S'ha muntat una bona batussa perquè Catalunya ha quedat fora de l'informe PISA per un error en la mostra. La xifra d'estudiants exclosos era massa alta, de manera que els resultats collits no poden prendre's en consideració. És un problema de representativitat: perquè les mostres siguin vàlides i comparables entre si, les proves han de dur-se a terme en les condicions requerides. L'exclusió massiva de participants pot distorsionar a l'alça els resultats, i això és exactament el que se sospita que ha ocorregut.

Llegeix aquí l'article en castellà.

Sobre el paper, els alumnes catalans superen la mitjana estatal tant en lectura com en matemàtiques i ciències. No obstant això, els resultats no casen amb les dades recollides en 2022, que mostraven una caiguda severa en aquestes tres mateixes competències. Així, mentre altres comunitats autònomes lamenten la patacada dels seus estudiants, Illa ha aconseguit portar el debat al terreny dels procediments. El 23 de setembre escoltarem les seves raons en el Parlament.

Un dels inconvenients de l'informe PISA és que ofereix un terreny fèrtil per als titulars catastrofistes. Llegint diaris d'aquí i allà, un pot arribar a pensar que els nostres joves són uns mantes perfectes, no llegeixen ni el còmic i s'han quedat tontos de tanta pantalleta. La realitat, en canvi, és que l'educació abasta factors diversos i seria un despropòsit voler resumir-los en la tinta d'un titular.

No és cert que els joves no llegeixin. Al contrari, el Institut Català dels Empreses Culturals identifica el percentatge més alt de lectors entre els 14 i els 24 anys d'edat. El que assenyala l'informe PISA és un desafiament més concret: les tasques que exigeixen una lectura enfocada i sostinguda de textos exigents i complexos. I aquí és on apareix la preocupació pels excessos de les pantalles, les xarxes socials i la intel·ligència artificial.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, no ha volgut concedir massa importància als ensopecs de l'informe PISA, perquè la Generalitat compta amb avaluacions pròpies que permeten prendre el pols al sistema educatiu. Potser ho diu perquè el personal està recorrent a les proves PISA per a posar en qüestió tot el model pedagògic, i fins hi ha els qui aprofiten el rebombori per a culpar a la immersió lingüística. A riu regirat, guany d'oportunistes.

Convé repetir l'elemental: les proves de lectura, matemàtiques i ciències llancen una informació valuosa però no mesuren per si soles la salut de tot un sistema educatiu. Entre altres coses perquè l'informe també recull altres qüestions que ajuden a obtenir una visió més àmplia. Parlem de la perseverança, la bretxa socioeconòmica o l'assetjament escolar. Aquí caldria afegir el finançament, les ràtios, les infraestructures o les garanties salarials, problemes que els docents en vaga assenyalen i Illa no acaba de solucionar.