Les festes de Nadal evoquen retrobaments, abraçades i taules plenes de converses. Però per a moltes persones amb el sistema immunitari compromès, aquestes dates no són només sinònim de celebració: esdevenen un exercici constant de vigilància, marcat per la por al contagi i per decisions que sovint passen desapercebudes per a la resta de la societat.

Anton Català i Isabel Rovelló, veïns de Molins de Rei, conviuen amb l’esclerosi múltiple i segueixen tractaments immunosupressors que els obliguen a extremar les precaucions. En conversa amb Nació, expliquen com adapten les celebracions de Nadal, quines mesures adopten i de quina manera intenten mantenir l’esperit festiu sense posar en risc la salut.

Català relata que, tot i les dificultats de mobilitat, procura mantenir una vida activa i no renunciar a la quotidianitat. “Encara podem fer moltes coses”, assegura. El principal problema, però, són els contagis: “Sobretot la grip. El tractament ens baixa les defenses i hem d’anar molt amb compte, especialment en espais concorreguts”. I recorda com una infecció aparentment menor, com un problema dental, va acabar derivant en una pneumònia, un episodi que va reforçar la necessitat de no abaixar la guàrdia.

Rovelló va patir el primer brot d’esclerosi múltiple l’any 1994, un punt d’inflexió que va marcar la seva vida. Des de llavors, ha hagut de renunciar a activitats que abans formaven part de la seva rutina. Durant la pandèmia de la Covid, un nou brot la va afectar al cervell, i posteriorment en va patir un altre al tronc. Això l’ha obligat a escoltar constantment el cos i a viure amb una sensació d’alerta permanent sobre què pot fer i què no.

Tots dos coincideixen que la malaltia ha condicionat el seu dia a dia: visites mèdiques freqüents, controls hospitalaris i una atenció constant a qualsevol símptoma. Amb els anys, però, han après a conviure amb aquesta realitat. Segons Català, l’objectiu és “no deixar que l’esclerosi ho ocupi tot”, però assumir que la prudència forma part de la seva vida.

Nadal amb precaucions

Quan arriben les festes, aquesta vigilància es fa encara més present. Aquest Nadal, expliquen, han decidit adaptar les trobades familiars. Menjaran separats dels nets i mantindran una certa distància. “Si algú no es troba bé, hem de ser molt estrictes. És una mesura dura, però necessària”, afirma Català, conscient que aquestes decisions no sempre són fàcils d’explicar.

Rovelló admet que les reunions li generen nervis. Està constantment pendent de l’estat de salut dels altres, especialment de l’Anton. Segons recorda, la recomanació mèdica és clara: evitar el contacte si hi ha qualsevol símptoma, encara que sigui un refredat lleu. El tractament immunosupressor els obliga, diu, a valorar cada situació amb molta cura.

Així, gestos tan habituals com una abraçada, un petó o compartir taula deixen de ser automàtics i es converteixen en decisions conscients. Un equilibri fràgil entre protegir-se i no quedar al marge de la vida familiar.

La preocupació principal és clara: evitar infeccions. Català reconeix que espais tancats i concorreguts, com el tren o el teatre, li generen inseguretat. Rovelló afegeix que qualsevol refredat pot acabar tenint conseqüències greus, i aquesta possibilitat fa que no pugui gaudir del tot de les festes.

Tot i això, remarquen que la por no els paralitza. Continuar veient la família i mantenir certes rutines és també una manera de cuidar-se emocionalment, encara que això impliqui adaptar cada gest: des de fer les compres en hores amb menys gent fins a limitar el contacte físic.

Tradicions adaptades

Malgrat les limitacions, la parella assegura que no han renunciat completament a les tradicions de Nadal. Català explica que el grau d’esclerosi que té li permet mantenir una certa normalitat. Rovelló, en canvi, ha reduït tasques com preparar àpats o organitzar la casa, però destaca el paper clau de la família, que s’hi adapta i els facilita les coses.

Aquesta capacitat d’adaptació també és fruit del fet de compartir la mateixa malaltia. “Sempre anem junts a l’hospital i ens entenem molt bé”, explica Català. Rovelló ho confirma i afegeix que acompanyar-se mútuament els dona calma i seguretat, especialment en moments d’incertesa.

Trobar la il·lusió

Tot i els riscos, la parella procura viure el Nadal amb il·lusió. Català destaca la importància de la família i, sobretot, dels nets, que esdevenen el centre de les celebracions i una font constant de motivació. Ara que tots dos estan jubilats, assegura que poden dedicar més temps a allò que realment importa: compartir moments, encara que siguin més tranquils i adaptats, i gaudir de la companyia sense presses.

Emocionalment, afirmen que aquestes dates no els afecten més que la resta de l’any. Són conscients dels riscos que comporten les trobades socials, però intenten no viure-ho amb angoixa ni deixar que la por marqui cada decisió. Rovelló coincideix que sempre hi ha un cert nerviosisme, però explica que fan un esforç per centrar-se en les coses positives i mantenir l’esperit de les festes.

Per a tots dos, Nadal ja no passa tant per grans celebracions com per la calma, la prudència i els petits gestos. Una manera diferent de viure aquestes dates, marcada per la responsabilitat, però també per la voluntat de continuar compartint, malgrat les limitacions, moments que consideren essencials.