Benjamin Netanyahu va convocar eleccions per al pròxim mes d’octubre. No li quedava més remei, encara que és prou intel·ligent per saber que les possibilitats de guanyar-les podrien començar a ser minses. O que guanyar els comicis molt probablement no es traduirà en tornar a ser primer ministre d’Israel. La suma dels blocs decidirà amb els resultats sobre la taula.
Des del mes de juny, els sondejos mantenen el seu partit, el Likud, amb molt bona posició: o quedant primer o segon. L’altra formació favorita és la de Gadi Eisenkot, Yashar (que voldria dir recte o honest). Eisenkot és un líder sionista de centre i excap de les Forces Armades d’Israel (ja en temps de Netanyahu de primer ministre) i que en els darrers anys ja ha estat un actiu rellevant de la política del país.
No és casualitat que un país en guerra constant esculli de líders polítics a exmilitars. És el cas d’Eisenkot, però també el del líder d’esquerres de Demòcrates, Yair Golan, general a la reserva i exnúmero dos de l’exèrcit. O el del general i exministre Benny Gantz que podria desaparèixer de la Knesset (el parlament israelià) perquè els seus votants se’n van amb el seu antic soci Eisenkot.
Des de finals de 2023 s’havia disparat la intenció de vot per Unitat Nacional, l’organització liderada per aquests dos militars que volien ser l’alternativa de Netanyahu des de posicions una mica més centristes. El guanyador ara és Eisenkot amb el seu propi partit i pot ser que aconsegueixi consolidar una certa posició de candidat útil que aglutini votants anti-Netanyahu o, més concretament, contraris a la coalició actual de Netanyahu amb els ultres (ultradretans-ultranacionalistes i ultrareligiosos).
Amb quatre dècades treballant a les Forces Armades, Gadi Eisenkot és un home que transmet senzillesa i humilitat, però també la gravitas de la responsabilitat. Una gravitas molt comuna en la manera de ser dels israelians tradicionals. Eisenkot té la pinta de ser un cap de família hebreu ben normal, un botiguer feixuc de la Jerusalem vella, però és un militar i també ha demostrat ser un polític. No sap somriure per a les fotografies, perquè mai ha tingut gaires motius per fer-ho; i menys des de la darrera onada de guerres que viu el país on va perdre un fill (en una operació de rescat de dos cadàvers d’ostatges del 7 d’octubre) i dos nebots.
- Gadi Eisenkot lidera una opció menys radical que la de Netanyahu i va liderar les forces armades
- Tomer Neuberg / Jna Press / EP
Eisenkot compta amb suports importants. Destacades cares de l’administració Netanyahu s’han sumat a la seva causa (els màxims responsables tècnics del Pressupost i del Servei d’Intel·ligència), un excap de gabinet del mateix Netanyahu, alguns polítics provinents de l’antic Partit Laborista o un destacat exministre de dretes.
És un bon candidat per pescar a les xarxes de Netanyahu. El votant mitjà del Likud es pot sentir còmode votant a Eisenkot. Abans podien haver optat per l’exprimer ministre liberal-conservador Naftali Bennett, que els primers sondejos el posicionaven bé i va ser ben valorat com a primer ministre. Bennett, a més, té quelcom que defineix bastant el país: una barreja d’innovació pròpia de Tel Aviv (és un empresari de les noves tecnologies) i de la tradició de Jerusalem (no és un ortodox clàssic, però és un partidari de les tradicions i per resumir-ho podríem dir que va més amb quipà que Netanyahu).
- El líder de l`oposició, Yair Lapid, i el primer ministre Netanyahu
- DPA / EP
Però l’aliança de centreesquerra de Bennet amb el seu antic soci de govern i també primer ministre, Yair Lapid, li ha fet perdre votants de dretes. Eisenkot va rebutjar sumar amb Bennet i Lapid en una gran coalició electoral; creia que sol tenia més opcions. Però sap perfectament que si poden treure a Netanyahu del poder serà sumant plegats un gran acord de centre que vagi de l’esquerra a la centredreta que ell i Bennet poden representar, sumant també a la formació liberal-dretana de l’històric Avigdor Lieberman, que ha sabut anar captant alguns votants dretans decebuts amb Netanyahu, alhora que comptant amb el seu tradicional sac de votants de russo-descendents.
Amb tots ells, el país hebreu pot trobar una alternativa a aquesta llarga etapa de deriva del govern Netanyahu, però l’alta fragmentació política va sempre carregada d’incerteses.
