El president de Telefónica, Marc Murtra, ha fet aquest divendres una defensa de la indústria de defensa en una intervenció a Foment del Treball. “Tots els països democràtics han de disposar d’una estructura de defensa”, ha dit, recordant que les dues guerres mundials i la Guerra Freda les van guanyar democràcies. “Catalunya necessita una indústria de defensa, amb capacitat i sense cap tipus de complex. Hem d’entendre que això va cap aquí i hem d’ajudar a que les coses passin”, ha assegurat.
“Els russos no han pogut conquerir Ucraïna”, ha afirmat Murtra, per reforçar la idea que un sistema democràtic és més eficaç que una dictadura també en el pla militar. “Hem de crear indústries i tecnologies pròpies”, ha dit. Ha destacat el paper dels drons en el nou context de seguretat, al tractar-se de peces molt barates que requereixen escala i comunicació.
Marc Murtra ha advertit de la necessitat estratègica que Europa no depengui de tecnologies crítiques que no siguin europees per evitar un escenari "perillós". Això generaria una extraordinària fragilitat. Ha recordat alguns exemples recents, com el ciberatac patit per l’aeroport britànic de Heathrow fa dos anys i l’intent d’atemptat contra l’aeroport de Leipzig, aquest agost. Murtra ha defensat crear aquestes tecnologies, amb una escala financera enorme, ja que requereix una inversió ambiciosa. Per guanyar aquest repte, Murtra ha propugnat que Catalunya disposi d’una tecnologia adequada i que participi de la concertació europea en aquest àmbit.
El president de Telefónica ha assenyalat que es viu un temps de “disrupció”, que es plasma en quatre àmbits: la IA, la computació quàntica, que pot generar una disrupció similar a la de la intel·ligència artificial, un procés de sobirania amb implicacions polítiques i els satèl·lits (que viuen una reducció de costos que tindrà molt impacte). “En aquest context, volem ser agents i no testimonis”, ha assenyalat. Ha considerat positiu el canvi copernicà donat a la UE en favor que hi hagi empreses de prou dimensió, però ha reclamat una simplificació dels processos reguladors, que encara no s’està produint.
Murtra, que s’ha definit com a membre del lobi de les persones que fan coses, ha recordat l’empirista David Hume (“crec més en les coses que veig que en les que m’expliquen”) i ha esmentat el concepte de palingenèsia, canviar el que no funciona i reforçar el que sí que rutlla, per explicar el moment que viu Telefónica. S’ha mostrat respectuós amb el món polític i institucional, mostrant suport a l’aposta espanyola per la creació de tecnologia pròpia.
El directiu ha explicat la feina feta a Catalunya, on el darrer any la companyia ha invertit 121 milions d’euros i té una plantilla de 1.043 empleats, la majoria amb estudis superiors, i més de cinc milions d’accessos. Ha assenyalat que en el procés de transformació de Telefónica es produiran canvis a la plantilla, amb la sortida i entrada de nou personal.
El president executiu de Telefónica ha subratllat que la companyia és una de les principals creadores de continguts de l’estat espanyol. “Hem tingut èxit en la producció de continguts en castellà, hem apostat per la qualitat. Una prova és que les tres pel·lícules espanyoles seleccionades als Oscar són de Movistar”. Ha assegurat que volen ser més arriscats en aquest camp.
Sánchez Llibre: "És important que hi hagi catalans a l'Ibex"
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha presentat Murtra, a qui ha definit com “un home d’acció”, repassant la seva trajectòria i destacant el lligam entre Telefónica i Barcelona, on es van fer les primeres proves del telèfon a l’Escola Industrial sota l’impuls de Foment. Sánchez Llibre ha subratllat el moment estratègicament decisiu que viu l’economia europea, amb la necessitat de més dimensió empresarial i la necessitat d’un marc regulador que faciliti la innovació. Ha assegurat que "és important no perdre centres de decisió a Catalunya, però també que hi hagi catalans dirigint empreses de l'Ibex".
La sala d’actes de la patronal estava atapeïda. Hi era el tot Foment (Mar Alarcón, David Tornos) i una bona representació de l’empresariat català, amb Pau Relat (Fira), Josep Oliu (Banc Sabadell), el president de l’Ecuestre, Silvia Alsina (Román), Enrique Lacalle, Baldiri Ros (IACSI), Josep Maria Pujol (Ficosa), o l’exconseller Felip Puig, entre d’altres.
