Qui tingui interès en l'habitatge de protecció oficial a Catalunya -el gran deure pendent i el gran consens de país que les institucions aposten per engreixar a marxes forçades- s'haurà adonat que la fórmula del lloguer és la gran protagonista dels darrers anys. Les polítiques més ambicioses dels últims dos governs de la Generalitat s'han adreçat al mateix objectiu: tant els 10.000 pisos assequibles anunciats per Pere Aragones (ERC) com el Pla 50.000 de Salvador Illa (PSC) han esmentat explícitament la seva vocació de ser projectes íntegrament destinats al lloguer. Ara bé, per què passa això ara? Quin és el punt de partida? Quants pisos de protecció oficial actuals són de lloguer i quants de propietat? El més destacat és que la Generalitat, l'administració competent en habitatge, a hores d'ara no ho sap. És una xifra desconeguda.
Segons les dades oficials, a finals de 2025 hi havia 94.146 habitatges de protecció oficial (HPO) vigents al país. Aquest diari va demanar conèixer quants d'aquests immobles actualment estaven destinats al lloguer, quants funcionaven en règim de propietat i quants estaven destinats a altres fórmules com la cessió d'ús, una modalitat que permet viure en un habitatge a llarg termini sense ser-ne el propietari. D'entrada, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica es va negar a aportar les dades.
Tanmateix, mitjançant una petició d'accés a la informació pública per la via de la transparència, la Generalitat ha detallat a Nació com van ser concebuts inicialment aquests immobles a Catalunya. Així, les dades oficials del Govern apunten que més de la meitat dels pisos protegits del país es van destinar íntegrament a la venda quan es van construir. Són 48.570 llars, que representa el 51,6% dels HPO del país. Una tercera part es va dedicar al lloguer (32%). I els pisos restants (16%) van néixer amb una doble possibilitat: o es venien o s'arrendaven, es permetien les dues modalitats.
Com viu la gent als HPO: una incògnita
Aquesta última tipologia mixta, però, que atorgava més flexibilitat als impulsors de l'habitatge protegit, ha acabat provocant que actualment la Generalitat no sàpiga quins usos tenen els habitatges de protecció oficial, una fórmula residencial pensada per ser vigilada per l'administració. "Amb la normativa actual, les qualificacions mixtes que, en el seu moment es van establir per simplificar el lloguer de pisos amb qualificació de venda (va passar molt durant l’esclat de la bombolla quan els pisos no es venien), no permeten fer la divisió dels HPO per règim de tinença", responen fonts oficials a les preguntes d'aquest diari.
Així, l'executiu català no sap quants dels 14.792 pisos que es van crear sota el paraigua de la fórmula mixa "venda/lloguer" s'estan arrendant actualment i quants tenen famílies vivint-hi amb un títol de propietat. Aquests és un primer inconvenient. Ara bé, hi ha un altre entrebanc per als càlculs: dels prop de 50.000 pisos de protecció oficial que van néixer amb la qualificació inicial de venda, tampoc se sap quina és la xifra d'habitatges que han acabat sent llogats per part dels propietaris (una opció que es permet si es justifica adequadament), apunten fonts del Govern.
La solució, a partir de l'any vinent
Però hi ha una solució en camí, expliquen també des de l'equip de govern de Salvador Illa. "S'està treballant en la integració de diverses fonts de dades per, a partir de l’any vinent, poder accedir a aquesta informació encara no disponible". En teoria, la llei obliga a fer un seguiment intensiu de la tinença de tots els pisos de protecció oficial, però fins ara això no s'ha integrat en una base de dades consultable per al Govern. Ara, en plena emergència habitacional, es pretén aclarir quina realitat hi ha al parc d'habitatge protegit.
Igualment, les dades oficials també aclareixen que dins del 32% d'HPO destinat a lloguer s'inclouen altres modalitats minoritàries, com la cessió d'ús o els allotjaments per a col·lectius amb necessitats residencials especials. En el futur, però, l'executiu català preveu distingir amb més detall les diverses realitats habitacionals del sistema protegit.
El director de l'àrea d'Habitatge i ciutat a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), Jaime Palomera, incideix en què la manca de dades actual "diu molt de com s’ha fet la política d’HPO durant dècades" i assegura que "s’ha pensat sobretot com una successió de promocions, moltes d’elles de venda, i no com la construcció d’un parc assequible que calia conservar, cuidar i gestionar a llarg termini".
No tenir una fotografia totalment nítida del parc d'habitatge protegit complica la presa de decisions, afegeix Palomera: "Una administració que vulgui fer una política seriosa necessita, a banda d’informació de primer nivell sobre el mercat, registres connectats i actualitzats per saber quin parc tenim, quin ús se’n fa, etc. Sense això és molt difícil avaluar les polítiques que s’han fet i planificar les que necessitem".
L'habitatge protegit, un 2,4%
En qualsevol cas, els 94.146 pisos de protecció oficial continuen representant una porció reduïda del total d'habitatges que hi ha a Catalunya: el 2,4%, segons les darreres dades oficials disponibles. Mentre la mitjana de la Unió Europea (UE) s'apropa al 10%, el pla de l'administració catalana és arribar al 15% en vint anys.
Ara bé, l'escenari és desafiant. Aproximadament una tercera part dels habitatges de preu assequible tenien previst perdre la qualificació de protegits durant la pròxima dècada, ja que abans les proteccions tenien caducitat, duraven unes quantes dècades i després es permetia que els habitatges passessin al lliure mercat. Ara, però, a banda que els nous HPO ja fa temps que es fan indefinits, la Generalitat fa temps que busca mecanismes per aturar la sagnia de pisos que perden la protecció oficial. De moment, una reforma de la llei d'habitatge catalana ha fet que els pisos ubicats als municipis declarats zones de mercat residencial tens -on també hi ha la regulació de lloguers- la protecció es vagi prorrogant. Aquest fre a la desaparició del preu assequible es va renovant any a any i, de moment, és una mesura iniciàtica.
