A quatre dies de la celebració dels 250 anys de la Declaració d’Independència dels Estats Units, el Tribunal Suprem ha donat a Donald Trump una de les pitjors garrotades del seu mandat: rebutjar el seu intent de treure als nascuts al país el seu dret a la ciutadania nord-americana. El primer dia de la seva segona presidència, Trump va emetre una ordre que impedia que els nens nascuts de pares indocumentats o residència temporal poguessin accedir a la ciutadania. Això afectava de ple molts immigrants en una nació que, 250 anys després, continua definint-se com un país d’acollida.

És la catorzena esmena de la Constitució, aprovada el 1868, la que protegeix el dret a ser nord-americà per tot aquell nascut al país. Ha estat el president del Suprem, John Roberts, qui ha escrit la sentència, que diu entre altres coses: “La ciutadania era aleshores i és ara el dret a tenir drets, a participar de la nostra comunitat política per tota persona nascuda lliure en aquesta terra. Era una promesa. Avui continuem complint aquella promesa”.

Els sis magistrats que han fet valer la seva posició són tres considerats conservadors, el president John Roberts, Amy Coney Barrett i Bret Kavanaugh (designats per Trump en la seva primera presidència), i els tres progressistes, Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanjo Brown Johnson. Han fet costat a l’Administració Trump Neil Gorsuch i els dos jutges més ultres, Samuel Alito i Clarence Thomas.

La decisió és un cop molt fort contra les pretensions racistes de Trump. La majoria qualificada que s’ha format entorn Roberts també és un senyal que les posicions del president topen de ple no només amb l’Amèrica liberal, sinó també amb sensibles sectors moderats que rebutgen l’extremisme de l’autoritari mandatari. La sentència, però, és també tot una lliçó d’història i valors nord-americans que els magistrats s’han permès de donar a l’ignorant que viu a la Casa Blanca, precisament quan els Estats units celebren els 250 anys d’una gran promesa.