Salvador llla va anunciar en el debat de candidats a les eleccions catalanes del 2024 organitzat per TV3 que Josep Lluís Trapero seria el director dels Mossos d'Esquadra en cas de ser escollit president de la Generalitat. Va ser l'impacte informatiu de la jornada, tenint en compte que la resta de carpetes van generar més soroll que titulars. Trapero, habitual de les trobades a casa de Pilar Rahola amb Carles Puigdemont com a candidat, el major icònic de la gestió dels atemptats del 17-A, cara amable de la policia durant la tardor del referèndum, va acabar ocupant el càrrec després de la victòria d'Illa. L'aventura política ha durat dos anys, el temps que han trigat en corcar-se les confiances. 

Amb la consellera Núria Parlon, per descomptat, però també amb el president, que veu ara com el seu fitxatge estrella per exemplificar l'aposta per professionalitzar la gestió deixa el càrrec. Trapero, una de les veus policials més venerades del país, ha tingut dues taques a l'expedient com a director general: l'ús de gas pebre en manifestacions, i la infiltració policial en una assemblea docent, un episodi que va eixamplar la cicatriu oberta entre el Govern i la comunitat educativa. Tot indica que les discrepàncies a l'hora de triar qui comandaria el cos -l'escollida ha estat Sílvia Catà, la primera dona en posar-se al capdavant dels Mossos- ha estat el detonant d'una relació que ja estava deteriorada. 

L'adeu de Trapero, tenint en compte l'abast del personatge, va molt més enllà de la policia. El comiat del major, sempre atent a les dinàmiques polítiques, retrata les dificultats per exhibir gestió en l'equador del mandat d'Illa. En les últimes dues setmanes han marxat -per destitució o per voluntat pròpia- la número dos d'Educació, el número dos d'Interior i ara el director general de la policia catalana. Què diria el PSC si aquesta cadena de canvis s'hagués produït durant la presidència de Pere Aragonès? I si el curs escolar hagués arrencat amb una vaga generada per la incapacitat de tancar el conflicte durant el curs anterior? I si els metges haguessin convocat una vaga indefinida per a l'octubre?

Illa, com Artur Mas a principis del 2011, va aterrar a Palau amb ganes d'evidenciar un canvi d'etapa. Sota la bandera de la gestió -Mas, per exemple, va estructurar els primers compassos al poder en base a les retallades pressupostàries davant l'herència del tripartit-, el president s'ha anat construint un perfil prudent, moderat, d'anar per feina sense fer soroll, però les circumstàncies del país -heretades o generades- no li estan posant fàcil. Té pressupostos, però al mateix temps sap que tirar endavant els compromisos que els van fer possibles -com ara el finançament- no són idees pròpies, ni el seu compliment depèn de la Generalitat. Tot passa per Madrid, i a Madrid hi manaran PP i Vox. 

I una última qüestió sobre el relleu de Trapero: tenint en compte que aquest dijous, en teoria, s'havien de produir unes tempestes esfereïdores -mereixedores d'una alerta als mòbils, no com l'episodi que va causar dues morts a Roda de Berà-, el Govern pretenia fer coincidir les -quasi- grans pluges amb un anunci com aquest? Perquè passés més sota el radar? Si el fenomen havia merescut un avís a la població i havia deixat 400.000 nens sense anar a l'escola, el més pertinent era que la cúpula dels Mossos destinés el matí a explicar la nova etapa del cos? Afortunadament per al PSC, cap partit majoritari i plenament democràtic és capaç, per ara, de treure suc d'aquest suau regust a paràlisi.