"Estem parlant d'una llei que, en el seu preàmbul, en la seva exposició de motius, arriba a dir barbaritats racistes, com ara que la immigració és un problema i un risc per a la cohesió social. I, evidentment, nosaltres no hi votarem a favor. Hi estem radicalment en contra". Són paraules d'aquest mateix dilluns pronunciades per Pablo Fernández, portaveu de Podem, en referència al veto de la formació a la delegació de competències en immigració pactada entre el PSOE i Junts després de mesos de negociació. Si no hi ha cap sorpresa, el Congrés dels Diputats tombarà la iniciativa. El debat servirà per constatar fins a quin punt la immigració s'ha convertit en un camp de batalla.
Que l'extrema dreta -sigui d'arrel independentista o espanyolista- pugui aplegar fins a 35 escons al Parlament en les pròximes eleccions catalanes, com apuntava aquest diumenge una enquesta de La Vanguardia, denota que la carpeta migratòria és central per a bona part de l'electorat. Tant Aliança Catalana com Vox, amb discursos xenòfobs que vinculen immigració i delinqüència, treuen el nas a les institucions -Sílvia Orriols governa a Ripoll des del 2023 i va posar els peus al Parlament l'any passat-, i obtenen rèdits de situar el frame de debats, com el migratori, que obliguen els partits més sistèmics a posicionar-se. Que Junts insistís tant en la delegació de competències no és casual.
Ja en la campanya del 2024, amb Carles Puigdemont al capdavant, es va posar èmfasi en el repte demogràfic. Feia un any que el seu partit havia optat per no promoure un pacte a la contra que impedís a Orriols ser alcaldessa de Ripoll i, uns mesos més tard, va posicionar-se en contra de desplaçar-la de l'alcaldia amb una moció de censura. Just en aquell moment, Junts estava a punt de tancar l'acord amb el PSOE per la delegació de competències en immigració, una carpeta que el món municipal de la formació -sobretot al Maresme- ha posat sobre la taula. El contingut de la llei que es vota al Congrés és més aviat tècnic, perquè no entra al detall de polítiques migratòries, sinó de marc legal.
Malgrat això, Podem ha escalat en els últims dies el to contra Junts, a qui acusa de promoure lleis "racistes" mentre el partit de Puigdemont acusa la formació fundada per Pablo Iglesias de ser "catalanòfob". En cas de posar-se en marxa la delegació de competències, però, qui les gestionaria seria el PSC, que és qui governa la Generalitat. El fracàs de la votació té un impacte directe en l'acord PSOE-Junts per l'estabilitat a Madrid, tocat i en revisió per part de Puigdemont des de fa setmanes, i permetrà que al Congrés hi hagi un debat tens sobre la qüestió migratòria. Junts, per cert, s'ha posat dur amb els empadronaments: a Sant Cugat, on hi mana, n'ha detectat més de 300 d'irregulars.
Dades i percepcions
Catalunya va arribar als 8 milions d'habitants el novembre del 2023, en bona part per l'arribada de migrants. Les últimes dades disponibles de l'Idescat, corresponents a l'1 de gener d'enguany, indiquen que hi ha 1,4 milions de ciutadans estrangers al país, un 18% del total. El percentatge, a Espanya, és del 13,3%. Pel que fa a les comarques amb una presència més alta -en termes relatius- de nouvinguts, el podi l'integren la Segarra -29,5%-, l'Alt Empordà -25,9%- i el Barcelonès -23,9%-. Al Solsonès, per exemple, l'arribada de migrants ha crescut un 26% al llarg de l'últim any, mentre que al Ripollès -feu de la ultradreta independentista- la caiguda percentual ha estat de l'1,2%.
L'origen més estès al llarg del territori és el marroquí, que és la primera nacionalitat estrangera en 30 comarques. Fins a quin punt, però, la immigració és percebuda com a problemàtica per a la ciutadania? El CIS de l'estiu del 2024 la va situar com la primera preocupació, dada que va suposar un creixement de quasi 20 punts respecte onades anteriors. Un 48%, en aquell moment, sostenia que hi havia massa nouvinguts. Entre els votants d'Aliança, per exemple, el percentatge creixia fins al 97%. Segons un informe del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants, el col·lectiu només aplega un 5% de les ajudes socials que es reparteixen a l'Estat, per sota del pes poblacional.
En el transcurs del debat al Congrés, tal com passa en les sessions de control, l'extrema dreta insistirà a vincular la immigració amb la delinqüència. La seguretat també és un dels debats en els quals els ultres es troben còmodes. Tanmateix, almenys a Barcelona, els delictes han baixat un 8,8% aquest 2025. Si la dada es compara amb el 2019, abans de la pandèmia, la reducció és pràcticament del 23%. Els furts també han anat a la baixa, i han establert la xifra més minsa dels últims deu anys. Amb les propostes dels ultres a l'ordre del dia, i amb carpetes tan delicades com la immigració i la seguretat, els partits tradicionals han de cavalcar les dades i, també, les percepcions.
