els demòcrates moderats. He llegit alguna entrevista que li han fet i es mostra molt triomfalista a l’hora de competir. Però un cop han vençut, això genera ferides. Com s’ho fan per preservar les relacions amb la resta dels demòcrates?
Ho fem amb respecte. Hi ha alguns demòcrates moderats que ens veuen com a persones poc serioses a l’hora de governar. Però el cert és que volem governar i tenim idees, i alhora som conscients que necessitem fer compromisos i treballar amb demòcrates que no són socialistes. Tenim experiència en això. Des del 2019 teníem un diputat a l’Assemblea de Nova York. Estava en minoria, però va agafar experiència.
Alguns demòcrates ens temen per la manera en què anem a l’ofensiva per guanyar les primàries, però després se sorprenen per la capacitat que tenim de treballar junts. No som un vot de protesta. Som igual de seriosos a l’hora de guanyar com després a l’hora de governar.
Ha parlat de les presidencials del 2028. Té un candidat clar?
Sí, espero que Alexandra Ocasio-Cortez es presenti. És la candidata socialista que té més perfil, capacitat i potència per presentar-se.
Dissabte és 4 de juliol. S’imaginava que els 250 anys de la Declaració d’Independència dels Estats Units estarien presidits per un individu com Donald Trump?
Està sent una commemoració molt divisòria. Trump no ha fet que sigui una celebració de tothom i, miri, jo mateixa estic aquí.
- Grace Mausser, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Què pensarien els Benjamin Franklin o Thomas Jefferson d’un personatge com Trump?
Bé, tampoc és que Thomas Jefferson m’agradi massa… És sorprenent com Trump utilitza tots els esdeveniments prioritzant-se a ell mateix sense ni tan sols aparentar que té cap mena de simpatia per la gent que no el vota.
D’alguna manera, la fotografia d’algú com Trump presidint els 250 anys de la independència és molt simbòlica.
Sí, simbolitza un moment de certa decadència dels Estats Units. Una de les raons per les quals Trump va triomfar és per ser molt americà en el pitjor sentit de ser americà. És a dir, l’America First, l’egoisme, el consumisme.
La sentència del Tribunal Suprem rebutjant la pretensió de Trump d’acabar amb la ciutadania per naixement és una gran victòria pels progressistes i liberals?
No és una derrota, però em costa de veure-ho com una gran victòria perquè el Suprem no ha millorat res. Tan sols ha impedit que la situació s’agreugés. I, en general, el Suprem està molt trencat. El sol fet que un president hagi arribat a poder infringir la Constitució i quasi eliminar el dret de ciutadania per naixement ja és molt fastigós.
Hi ha les eleccions de midterm el novembre. Creu que el trumpisme està perdent o veu el futur més incert?
Trump o el trumpisme?
El trumpisme.
Crec que els demòcrates guanyaran la Cambra de Representants. El Senat està més difícil. Si guanyen la Cambra per un marge gran, això generarà entusiasme de cara a les eleccions del 2028. I si els demòcrates no guanyen el 2028, ja no sé ni si haurà eleccions el 2032. Dependrà de com els demòcrates es posicionin enfront Trump. Nosaltres volem aconseguir que el Partit Demòcrata lluiti més fort contra el feixisme. I esperem que les victòries dels socialistes arrosseguin el partit a una línia més clara. Fins ara no ho han fet.
Com està l’ambient a casa seva? Ho dic perquè tinc entès que la seva mare és també una demòcrata socialista, però el seu pare és republicà.
Som de Texas. La meva mare és de DSA i sí, el meu pare és republicà. Tota la família del meu pare és republicana. No són persones que es posin gorres del moviment MAGA ni són feixistes, però voten Trump. Per tant, són part del problema… Però precisament gràcies a això he pogut entendre millor com es pot construir un moviment polític més enllà de Nova York i més enllà dels demòcrates.
El meu pare ha tingut molts problemes amb les assegurances sanitàries, gairebé s’ha arruïnat, i això m’ha permès parlar molt amb ell de temes materials i trobem un espai d’entesa. La meva àvia va viure els darrers anys en una residència i depenia del programa Medicare, que és federal. El meu pare sap de què va això.
No sé si segueix la política espanyola, però ara mateix és molt possible que en uns meos hi haurà eleccions i la majoria d’enquestes apunta a una majoria de PP-Vox. S’atreviria a donar algun consell per als progressistes de l’estat espanyol?
Bé, el primer ministre espanyol és molt popular a tot el món. No conec bé com ho estan fent els partits d’aquí, però diria el que he dit abans. Per nosaltres, trucar directament a les portes i parlar directament amb la gent és més important que qualsevol altra cosa. Més que utilitzar les xarxes socials. Parlar amb la gent és el que més ajuda a que vagin a votar i fa els partits més forts. M’agradaria que Pedro Sánchez insistís més en totes les mesures que ajuden a la gent, com incrementar més el salari mínim.
