L'Ajuntament de Barcelona estrena un nou observatori, en aquest cas centrat en "Les migracions i el refugi" a la capital catalana. Això permet focalitzar realitats que sovint alguns actors polítics intenten emmetzinar. I el primer estudi del nou observatori municipal ha anat al moll de l'os. La investigació ha regirat nombroses fonts de dades per conèixer millor "les dinàmiques migratòries", "les condicions de vida de les persones estrangeres" i "les transformacions" que el fenomen comporta sobre la ciutat. I entre les conclusions d'aquesta primera anàlisi ha brullat una màxima irrefutable: de mitjana, els estrangers viuen pitjor. D'entrada, cobren menys, però també han de viure més habitualment de lloguer i el sistema de prestacions socials actual redueix molt poc la pobresa de les persones migrants.

L'anàlisi parteix del fet que l'any 2000 les persones nascudes a l'estranger representaven el 5% de la població de Barcelona i que ara això, en plena globalització, s'ha enfilat fins al 31,3% del cens municipal. I què ha comportat això? Segons la comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament, Sonia Fuertes, el que ha suposat, sobretot, és que s'hagin convertit en "el motor demogràfic de la ciutat". A més, respecte a la seva composició, es detecta que el creixement poblacional arriba amb estrangers joves o en edat de treballar, que predominen  entre els 25 i els 39 anys. "Són persones en edat de població activa, amb una clara voluntat de poder-se incorporar a la societat i poder accedir al mercat de treball", rebla Fuertes.

De fet, una de les pistes és que, si es mira per origen i gènere, hi ha més dones migrants en el cas de l'Amèrica del Sud, l'Amèrica Central i el Carib que homes, per assumir sobretot feines en sectors com els de les cures o la neteja, mentre que entre els col·lectius africans o de l'Àsia central, occidental i meridional en destaca la presència d'homes, més presents en el món de la construcció. 

Les grans diferències salarials per origen

Entre les dades exposades, en aquest cas explotades a partir de la Mostra Continuada de Vides Laborals de l'Estat, l'informe assenyala que de mitjana les persones amb nacionalitat estrangera cobren un 21,7% menys que les de nacionalitat espanyola. Això, però, admet variacions diverses. Els estrangers nord-americans cobren fins a un 44,6% més que els autòctons, de mitjana, mentre que aquelles persones asiàtiques (-34,8%), africanes (-31,1%) o de l'Amèrica llatina (-28,3%) obtenen salaris habitualment molt més baixos.

Això té molt a veure amb el tipus de feines que acaben entomant els treballadors estrangers. L'estudi sosté que "el 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres", mentre que "el 47% dels assalariats de l'hostaleria són de nacionalitat estrangera". Pensem en com d'habitual és trobar persones migrants als bars, restaurants, llars o centres sociosanitaris, i com d'excepcional és trobar-los a reunions d'empresaris.

Abocades a uns lloguers disparats

Però no és només que cobrin menys. També han de pagar més habitualment la renda que els imposa un mercat del lloguer disparat pel que fa a preus. L'estudi evidencia la diferència pel que fa a la realitat de l'habitatge. "Un 70,5% [dels estrangers] viuen en habitatges de lloguer, un 16,1% en habitatge de propietat amb pagaments pendents i només un 10,8% resideixen en un habitatge de propietat totalment pagat", assenyala el text, a partir d'enquestes estatals. També sosté que "entre les persones nascudes a l’Estat, un 18,1% viuen en habitatge de lloguer, un 21,6% en un habitatge de propietat que encara estan pagant i un 57% en un habitatge de propietat totalment pagat". 

Això, per a la comissionada de Drets Socials, deixa un altre focus de desigualtat: "Sovint no es contempla prou, però aquestes persones al que accedeixen és a lloguers i això fa que la major part dels ingressos els destinin a poder pagar l'habitatge i els subministraments". La taxa de població que viu en situació de sobrecàrrega (dedicar més del 40% dels ingressos a les despeses de la llar) entre els estrangers és del 42,7%. Gairebé la meitat de totes les persones que van néixer en un altre país van ofegats a final de mes, a Barcelona. Això es redueix substancialment en els casos de llars on només hi ha població autòctona (9,5%), segons l'estudi.

Unes prestacions socials desenfocades

Una de les problemàtiques que es troba aquesta part de la població per resoldre això és el sistema de prestacions socials. Ho mostra amb claredat el fet que abans que l'Estat faci cap transferència social, la taxa de pobresa relativa és del 44,5% per als espanyols i del 44% per als estrangers. Ara bé, després de les pensions de jubilació, les de l'atur i la resta d'ajudes socials, el 39% de la població estrangera continua entrant en la forquilla de la pobresa, mentre que la taxa espanyola es redueix fins al 12,7%. "A la nostra societat, això que funciona [per reduir la pobresa] és el que guarda relació amb rendes de treball, això vol dir l'atur o la jubilació. En canvi, aquestes persones [estrangeres] tenen accés a uns ajuts d'emergència que no són suficients", estableix Sonia Fuertes. 

L'avís és molt similar al que apuntava l'expert José A. Noguera en una entrevista recent a Nació, en què s'alertava de les resistències per rebaixar la pobresa al país si no adaptem les prestacions, les rendes i el seu finançament a les necessitats reals de la població. L'expert és partidari d'incrementar els impostos sobre el patrimoni per assimilar-nos a altres països europeus. Això, però, requereix obrir el meló del règim fiscal, i sempre és una qüestió delicada pel que fa als càlculs polítics. L'alternativa, però, és una societat amb una part rellevant de la població perpètuament pobra, rematava.