L’acusació formal del govern alemany a Rússia per l’intent d’atemptat contra l’aeroport de Leipzig amb un dron ha suposat un canvi de magnitud en la situació de tensió entre Moscou i la Unió Europea. El dron, amb explosius i un mecanisme de detonació, va ser detectat el 4 d’agost. L’executiu de Friedrich Merz va anunciar fa uns dies un seguit de sancions a Rússia.
De moment, el govern alemany ha clausurat la Casa Rússia de la capital alemanya, un suposat centre cultural, i es volen endurir els controls d’entrada de personal rus, però s’han aixecat crítiques per la suavitat de les sancions. Berlín va amb peus de plom, mentre s’estén un clima prebèl·lic en alguns sectors de les elits europees. Hi ha un risc real de conflicte armat entre la UE i la Rússia de Putin? Que ens ho aclareixin els experts.
"Risc reduït" de guerra convencional
Un dels especialistes en Rússia i l’espai exsoviètic és Abel Riu, president del centre d’anàlisi Catalonia Global Institute. Riu es mostra contundent al considerar un "risc reduït" de guerra convencional. "Bàsicament perquè no interessa ningú. Cap govern dels actuals es pot permetre el cost d’un conflicte així, que en cas d’estendre’s a l’OTAN implicaria quatre potències nuclears: els Estats Units, Rússia, el Regne Unit i França", assenyala.
Destaca que el país governat amb mà de ferro per Vladímir Putin tampoc té motivació per anar a una guerra oberta: "El risc d’una escalada nuclear, amb una destrucció mútua assegurada, és massa gran. I si parlem de guerra convencional, el potencial de Rússia és clarament inferior al conjunt dels països de l’OTAN. Els plans de Putin no passen per aquí, passen per intentar avançar en el front del Donbass, que li està costant enormement”.
Intensificació del conflicte
Però aquesta limitació d’un horitzó de guerra generalitzada no vol dir que la situació bèl·lica a Ucraïna millori. Al contrari. Des de l’inici de la invasió russa, el febrer del 2022, cada pocs mesos ha semblat que una de les dues parts tenia la iniciativa. Si durant la primavera Ucraïna va poder colpejar amb drons instal·lacions sensibles russes, generant per primer cop angoixa a la població de Moscou, aquest estiu el desenvolupament de la indústria militar russa ha contraatacat.
"Estem en una intensificació del conflicte, amb una Rússia més forta en drons i míssils, i amb capacitat d’afectar la rereguarda i les cadenes de subministrament. Fins al punt que comencen a haver dificultats de subministrament als comerços de les ciutats. Un indici del que pot venir els mesos d’hivern", indica Riu. Alhora, cada cop és més evident el suport de la indústria militar europea a Kíiv, amb l’extensió d’acords bilaterals per contribuir a l’esforç ucraïnès.
La periodista Pilar Bonet, excorresponsal d'El País a Moscou durant més de 30 anys, no veu l’escenari d’un atac de l’exèrcit rus a un país de l’OTAN, però tampoc es fa il·lusions: "Ja estem en conflicte amb Rússia. Hi estem, de fet, des del moment de la invasió, però ara hi ha una escalada en sabotatges i guerra híbrida. I cal apuntar que, a diferència del que feia abans, ara Rússia ho fa d’una manera demostrativa, sense amagar-se gaire".
Bonet subratlla l’ambigüitat amb què Moscou es refereix al poder nuclear i el fet que juga calculadament amb la incògnita dels seus moviments futurs: "Això genera més incertesa. Un exemple concret el donaven fa uns dies dues anàlisis de The Economist; una que afirmava que Putin mai recorreria a l’arma nuclear i una altra que apuntava a aquesta possibilitat en cas que el dictador rus se sentís acorralat".
"A Putin se li acaba el temps"
Llibert Ferri és un dels periodistes que millor coneix Rússia i la figura de Putin. Va ser corresponsal de TV3 a Moscou i és autor del llibre Putin ens observa. En conversa amb Nació, Ferri rebutja la mirada apocalíptica sobre els perills que poden venir: "Ha perdut la guerra amb Ucraïna, que realment volia ser una operació especial perquè creia que seria breu i es plantaria en pocs dies a Kíiv. Busca un èxit diplomàtic, com podria ser que es reconegués que Crimea és russa o l’annexió del Donbass. Però no pot anar més enllà. A Putin se li acaba el temps".
Ferri coincideix amb Timothy Garton Ash, l’historiador britànic que coneix profundament Rússia: "Ell està segur que el líder rus està passant el pitjor moment del seu mandat". L’excorresponsal recorda que hi ha eleccions al país, entre el 18 i el 20 de setembre, per renovar la Duma, el legislatiu rus. Eleccions sense emoció, sens dubte, però que en tot cas poden ser un termòmetre de la mobilització que pot generar el règim.
500 atacs "híbrids"
Hi ha cert consens entre els experts al posar en dubte que entre els moviments futurs de Putin hi hagi obrir un nou front de guerra. Però tots apunten a més conflicte amb Rússia. Riu recorda que en els darrers quatre anys s’han incrementat els atacs híbrids (sabotatges, assassinats polítics, ciberatacs) i que algun informe de seguretat els xifra en prop de 500, amb l’objectiu de castigar els aliats d’Ucraïna i influir en l’opinió pública contra el cost de l’ajuda a Kíiv. Entre aquestes accions hi va haver l’atac al centre de gestió de preses d’aigua a Noruega, que va alliberar milions de litres.
Riu es refereix a les incògnites del conflicte: "No sabem com s’aplicaria l’article 5 de l’OTAN que obliga els aliats a ajudar un país atacat ni el paper que jugarien els Estats Units de Donald Trump en un cas així". L’única certesa pels temps immediats l’assenyala Pilar Bonet: "El que sí que sabem és que veurem moltes més persones en un taüt".
