El negoci immobiliari va molt més enllà dels habitatges i impregna també altres mercats, com el de les oficines, els aparcaments o els locals comercials. A una ciutat com Barcelona això es fa encara més evident i els darrers anys ha permès veure un canvi substancial. Segons les dades disponibles del cadastre, que van des del 2018 al 2026, en vuit anys s'han gairebé multiplicat per dos les propietats de la capital catalana que estan en mans d'una persona física no espanyola o d'una empresa de capital o origen estranger. S'ha passat de les 37.902 a les 67.800 en menys d'una dècada (+79%).
Les dades treballades per Nació parteixen de la informació primària del cadastre i d'un treball posterior de l'Ajuntament de Barcelona, però tenen certes limitacions: representen els immobles que tenen com a propietari una persona física estrangera -l'opció més comuna-, una societat que té la seu social a un altre estat o una branca empresarial o oficina permanent a Espanya d'una entitat estrangera. Ara bé, aquest registre deixa fora les companyies que tenen seu al territori espanyol, però que, per exemple, poden tenir un capital majoritàriament estranger o estar controlades per fons internacionals.
Tot plegat fa que de l'1,47 milions de pisos, cases, aparcaments, locals i oficines que hi ha actualment a la capital catalana, el cadastre assenyali que la part que està en mans estrangeres sigui un 4,6% del total. Tanmateix, el 2018 aquest percentatge era del 2,7%.
Els barris marítims (o pròxims), els líders en propietat estrangera
Per barris, les estadístiques deixen clar que hi ha zones on s'ha alimentat amb més força l'arribada de capital estranger amb alt poder adquisitiu, mentre que en altres punts de la ciutat el que predomina és la inversió de persones estrangeres amb rendes més baixes però amb suficients diners per poder comprar un immoble. Així, els tres barris amb més presència relativa de titularitats estrangeres són Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (14%), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (12%) i la Barceloneta (11%).
A continuació en la classificació, emergeixen zones amb realitats molt diferents, com el Raval (11%), el Besòs i el Maresme (11%), el Poble-sec (10%), el Gòtic (10%), el Poblenou (9%), Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (9%) i Pedralbes (7%). Les dades inclouen l'habitatge, que s'endú més de la meitat de la representació dels immobles, però van molt més enllà. Això permet una fotografia més completa, però alhora no permet discernir si l'interès immobiliari dels estrangers en alguns barris va més abocat als pisos o a l'entorn comercial.
L'augment de la propietat, més alt que el de la població estrangera
Ara bé, del que sí que s'allunyen aquestes dades és de la interpretació que diu que les propietats estrangeres creixen en la mateixa mesura que creix la població estrangera als barris. Si bé totes dues estadístiques han crescut amb força els darrers anys, les intensitats són diferents i els patrons territorials deixen veure que no hi ha una correlació. Així, en el període 2018-2026, la població de nacionalitat estrangera ha crescut un 53% en el conjunt de la ciutat, lluny del 79% de l'augment del registres cadastrals amb vincles amb l'estranger.
Si s'analitza per districtes, a més, s'aprecia com hi ha zones on la pujada dels dos percentatges -el de propietats en mans estrangeres i el de població estrangera- és molt similar, com passa a les Corts, però que majoritàriament les diferències són pronunciades, amb un lideratge clar del creixement de les titularitats cadastrals en mans de persones o societats estrangeres. En un sol districte fins i tot es produeix una realitat inversa a la resta de la ciutat: a Sarrià-Sant Gervasi ha crescut amb més força els ciutadans sense nacionalitat espanyola (+56%) que els immobles en mans estrangers (+45%).
Amb més detall, els barris on més ha crescut la pertinença estrangera dels habitatges, els aparcaments, els locals o les oficines en xifres absolutes és la Dreta de l'Eixample (3.295 titularitats el 2026, quan fa vuit anys n'hi havia 1.872), el Poblenou, on s'han passat de 1.739 immobles a 3.065, i el Raval, que n'ha sumat 1.272 i arriba als 3.716.
Tot plegat concorda, també, amb una altra dada més explicada, que és la que detalla les compravendes d'habitatge que es van fent a la ciutat per nacionalitat. En aquest sentit, l'Ajuntament publica dades específiques sobre el mercat residencial i assenyala que els darrers anys ha anat augmentant també la part dels compradors estrangers: si abans del 2022 s'apropaven al 20% de les operacions però no el superaven mai, des del 2023 ja ocupen el 25% de les adquisicions de pisos. En alguns casos, com el barri de la Barceloneta, els estrangers han arribat a protagonitzar la meitat (49,6%) de les compres d'habitatges.
Regulacions pendents d'aclarir
Mentrestant, Catalunya té pendent aclarir si farà un pas endavant en la regulació de la compra d'habitatges, amb l'anomenada lluita contra les adquisicions especulatives. De moment, el Govern de Salvador Illa i els seus socis d'esquerres semblen estar-hi d'acord, però encara falta la concreció i la votació al Parlament. A banda, a l'estat espanyol, l'executiu de Pedro Sánchez va arribar a proposar la limitació de la compra d'habitatges als estrangers de fora de la Unió Europea (UE). De moment, però, tot es mou en el terreny dels anuncis.
