MADRID | “No doy puntada sin hilo” deia aquest divendres María Jesús Montero després de protagonitzar la roda de premsa més multitudinària que es recorda al Ministeri d’Hisenda en anys. Satisfeta i decidida, Montero actuava davant la premsa sota la mirada atenta del seu equip i monitoritzada des de la Moncloa, el Palau de la Generalitat i la seu d'ERC al carrer Calàbria. Sap que venen mesos de corbes, negociacions i batusses. Montero s’endinsa en una gruta perillosa en favor de Salvador Illa i Pedro Sánchez. Objectiu primari: reformar el sistema. El secundari: guanyar temps i qui dia passa any empeny.
La reforma de la llei que regula el finançament de les comunitats de règim comú té un futur incert. Toparà amb les reticències de Junts, que la pot tombar al Congrés amb una simple abstenció. Provocarà el tradicional incendi als mitjans espanyols. “Espanya es trenca!”. Suscitarà les arengues habituals del PP i d'Emiliano García Page, i contaminarà la seva campanya a Andalusia. Malgrat totes les dificultats, el govern espanyol cavalca cap a l’Oest de la mà d’ERC amb una proposta de finançament que aspira a deixar enrere el model caducat fa ja 13 anys.
Per què? Perquè tot i les contraindicacions, l’operació finançament té efectes positius per a diversos actors. El primer beneficiari és Salvador Illa, que veu com el govern espanyol li fa més planer el camí per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Sánchez i Illa no només són amics (van viure junts a la Moncloa durant la pandèmia i han fet vacances amb les respectives parelles); són el present i el futur del socialisme a l'Estat. Sense Andalusia i Extremadura, Catalunya és l’últim bastió del PSOE i la base per a una futura recuperació. Illa ha de sobreviure a una eventual fallida de Sánchez.
Sánchez satisfà ERC
El segon que hi guanya és el mateix Pedro Sánchez. En un moment convuls, el president espanyol amarra el suport d’un soci imprescindible (com tots) per poder esgotar la legislatura. D’aquí que rebés per primera vegada Junqueras, un gest inèdit que obre la porta a la reunió promesa amb Puigdemont. A més, l’operació també allunya el fantasma del govern enfonsat pels escàndols que el PP s'esforça a projectar. Hi ha iniciativa, diners, projecte i ganes d’arribar al 2027.
“No estem paralitzats, governem”, repeteixen fonts de la Moncloa. I mentre es tramita la reforma, l’executiu aprofitarà l’oportunitat per confrontar models amb els governs autonòmics del PP, que diu que, si de cas, ja es mullarà quan arribi a la Moncloa. “Ens va bé per a les campanyes a Aragó, Castella i Lleó i Andalusia”, sostenen, potser amb l’esperança de desmuntar el mite del privilegi a Catalunya. Perquè una de les claus de la reforma és que independentment del repartiment, Sánchez disposa de més recursos que mai per nodrir les comunitats: 21.000 milions extra per millorar els serveis socials.
Posar en contradicció al PP
Davant la premsa, Montero no amagava una altra derivada de l’equació. La reforma obrirà la caixa dels trons entre les comunitats del PP, que tenen interessos contraposats i que necessiten els recursos. Cert que Feijóo cridarà a tancar files amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, com va passar amb la condonació del deute del FLA que la lideressa rebutjava. Però Montero aspira al fet que totes elles facin les seves aportacions durant la ronda de reunions bilaterals que vol activar de forma immediata. I el no doy puntada sin hilo de Montero suposa incorporar al sistema de finançament un mecanisme antidúmping per torpedinar les pràctiques d’Ayuso a Madrid.
El tercer beneficiari és ERC. Després de veure com el govern espanyol es desvivia pels vots de Junts, els republicans se situen al centre del tauler de negociació amb una aposta ambiciosa i alhora pragmàtica. Cert que el model queda lluny de les promeses de concert. I cert també que caldrà lligar bé que l’ordinalitat no estigui només garantida el primer any d’aplicació de la norma. Però els republicans porten l’executiu espanyol a una lògica que l'obliga a negociar la segona condició de Junqueras: una millora en la recaptació de l’IRPF. 2x1 a canvi dels pressupostos.
Dels tres actors (Illa, Sánchez i Junqueras), qui assumeix més riscos és el tercer. Sánchez i Illa intentaran que ERC avali els pressupostos de la Generalitat abans de la votació del nou sistema al Congrés. Qualsevol incompliment, demora o debilitat del sistema donarà ales a Junts, que frisa per penjar a Junqueras l’etiqueta de pagafantes. I Illa, per la seva banda, també ha de vetllar perquè la cosa arribi a bon port. Perquè un incompliment de Sánchez amb els socis deixaria tocades les seves aliances i regalaria arguments als que diuen que amb Espanya mai hi ha res a fer.
El cert, però, és que ara per ara Junts té pressions internes per entrar a la negociació, i actors rellevants com Foment del Treball collen, davant la indignació socialista, que els tenia per aliats, per introduir modificacions a un sistema que ara veuen “clarament insuficient”. Junts pot pressionar i fer caure la llei, però corre el risc de torpedinar l’última reforma possible abans d’un govern del PP i Vox.
Divendres, després de veure Sánchez, Junqueras admetia la dificultat de l’operació. Ara el líder d’ERC haurà de vetllar perquè no es repeteixin altres episodis de negociació com el del finançament del 2009. En definitiva, que tot plegat no ens remeti a la mítica cançó de La Trinca a Com el Far West no hi ha res. Perquè als indis catalans no els passi de nou que “a l’hora de la veritat, els tractats amb els rostres pàl·lids només són paper mullat”.
